Egan Bernal suma un Tour d’una altra època El ciclista colombià aconsegueix endur-se la cursa a París convertint-se en el tercer ciclista més jove en guanyar el Tour de França

Actualment s’acostuma a dir que els ciclistes no arriben a la seva maduresa competitiva fins començats els 24 anys, però el colombià Egan Bernal ha aconseguit el triomf a París amb un registre de joventut d’una altra època, 22 anys i 196 dies.

Concretament, és el vencedor més jove del Tour en els últims 110 anys. I el tercer més jove de tota la història. Veurem que, entre els més joves, hi ha vertaderes llegendes del món de la bicicleta, augurant un gran futur pel de Zipaquirá.

Un rècord imbatible

Tot i que l’exhibició de Bernal és llegendària, per trobar el ciclista més jove en guanyar el Tour ens hem de remuntar 115 anys enrere, quan Henri Cornet es va proclamar campió de la volta francesa amb tan sols 19 anys i 352 dies.

Henry Cornet sobre la bicicleta – Wikimedia Commons

Curiosament, però, el francès ja mai va ser capaç d’igualar els registres del Tour de 1904, convertint-se en la seva única victòria en la general de la prova francesa.

9 dies de separació per la segona posició

En aquest cas es tracta d’un luxemburguès, François Faber, qui va aconseguir el Tour de 1909 amb 22 anys i 187 dies, només 9 dies més jove del que acaba d’aconseguir Bernal.

En el cas de Faber, a més a més, tampoc va poder repetir victòria a la volta francesa, però si que va aconseguir guanyar-ne 19 etapes al llarg de la seva carrera.

La precocitat de les grans llegendes

Malgrat els dos primers exemples respecte a carreres esportives que han marcat una època, veurem com molts dels millors ciclistes de la història també van  aconseguir el seu primer triomf al Tour de França a edats ben joves.

L’italià Felice Gimondi, va aconseguir el seu únic Tour amb 22 anys i 289 dies. A la seva carrera, n’hem d’afegir tres títols al Giro d’Itàlia, convertint-lo en un dels millors ciclistes italians de tots els temps.

També amb 22 anys -i 346 dies en aquest cas- hi trobem el grandíssim Laurent Fignon, un dels últims grans campions francesos, que va aconseguir els tours del 83 i el 84, així com el Giro del 89.

Laurant Figon al Tour – Anders

Ja amb 23 anys i 193 dies hi trobem un altre francès, Jacques Anquetil. Un dels grans dominadors de la ronda francesa amb 5 títols. El primer mallot groc el va aconseguir el 57, els altres 4, tot i aconseguir-los seguits, va haver d’esperar una mica més, del 61 al 64.

Per demostrar que no tots són ciclistes d’una altra època, amb 23 anys i 237 dies hi trobem Jan Ullrich. L’alemany, amb sentència de dopatge inclosa posteriorment, apuntava moltes maneres, però es va haver de conformar amb un Tour, el del 97 i una Vuelta a España, el 99.

Amb 23 anys i 251 dies arriba un altre dels grans: Bernard Hinault. Un pentacampió del Tour (78, 79, 81, 82 i 85), al que li hem de sumar tres títols a la Maglia Rosa del Giro d’Itàlia (80, 82 i 85) i dos Vueltas a España (78 i 83). 10 grans voltes en un palmarès únic.

Bernard Hinault en plena ascensió – Anders

Ja amb 24 anys i 13 dies, un altre dels grans ciclistes italians de tots els temps: Gino Bartali, un ciclista que va aconseguir 5 grans voltes entre Tour i Giro, amb una diferència de 12 anys entre la primera i l’última. I això que durant la Segona Guerra Mundial la competició es va aturar, mentre ell, un dels icones del règim de Mussolini, passaria a la història per motius més nobles -i desconeguts fins molts anys després-.

Finalment, amb 24 anys i 33 dies, el que per molts és el millor ciclista de tots els temps, el belga Eddy Merckx. 5 tours i 5 giros així ho acrediten. Però és que el belga, a més a més, també dominava a les proves clàssiques de qualsevol estil, fins i tot amb pavès. Ah, i qui també suma 6 escalades a Montjuic.

Eddy Merckx (a la dreta) a l’Amstel Gold Race de 1970 – Wikimedia Commons

Ja tenim aquí la Fosbury 33!