Els dies més dolços del Cacaolat Unes dècades enrere, l’empresa xocolatera era notícia al ser vinculada a un dels equips de bàsquet més prolífics de casa nostra

Aquest 2019 la marca Cacaolat ha estat vinculada a la vaga convocada pels treballadors de la seva empresa, descontents pel que consideraven unes condicions pobres que els dificultaven la conciliació familiar en el nou conveni a negociar per a aquest any, amb el principal escull dels sis torns en cap de setmana proposats per Cacaolat.

Finalment, els sis dies d’aturada a la fàbrica de Santa Coloma de Gramenet han fet efecte i s’ha arribat a un acord entre sindicats i empresa en unes condicions intermèdies que tot i això no han convençut a tota la plantilla (la votació entre els treballadors va ser ajustadíssima). Una mostra, però, que l’exercici del dret a la vaga és útil com a eina de pressió, així com ho ha estat com a eina de projecció mediàtica del conflicte, estenent la solidaritat entre individuals i bars/restaurants que durant uns dies van boicotejar la venda de la beguda de xocolata amb llet.

Però com dèiem, als anys 80 pronunciar la paraula Cacaolat fora d’una cafeteria significava parlar de bàsquet. Significava parlar del que aleshores era el tercer club de Catalunya, ja que l’empresa xocolatera patrocinava aleshores el Granollers Esportiu Bàsquet.

Una història escrita en groc

Un dels clubs històrics de Catalunya, el vallesà. Fundat el 1932 i amb un partit femení com a primer encontre registrat, el Granollers va fer el salt a l’elit l’any 1977, aconseguint l’ascens a la màxima categoria del bàsquet espanyol encara sota el patrocini d’Arelux. Un ascens que va coincidir amb l’esclat del bàsquet a l’estat espanyol en la dècada dels vuitanta. Aquest fet i el meritori tercer lloc aconseguit pels granollerins la temporada 82/83 van empènyer l’empresa xocolatera a assumir el patrocini del club vallesà.

Com molts sabreu, al bàsquet el patrocini té un pes importantíssim. Grans equips han estat més coneguts per l’empresa que hi havia darrere que no pas pel mateix nom del club (els casos del TAU o el TDK en serien dos dels exemples més clars). En el cas del Cacaolat Granollers, la cosa aniria una mica més lluny: el club vallesà no només incorporava el nom de l’empresa que el patrocinava, sinó que canviaria els colors de la seva equipació: del tradicional blanc i blau que històricament havien vestit (i avui vesteixen de nou) els granollerins, es va passar a una equipació on el groc passava a ser el color principal del club, una jugada mestra de Cacaolat.

Una Cacaolat que des del 1977 estava en mans de Clesa, una empresa del sector làctic amb origen a Burgos, després d’un intent fallit de la xocolatera d’expandir-se arreu del territori espanyol que va obligar la família Viader a vendre la seva empresa. Una aventura que va durar poc més de quatre dècades després que en Joan i en Marc Viader (pare i fill propietaris de la Granja Viader, de Cardedeu), tornessin d’un viatge a Letònia amb una bona idea sota el braç: fabricarien un batut de cacau i l’industrialitzarien. Va ser el primer al món i en els seus tres primers anys (33-36) va disparar-ne les vendes; més encara, va suposar una petita revolució en l’ús de la llet desnatada, rebutjada fins aleshores, i aprofitada a partir d’aquell moment un cop es barrejava amb el cacau i el sucre.

Amb la venda de la família Viader a Clesa, aquesta va engegar una potent campanya publicitària que va tenir en el patrocini al Bàsquet Granollers un dels seus puntals. Qui sap com hagués estat aquesta història si els Viader no s’haguessin vist obligats a vendre el negoci aquell transitori 1977.

El bàsquet d’elit a Granollers: setze anys de somni

L’arribada del patrocini xocolater va coincidir el 83/84 amb la creació de la lliga ACB i amb els millors anys dels del Vallès Oriental a l’elit: en les primeres sis temporades no es classificarien mai per sota del vuitè lloc que actualment donaria entrada als play-off pel títol. D’especial record va ser la temporada 85/86, quan el groc de Cacaolat i el nom de Granollers es van passejar per Europa mitjançant la participació de l’equip a la mítica Copa Korac tot liderat per l’ínclit Chichi Creus.

L’any 1989 el club vallesà s’integrava dins l’estructura del RCD Espanyol, fet que va comportar el canvi en el patrocinador pel de Grupo IFA. En principi aquest canvi havia de significar un salt qualitatiu, ja que implicava un augment en el pressupost, i s’esperava que el Granollers fos capaç fins i tot de competir amb els grans pels títols. Res més enllà de la realitat, amb la sortida de Cacaolat, l’equip es va anar diluint amb el pas dels anys fins a arribar al 1993, any en el qual l’equip renunciava a la plaça a l’ACB. Avui dia el Bàsquet Granollers es troba a la zona baixa de la taula a Copa Catalunya (cinquena categoria).

Ja tenim aquí la Fosbury 34!