El retorn de Pau Gasol: una gran oportunitat a risc zero Finalment s'ha confirmat l'esperada tornada del gran dels Gasol a Can Barça

Pau Gasol va marxar del Barça al final de la temporada 2000-01, després d’una explosió absolutament rutilant durant la seva primera temporada amb importància dins l’equip, suplint l’espantada de Rony Seikaly.

Tant és així que el va portar a convertir-se en MVP de la Copa del Rei i la lliga ACB, ambdues competicions que guanyen els culers, i provar sort al draft de l’NBA, on seria escollit al número 3. I només una inoportuna apendicitis, durant l’eliminatòria de quarts de final contra la Benetton de Treviso, que va evitar als blaugranes poder lluitar per la triple corona europea.

A partir d’aquí, la història és ben coneguda per tothom. Una temporada de rookie descomunal als Grizzlies de Memphis, amb una esmaixada a la cara de Kevin Garnett que es convertiria en una imatge icònica per a tots els adolescents catalans de l’època, un periple per Tennesse on trencaria tots els rècords de la franquícia, fins a ser intercanviat pels Lakers, on faria una parella letal amb el desaparegut Kobe Bryant i on aconseguiria dos anells de campió de l’NBA.

Tot això, combinat amb un domini sense precedents a les competicions de seleccions FIBA, on es mostrava, gairebé sempre, pràcticament indefensable pels seus rivals.

Un retorn que no es produïa mai

Des de fa força temporades, sobretot des que Pau abandonés els Lakers, es rumorejava sempre amb una possible tornada de Pau al Barça per buscar aconseguir l’últim títol que li falta al palmarès per equips, l’Eurolliga.

Un retorn que mai s’acabava de produir, mentre Pau, molt integrat a la vida i cultura americana, sempre exhauria les opcions d’aconseguir nous contractes a l’NBA. Així ho faria amb els Bulls i, dos anys més tard –quan molta gent ja considerava que aquest cop sí–, amb els San Antonio Spurs de Greg Popovich.

Al 2019, però, les lesions van començar a pagar un peatge massa important, i Gasol va acabar rescindint el seu contracte amb els Spurs per signar per Milwaukee. Als Bucks, però, només hi va poder jugar tres partits abans d’acomiadar-se de la temporada per una nova lesió.

S’obria una nova finestra d’oportunitat, tornant a un bàsquet menys exigent físicament, com l’europeu, però Gasol semblava determinat a jugar a l’NBA signant pels Blazers de cara a la temporada 2019-2020. Però no va aconseguir recuperar-se i els Blazers van acabar rescindint el seu contracte al novembre de 2019.

Posteriorment, semblava que els interessos de Pau passaven per aconseguir retirar-se després de jugar els seus últims Jocs Olímpics, però l’arribada de la pandèmia també van trastocar aquests plans.

La finestra d’oportunitat

Al desembre, en Pau va tornar a declarar que estava treballant per recuperar-se i tronar a les pistes i que, idealment, ho voldria fer als Lakers al costat del seu germà Marc. A poc a poc, mentre entrenava per tornar, si el seu objectiu eren els endarrerits Jocs de Tòquio 2020, havia de plantejar-se una altra alternativa.

I aquest cop sí, ha arribat el torn del Barça. Un equip pel qual, com està demostrant al llarg de la temporada, la incorporació de Gasol no és necessària per competir per tots els títols –els de Jasikevicius acaben de guanyar la Copa del Rei, són líders a l’Eurolliga i només sumen tres derrotes a l’ACB–, però sí que afegeix un punt de qualitat i experiència al seu joc interior, que podria resultar determinant als partits de caixa o faixa de la temporada.

Així doncs, Pau Gasol tampoc tindrà la necessitat de rendir des del primer minut, amb la possibilitat d’anar recuperant la forma sense forçar i entrenant amb jugadors de molt més nivell que el que està fent ara durant la recuperació.

A nivell, d’implicació, per molt que l’objectiu de Pau sigui, exclusivament, posar-se a punt pels seus últims Jocs Olímpics, ell mateix és el primer conscient que necessita un mínim de ritme competitiu per poder estar a bon nivell als Jocs Olímpics, i més considerant que es tracta d’una competició curta on hi aniria després de més dos anys de no competir. Per tant, competir bé amb el Barça, li suposa a en Pau un extra per poder gaudir més de la cita olímpica.

Per acabar-ho d’adobar, al llarg de tota la seva carrera, s’ha pogut comprovar com Pau Gasol és un jugador molt competitiu. En aquest sentit, lluitar per l’Eurolliga, l’última competició important -tal com ja hem dit abans- que li falta a l’esport de clubs abans de retirar-se, segur que és un aspecte que no s’ha de menysprear.

Un altre aspecte a valorar és el financer i, pel que sembla, la seva incorporació no suposarà cap cost extra pels culers, donat que continuarà amb la seva fitxa d’ambaixador remunerat del club barceloní. Per tant, malgrat que la situació econòmica del club blaugrana sigui molt feble, no suposa cap tensió afegida de tresoreria.

En aquest sentit, no s’hauria de desmerèixer l’atenció mediàtica que suposa la incorporació de Pau Gasol, per molt que estigui a la seva última fase com a jugador professional, i aprofitar-ho, junt amb altres estrelles del nivell de Nikola Mirotic, per augmentar els ingressos de la secció, i més en el context de pandèmia actual i reducció d’ingressos per la falta de públic als recintes esportius.

I, per acabar, Jasikevicius està d’acord amb la seva tornada. Es coneixen personalment de la temporada 2000-01 al Barça, i el lituà, fins al moment, no ha pres cap decisió que no sigui pensant en el bé del col·lectiu. Fins i tot amb la sortida de Thomas Heurtel del club.

En definitiva, a nivell personal, crec que és difícil trobar una operació que comporti menys risc i que pugui donar un potencial benefici tan gran com la incorporació de Pau Gasol al projecte de la secció de bàsquet del Barça.
La confirmació, via Xarxes Socials

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!