Teresa Maria Roca i Vallmajor, la dona que va apujar el llistó de l’atletisme català Iluro Sport recupera un reportatge històric sobre la trajectòria esportiva de la mataronina

Aquest reportatge es pot llegir amb continguts complementaris a Iluro Sport, el nou portal de referència que uneix esport i història a Mataró.

Teresa Maria Roca i Vallmajor va néixer a Mataró el 14 de maig de 1947 i estava cridada a ser una gran esportista. Era filla del Miquel i la Montserrat, dos jugadors del primer equip del Club Tennis Mataró que participà als campionats de Catalunya, com també ho era la seva tieta Mercè, millor esportista de la ciutat. El seus germans també van destacar jugant a futbol al CE Mataró i a la Mataronesa. Com dèiem, estava cridada a ser una gran esportista.

Al CA Laietània es vivien moments d’eufòria

Anys abans hi havia hagut intents per part de noies de Mataró de tirar endavant amb l’atletisme, però de forma federada no van fer els primers passos fins a l’any 1965. Al CA Laietània es vivia un moment de gran eufòria, ja que complia els seus quaranta anys d’existència. A més acabava d’arribar com a nou entrenador en Tomàs Barris, el més destacat migfondista espanyol de finals dels anys cinquanta i primers dels seixanta, que venia a Mataró amb moltes ganes de treballar i treure nous talents que ben aviat anirien destacant. I a les seves mans va caure el de la Teresa Maria Roca, que havia començat a practicar gimnàstica però que va ser orientada cap a l’atletisme, com es va demostrar després amb molt d’encert, pel seu professor Francisco Frediani. I a poc a poc va anar naixent una estrella en el firmament atlètic.

El primer títol català

Feia pocs mesos que estava entrenant i va participar per primera vegada en els Campionats de Catalunya d’atletisme d’aquell any 1965, que se celebraven a Sabadell, en un dels pocs estadis de 400m que existien a Catalunya. En la primera jornada va deixar bocabadats als tècnics barcelonins, ja que sent una desconeguda va aconseguir el títol en salt d’alçada amb un salt d’1,31m. Després va provar sense sort els 1,37m, que hauria significat rècord català absolut de la prova. Aquest títol seria el primer d’una llarguíssima llista, que ja s’ampliaria la setmana següent quan va obtenir el títol en salt de llargada amb un salt de 4,96m.

El més important fou que seguint la seva estela, moltes més van ser les noies que s’enganxaren a la pràctica atlètica i que amb el pas dels anys portarien molts títols a la nostra ciutat. Inicialment Montserrat Massó i Elvira Novellas li feren costat en el CA Laietània, mentre que en el Grup Gimnàstic Lluïsos hi havia també una secció atlètica de la qual l’any següent passarien cap al club blanc-i-negre diverses atletes.

El primer rècord català absolut

Teresa Maria Roca batent el seu primer rècord de Catalunya absolut a les pistes de l’Stàdium / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Pocs dies després, concretament el 5 de setembre de 1965, la Teresa M. Roca va batre per primera vegada el rècord català amb el salt d’1,43m aconseguit amb el seu estil de corró ventral -conegut en aquells temps per “rodillo”-, a les pistes del “Stàdium” a les pistes de Mossèn Plandolit, uns metres més amunt d’on el seu pare encara jugava a tennis. El rècord d’Espanya que estava en 1,50m era el següent objectiu…

Campiona d’Espanya absoluta

Al mes d’octubre Teresa M. Roca va anar a viure a Madrid on va cursar estudis de professora d’Educació Física durant tres anys. Això no li impedia seguir competint i l’any 1966 va batre els rècords catalans, primer en pista coberta i després a l’aire lliure, amb una marca d’1,46m, a la vegada que es proclamava campiona de Catalunya. Aquell any ja va ser internacional i el mes de setembre es va proclamar per primera vegada campiona d’Espanya absoluta portant el rècord català fins a 1,48m. L’any 1967 va revalidar el seu títol de campiona d’Espanya millorant novament el rècord català amb 1,50m i va actuar a Lisboa en un Portugal – Espanya.

Teresa Maria Roca en el Portugal – Espanya a Lisboa / Foto: Llibre “Teresa Maria Roca Vallmajor, una vida dedicada a l’esport”

L’any 1968 va ser campiona d’Espanya de pista coberta amb un salt d’1,54m, que era rècord estatal en aquell tipus de pista, però que, aleshores, no era homologable com a rècord absolut. Després, aquell any en haver d’acabar els seus estudis va afluixar durant la temporada a l’aire lliure, i no va reaparèixer fins al mes d’octubre en què va pujar el rècord català fins a 1,51m.

L’any 1969 la gran saltadora va tornar a posar la directa. Subcampiona d’Espanya en pista coberta amb 1,53m, campiona de Catalunya a l’aire lliure i rècord català amb 1,57m. Aquest era un seriós avís per a una atleta que en aquells moments captivava l’opinió pública espanyola, a part de les seves qualitats atlètiques, per la seva bellesa: la madrilenya Sagrario Aguado, que tenia el rècord d’Espanya en 1,60m.

Comença la rivalitat amb Sagrario Aguado

El dia 6 de juliol a l’Estadi Vallehermoso de Madrid es disputaven els Campionats d’Espanya i allà, davant les càmeres de TVE, Teresa M. Roca donà la sorpresa superant la saltadora madrilenya i prenent-li el rècord estatal, que situà en 1,61m. Aquell dia la mataronina i la madrilenya començarien una rivalitat, molt ben entesa, tot s’ha de dir, perquè la mataronina s’estava a casa de la rival quan actuava a la capital d’Espanya. Aquesta competència va durar molt i va fer pujar bastant el rècord espanyol. Poc després Teresa M. Roca va actuar en un encontre internacional a Atenes, contra al selecció grega i va obtenir el triomf.

L’any següent, el 1970, el títol estatal va ser de Sagrario Aguado, i Teresa M. Roca s’hagué de conformar amb el segon lloc amb 1,57m. Però l’any 1971 recuperà el ceptre de campiona amb un salt d’1,63m, que novament li significava el rècord estatal. S’ha de dir que durant tots aquests anys era campiona catalana sense massa problemes. Aquell any es va quedar a un lloc de pujar al podi en els Jocs del Mediterrani que es celebraven a Esmirna (Turquia) i amb un salt de 1,59m, s’hagué de conformar amb el quart lloc, prou valuós, en una prova on fou segona la italiana Sara Simeoni que l’any 1980 seria campiona olímpica a Moscou.

Puja el rècord fins a 1,70

Ja treballava de professora d’educació física a l’Institut Alexandre Satorras i en el seu gimnàs durant l’hivern podia posar-se a resguard de les inclemències del temps i anar millorant la seva tècnica. I li va servir…

El mes de juny de 1972 en els campionats catalans va batre el rècord català amb 1,67m, quan la seva “eterna rival” ja havia fet pujar una mica és el topall estatal. Però la competència és important per pujar nivells i el dia 10 de juny Teresa M. Roca va ser la primera atleta espanyola en superar el llistó a 1,70m en el Trofeo Canguro que se celebrava a l’estadi de Vallehermoso de Madrid, aixecant-se 11 cm per sobre de la seva estatura… que no està gens malament. Però un mes després Sagrario Aguado es va imposar en els campionats d’Espanya elevant un cm el rècord. La Teresa Maria va quedar subcampiona amb 1,68m.

Teresa M. Roca en el moment de batre el rècord espanyol amb 1,70 m a l’estadi de Vallehermoso / Foto: Cifra Gràfica

Aquell any va disputar encara una sèrie d’encontres internacionals a Bruselas, Oslo i Helsinki amb la selecció espanyola, però en acabar la temporada Tomàs Barris va deixar de ser entrenador del CA Laietània i també Teresa M. Roca va deixar l’atletisme en actiu. En set anys havia fet pujar el rècord català 27 cm i la seva marca va perdurar com a rècord de Mataró i el Maresme durant 46 anys, fins que l’any 2018 el va superar l’Aina Rabadan.

La maternitat i la feina eren molta càrrega per a haver d’entrenar a alt nivell, amb l’esforç que això pressuposa. Ella va continuar en la seva tasca docent com a professora transmetent la seva vitalitat i el seu esperit de superació, fins que es va trobar amb un rival amb el qual no va poder, i l’11 de gener del 1993 va morir als 44 anys.

Però ella, en una època en què l’esport femení encara era minoritari, fou tot un exemple per a les moltes esportistes mataronines que la seguirien en el futur. En honor seu el Pavelló Poliesportiu que es va inaugurar l’any 2007 a l’Avinguda del Corregiment, porta el seu nom.