Raquel González: “A Rio, l’objectiu és fer Top 10 i a partir d’aquí a somiar”

Vens de fer la millor marca mundial de l’any en 5 km marxa, que tot i no ser una distància habitual, no és una fita fàcil.
Estic molt contenta per la marca. Pensa que jo la preparació la faig pensant en els 20km. De fet, des de Roma que no faig una sèrie. Per tant, fer aquesta marca sense preparar-ho, és un extra, una doble satisfacció. L’objectiu era donar la màxima puntuació a Catalunya i a més a més, vaig aconseguir la marca.

Fa un parell de setmanes, també, vas ser escollida com a millor atleta catalana del 2015.
És un premi que valoro moltíssim. Un indicatiu que el treball està molt ben fet. Catalunya va quedar primera entre autonomies el 2015, i que t’escullin com la millor atleta de les catalanes, és una grandíssima satisfacció.

Sembla que estàs arribant a Rio en bona forma, però aquesta temporada vas haver de superar una lesió al genoll a l’esprint per fer la mínima al Mundial de Roma.
Primer, he de dir que la mínima de Roma era la mínima que exigia la Federació Espanyola era la mínima per aconseguir plaça directament als Jocs. Era una marca molt, molt exigent. Pel que fa als problemes físics, vaig arribar amb molèsties al genoll una setmana abans del Campionat d’Espanya que, tot i això, va anar molt bé. Després de la prova, amb l’entrenador ens vam parar a analitzar la situació. No sabíem genoll aguantaria i s’havia d’intentar solucionar. Hi van haver complicacions i vaig estar un mes parada, tot i que durant l’aturada forçada vaig seguir fent piscina i altres activitats, per mantenir un mínim de to físic. Un cop recuperada, de cara a Roma va reaccionar molt bé, i al tercer dia de preparació ja estava anant en plena forma, malgrat l’entrenador em deia que m’ho agafés amb més calma, però amb la marca que s’havia d’aconseguir i el Jocs a l’horitzó no podíem tenir molta calma. Al final, vaig aconseguir la marca tot i el poc temps de preparació, i una marca realment exigent.

20160627_2045_raquel_gonzalez_entrevista

Com et trobes ara mateix?
Al 100% no hi ets mai, però vaja, l’esportista d’elit acaba per acostumar-se a anar patint petites coses, però sí que és cert que ara em trobo força bé.

Ara sí, seran els teus primers Jocs Olímpics. Com es viu?
La preparació quan saps que tens uns Jocs Olímpics com a objectiu, t’ajuda a afrontar les dificultats, aquells moments que les cames no et tiren tant o a superar millor petites molèsties. Tot i que de recompensa, realment encara no et puc dir res, perquè encara no he viscut l’experiència, per molt que coneixes altres atletes que sí que hi han estat i et parlen d’una experiència única. Aconseguir la classificació ja ha estat una gran satisfacció, però ara em toca viure els Jocs realment des de dins.

Estàs seguint alguna pauta d’entrenament especial de cara als Jocs?
Ara mateix estem entrenant a Font Romeu a 2000 metres d’alçada. Anem alternant amb entrenaments a Barcelona per la humitat i en una cambra climàtica, on ajustem al màxim per aconseguir les condicions més similars a les que viurem a Rio i que ja hi pugui estar acostumada.

Quin objectiu tens per la cursa?
Les medalles estan molt i molt exigents. També és cert que uns Jocs Olímpics, on l’objectiu és la medalla i no el temps, canvia molt l’estratègia i et pot afavorir més o menys. La climatologia també influirà. Ara mateix, l’objectiu és fer Top 10 i a partir d’aquí a somiar.

20160627_2047_raquel_gonzalez_entrevista_2

Què és el més difícil dels 20km marxa? La duresa física, la preparació mental o la concentració en la tècnica per evitar la desqualificació?
És un mix de tot. Has de tenir una fortalesa mental per aguantar el físic. Quan les cames et diuen prou ha de ser cap el que et faci continuar. Òbviament el físic també és importantíssim, perquè ja pots estar molt ben preparada mentalment, que si la preparació física tampoc és la ideal, no aconseguiràs res. I la tècnica és fonamental, però no només per temes de reglament i evitar desqualificacions, si no també en eficiència que et millora el rendiment i desgastar-te menys durant les curses.

Et preocupen totes les polèmiques i problemàtiques presents sobre Río?
Per nosaltres la salut és el nostre tresor i clar que ens preocupa, però són uns Jocs Olímpics i ho assumeixis, no et pots permetre el luxe de renunciar-hi. Per un atleta és l’esdeveniment màxim a que pots aspirar. Pel que fa a la seguretat sí que preocupa més, però principalment la de la família que t’ha de venir a veure. Els atletes no tant perquè estarem a la Vila Olímpica, però t’expliquen històries viscudes per gent allà i és inevitable preocupar-te pels teus, que també et despista d’estar 100% centrada en la teva prova.

Portes 10 anys al CAR, com és l’experiència?
Hi porto mitja vida, amb les millors condicions per entrenar. De fet, el CAR de Sant Cugat està considerat com un dels millors centres del món per la Federació Internacional (IAAF). Sí que són molts anys, però si vull estar al màxim rendiment, he d’estar allà. Al CAR s’hi inverteix, i les instal·lacions són d’últim nivell, amb un gran equip en tots els aspectes de l’esportista d’elit.

Nova revista en paper a la venda. Fes-te sòcia!