Els 5 minuts de glòria de Sue Bird La jugadora més veterana de la WNBA condueix el seu equip a la final

La WNBA arriba al seu moment més esperat: la final d’aquesta temporada 2018 la disputaran les Mystics de Washington i les Storms de Seattle

Aquest divendres comencen les finals de la WNBA, la competició de bàsquet femení dels EUA que cada any aplega més seguidors malgrat la denúncia d’algunes de les seves estrelles del greuge salarial que pateixen envers els seus companys de la NBA. Ja no només en xifres absolutes (aquesta temporada el número 1 del draft de la NBA percebrà més de 8 milions de dòlars i la número 1 del draft de la WNBA se n’endurà 53.000), sinó també en funció de la seva dedicació: els jugadors homes es reparteixen el 50% del que generen en salaris, una xifra que baixa fins al 20% en el cas de les dones. Sigui com sigui, l’interès creixent (també televisiu) de la WNBA sembla una porta oberta per tal que cada cop més nord-americans descobreixin el talent amb nom de dona a les cistelles del seu país.

Una de les jugadores que ha viscut la constant progressió de la lliga estiuenca és Sue Bird, la jugadora més veterana de la competició. Nascuda el 1980, va entrar a la lliga per la porta gran essent escollida al primer lloc del draft de l’any 2002 després de completar una brillant etapa universitària. Fidel a la samarreta de les Seattle Storms, Bird ha construït una carrera plena d’èxits. És la millor assistent de la història, ha participat en 10 all stars i ha guanyat dos campionats (2004 i 2010). Tot plegat l’ha convertit en una de les bases més fiables del país i en la líder a la pista de la selecció estatunidenca que ha guanyat quatre medalles d’or olímpiques entre 2004 i 2016. Parlem, doncs, d’una de les estrelles més importants del bàsquet mundial del segle XXI.

Aquesta temporada Bird ha vist com el seu paper a l’equip començava a perdre rellevància. Per primera vegada ha disputat menys de 30 minuts per partit i ha ofert la seva versió més assistent (7,1 per partit) mirant cada cop menys a cistella. L’estrella indiscutible de les Storms és la jove Breanna Stewart, l’esperança per conduir l’equip a un nou títol aquest 2018. De fet, l’equip va dominar la lliga regular a plaer amb un rècord final de 26 victòries i 8 derrotes que les va portar directament a les semifinals de la competició.

El seu rival eren les Mercury de Phoenix, un dels millors equips dels darrers anys que havia hagut d’avançar dues rondes de playoff abans d’arribar a les semifinals. Amb Diana Taurasi i Brittney Grinner com a referents indiscutible, les d’Arizona van plantar cara i van portar la sèrie al cinquè i definitiu partit malgrat començar amb un desavantatge de 2-0. La llegenda de Taurasi, que mai havia perdut un cinquè partit de playoffs, planava sobre les aspiracions de les Storms. Al quart partit, Bird va patir un cop que la va obligar a retirar-se de la pista al segon quart i que l’obligava a jugar amb una màscara al darrer enfrontament.

La màgia intacta de Sue Bird

Al cinquè partit l’actuació de Bird era un desastre. Un 0/8 en llançaments entre el segon i el tercer quart semblaven confirmar que la màscara era un pedaç que no ajudava l’equip. Però en el darrer quart Bird va viure un dels millors moments de la seva carrera professional.

Mentre Phoenix es preparava per defensar-se de les incursions de Stewart (màxima anotadora del partit amb 28 punts), la veterana base nord-americana va activar el canell. En 5 minuts i 48 segons va anotar 14 punts amb 4 triples i una cistella de dos absolutament determinants. Un moment màgic, una actuació portentosa i un bitllet cap a l’anhelada final (aquest cop, sense jugadores catalanes) on parteixen com a favorites davant les Mystics de Washington. Sue Bird reclama el seu tercer títol a la WNBA.

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!