Els ventalls, el papus del ciclisme El Tour torna a ensenyar una de les tàctiques grupals més determinants i agressives en carretera quan el vent ajuda

La cultura popular té un enemic a qui témer, una figura que fa por. És el papus, un dels sobrenoms de l’home del sac. Òbviament forma part de la mitologia com a figura però la seva naturalesa d’espantamainades es manté, sovint més com una amenaça que no pas com una realitat. Ai que vindrà el papus! En el món del ciclisme hi ha una tàctica, un moviment, que infereix el mateix terror. Són els ventalls. I ahir n’hi va haver, de nou, al Tour de França.
I sí, hem de dir i normalitzar el concepte de ventalls. El el ciclisme passa com en molts altres esports, que el català ha estat minoritari o quasi inexistent en el relat audiovisual de masses i això fa que algú pugui estranyar-se pel “ventall” i lligar caps si dius “abanico”. És tan simptomàtic com les persones que arquegen les celles quan parlem de pilot, piló o davallada i en canvi s’entenen la mar de bé amb els castellans “pelotón”, “montonera” o “pàjara”. La prolífica afició ciclista, que es multiplica les tardes de juliol, hauria de normalitzar l’argot català de la cosa.

Què són els ventalls?

Els ventalls són un dels moviments tàctics més apassionants que es poden fer en el ciclisme. Si el protagonitzes i surt bé, el ventall és un exercici de tàctica i perícia. Si el reps i et fereix com una navalla ben afilada, és el pitjor enemic. Per això bàsicament són generadors de nervis, la temença del propi papus, el què passarà… en un tipus d’etapes molt concretes. Sovint aquelles que sobre el mapa o mirant-ne el perfil poden semblar sobreres. Només fa falta que bufi el vent i que algú agafi el sac per fer de papus de l’etapa. Aquesta pot passar a ser digna de migdiada a merèixer una taquicàrdia.

Un ventall és una formació que duu a terme un grup de ciclistes per a protegir-se del fort vent lateral. És un moviment estratègic, generalment premeditat pels equips, que pretén despenjar del pilot als rivals més directes del líder, del conjunt que el realitza. Els ventalls només es poden realitzar quan hi ha vent lateral, indiferentment si és frontal-lateral, lateral o a favor-lateral. Consisteix a realitzar una formació en la qual només un corredor sofreix les inclemències del vent, inicialment, mentre que els seus companys estan a roda. Posteriorment, aquest corredor donarà el relleu al seu company de darrere i l’efecte es va multiplicant fins que es trenca la cadena i es deixa desprotegit el perseguidor.

En aquest vídeo d’Eurosport s’aprecia perfectament com es fa un ventall

A l’atac, de forma premeditada

El moviment del ventall és considerat principalment ofensiu, encara que es pot realitzar amb un caràcter defensiu si t’avances al possible atac d’una altra esquadra. Posteriorment veurem alguns tipus. Per a dur a terme un ventall correctament, és interessant que l’últim corredor sigui hàbil tècnicament i amb un caràcter agressiu, ja que ha de tancar l’estructura i no pot permetre que ningú s’introdueixi en ella. Aquest corredor, a priori, no sol donar relleus, ja que podria obrir una porta d’entrada als seus rivals si no manté la seva posició.

Si un ventall es realitza de forma agressiva, un dels objectius és que els rivals no entrin en la teva estructura. Per a això, l’últim corredor, o corredor de tancament, està situat en el límit de la carretera de manera que els rivals circulen enganxats allímit de la via. La posició a la qual queden relegats els rivals, té més desavantatges a part de no estar protegits del vent. Entre elles, podem destacar la gran quantitat de brutícia que sol haver-hi, i com a conseqüència la major probabilitat de punxades, i que el fet d’anar en fila índia, augmenta les possibilitats de caiguda.

Ja tenim aquí la Fosbury 33!