Els 28 dies màgics d’Helena Casas

A Vila-seca estan d’enhorabona: compten amb una de les millors ciclistes del món al velòdrom. Com a mínim, una de les que ha demostrat estar en millor forma durant aquesta tardor. Entre el 15 d’octubre i l’11 de novembre Helena Casas ha aconseguit pujar en 7 ocasions al podi. Per dir-ho d’una altra manera: cada quatre dies, la velocista tarragonina s’ha penjat una medalla en competicions d’àmbits tan diferents com l’estatal, l’europeu i el mundial. 28 dies en que tot ha anat sobre rodes.

Després de la primera experiència olímpica de la seva carrera a Rio de Janeiro, saldada amb un meritori diploma olímpic, però sense opcions d’apropar-se al podi, Casas ha aconseguit un segon pic de forma al costat de la inseparable Tania Calvo. La basca ha seguit un camí paral·lel al de la catalana i juntes ja formen una de les parelles més llorejades de la història del ciclisme estatal. Les dues ja van ser protagonistes del IV Memorial Miquel Poblet de Barcelona a mitjans de setembre, però el cert és que l’entrenador havia mostrat els seus dubtes que poguessin competir al màxim nivell de cara als campionats d’Espanya i d’Europa del mes d’octubre.

Bicampiona a Mallorca

El Palma Arena va ser l’escenari escollit per acollir els campionats d’Espanya de ciclisme en pista. Helena Casas és una autèntica especialista en recollir un bon botí d’aquesta cita, ja que acumula fins a 19 medalles d’or al llarg de la seva carrera, que es diu aviat. La vila-secana havia sumat quatre plates el 2015 i va tornar a assaborir la victòria tant en la prova de velocitat individual com en el Keirin, superant a una Calvo que també es va penjar dos ors en velocitat per equips i als 500 metres, on Casas va ser subcampiona.

helena-casas-ciclismo-pista-espana-1200x580

2 ors i 2 plates i més bones sensacions de les esperades abans de viatjar cap a França per afrontar els campionats d’Europa. En any olímpic, bona part de les grans estrelles del velòdrom acostumen a deixar passar aquesta cita o a arribar-hi passats de forma. No era el cas de Casas i Calvo.

Una plata memorable

Els campionats d’Europa eren una gran oportunitat per brillar i posar de manifest el creixement constant d’una ciclista que continua millorant als 28 anys. Casas i Calvo es van preparar a consciència per intentar plantar cara a les millors parelles continentals. El primer gran èxit, en una prova en què la fase de classificació és importantíssima, va ser accedir a la final. A la Final A de velocitat per equips. És a dir, podi garantit. A la final no van poder superar la parella russa, clara favorita a l’or abans de començar. Plata en uns europeus, la primera de Casas al seu palmarès.

cvubwr_wcaic6ll

No tot han estat podis: va acabar 4a al Keirin de l’europeu

Casas Roigé va estar a punt de tornar a pujar al podi a la prova del Keirin. Qui no el conegui, després de mirar la fotografia, se n’haurà fet una idea: aquella cursa singular en què un vehicle motoritzat obre pas durant les primeres voltes a les ciclistes abans de llançar-se a un esprint frenètic. Casas, que s’havia imposat a primera ronda i a les semifinals, va acabar cinquena. Minuts després, però, una desqualificació la va fer pujar al quart lloc, ben a prop del podi.

Fer història a la copa del món

El tram final d’aquests 28 dies d’èxits ha estat de traca i mocador. Casas i Calvo, llançades després de l’èxit a l’europeu, han demostrat estar fortíssimes. Però no només per l’absència de les millors rivals del circuit mundial, sinó també per registres. En les dues proves inicials de la copa del món 2016-2017 han fet història per partida doble. Mai abans cap ciclista de casa nostra havia aconseguit guanyar l’or en una cita d’aquestes característiques. De fet, el duo Casas-Calvo havia sumat tres podis en les darreres quatre temporades, que ja s’havien considerat un èxit sense precedents.

A Glasgow, però, van anar un pas més enllà. Sense les lituanes i amb les russes per sota el seu nivell, van aprofitar l’oportunitat. Classificades per a la Final A amb prou marge de maniobra per calcar els temps de nou a la final (bé, millorant-los en dues dècimes!), deixar enrere les potents velocistes xineses i penjar-se la medalla d’or. Campiones a la primera copa del món… i campiones de nou una setmana després a Apeldoorn. En aquest cas, per davant la parella holandesa.

2016 UCI Track Cycling World Cup - Glasgow

Dos victòries a la copa del món abans d’afrontar un descans en una temporada intensa. A les copes del món han estat capaces de millorar el registre assolit als Jocs de Rio i resistir perfectament la despesa d’energia explosiva que comporta fer fins a tres proves en un mateix dia per poder penjar-se la medalla d’or. Helena Casas s’està acostumant a l’èxit. Ho celebrem. El cicle olímpic cap a Tòquio és, certament, esperançador.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!