El programa del primer dia ha estat curt i encertat. Per a aquells que ens costa seguir els concursos i que no entenem perquè sempre queden en un segon pla davant les curses, l’experiment inicial en sòl britànic ha estat més que reeixit. Les dos finals de salt d’alçada per començar, simultànies, i sense cap altra distracció a la pista. Una meravellosa oportunitat per veure l’evolució de dos concursos i de tots els seus participants. Els atletes russos han aconseguit els dos primers ors al mundial, un cop més sense Rússia. El primer dia del medaller el dominen els atletes neutrals. Una tara més de l’atletisme d’elit que encara mira de superar les envestides del dopatge.
Sigui com sigui, el plat fort de la vetllada arribava amb els 3.000 metres llisos i l’entrada en escena, un cop més, de Genzebe Dibaba. La mig fondista etíop no ha decebut i s’ha endut la seva quarta medalla d’or en uns mundials indoor (2012, 2014, 2016 i 2018) amb una solvència incontestable. Al darrere, la lluita per la plata ha ofert un duel magnífic entre Sifan Hassan (l’holandesa va arribar al seu país d’adopció com a refugiada quan tenia tot just 15 anys) i Laura Muir, que s’ha penjat un anhelat bronze després del quart i el sisè lloc aconseguits al mundial a l’aire lliure de Londres de l’estiu passat.
https://www.youtube.com/watch?v=w2n5_ON7mNM
Estrella a la pista, estudiant a Glasgow
Laura Muir té 24 anys i és una de les grans estrelles de l’atletisme britànic. Després d’una trajectòria prometedora com a júnior i com a sub 23, amb excel·lents resultats en el cros atlètic així com a la pista, l’escocesa va consagrar-se a l’elit l’any 2015 després de sumar un quart lloc a l’europeu en pista coberta als 1.500 i un cinquè lloc al campionat del món de Pequín en la mateixa distància. Als Jocs de Rio es va endur el diploma després de ser setena a la final i l’any passat va fer una nova passa endavant amb una explosió banyada d’or als europeus en pista coberta. A Belgrad Muir va aconseguir un històric doblet als 1.500 i als 3.000. A l’estiu, el quart i el sisè lloc als 1.500 i als 5.000 de Londres van deixar-la sense una medalla molt lluitada davant les poderoses atletes africanes.
No és aquest palmarès, però, el que més sobta en la trajectòria de Laura Muir. Conscient que l’atletisme d’elit li durarà, en el millor dels casos, una dècada més d’alt rendiment, de títols, premis i triomfs, l’escocesa ha anat construint paral·lelament la seva trajectòria professional. Vol ser veterinària i aquest 2018 afronta els darrers exàmens per aconseguir el títol. De fet, aquests campionats de Birmingham són una excepció al seu calendari del primer semestre, com també ho van ser els britànics fa un parell de setmanes. Laura Muir està fent les pràctiques de la carrera i aquest dimecres, el dia abans d’afrontar la final que li ha reportat el seu primer podi mundial absolut als 3.000 metres, tenia jornada de feina a Glasgow enmig d’una gran nevada.
Les renuncies esportives d’aquest 2018
Després de posposar-ho pels èxits esportius, aquest 2018 el tenia marcat en vermell al calendari. Ho va anunciar l’estiu passat, en acabar la darrera prova del mundial de Londres: un any sense Jocs Olímpics ni campionat del món a l’aire lliure era el moment ideal per tancar la carrera d’una professió que estima i que té ganes de desenvolupar a la seva Escòcia natal. La decisió anava lligada a una decisió dolorosa: davant la decepció dels aficionats del seu país, Laura Muir va renunciar a disputar els Jocs de la Commonwealth, l’única gran competició en què pot representar Escòcia.
El motiu és de calendari: els Jocs de la Commonwealth es disputaran el mes d’abril a Austràlia i els exàmens finals són al mes de maig. Per a Muir, la prioritat del curs és clara:
Kinross, Haining i les coincidències
Curiosament, una de les seves professores a la Universitat de Glasgow ha estat Hayley Haining, una veterana corredora especialista en maratons amb qui va compartir experiències a l’equip escocès que va participar als Jocs de la Commonwealth de 2014. I curiosament, el petit poble de 4.000 habitants on va créixer i formar-se Laura Muir tornarà a comptar amb una atleta local als Jocs del proper mes d’abril: Eilidh Doyle, una especialista en els 400 tanques que també busca el podi als campionats del món de Birmingham i que ja compta amb medalles als Jocs Olímpics, als mundials i als europeus al seu palmarès.
Dues de les grans estrelles de l’esport escocès, Eilidh Doyle i Laura Muir, es van formar a l’institut de Kinross, el poble que viu plàcidament a la riba de llac Leuven. A diferència del Ness, ells no necessiten monstre: la fama els arriba a través dels estadis d’arreu del món.
