L’atletisme rus, fora dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro

En una reunió que ha generat molta expectació en aquests darrers dies la IAAF ha decidit mantenir el veto a Rússia i negar la participació dels seus atletes a les proves que es disputaran a Rio de Janeiro el mes d’agost. Tampoc podran concórrer als campionats d’Europa que es disputaran unes setmanes abans, a finals de juliol, a Amsterdam. Rússia va quedar segona al medaller d’atletisme als darrers Jocs Olímpics després d’aconseguir 16 medalles en una delegació de 104 atletes.

Malgrat la petició pública del president rus Vladimir Putin, de les reivindicacions del comitè olímpic rus, dels canvis duts a terme a la federació d’atletisme i d’haver proposat en una mesura insòlita la inclusió de l’antidopatge en el currículum escolar, la IAAF ha decidit mantenir vigent un veto firmat el 13 de novembre de 2015 i que ja va excloure els atletes russos del passat mundial en pista coberta de Portland.

La prohibició de la IAAF va arribar fa uns mesos com a conseqüència dels nombrosos casos de dopatge descoberts en els darrers anys amb segell rus i de la percepció de màniga àmplia des de les instàncies directives i els laboratoris que practiquen els controls antidopatge constatada en un demolidor informe de l’Agència Mundial Antidopatge (AMA).

Yelena Isinbayeva London 2012

A tot allò s’hi ha afegit aquesta primavera la revisió de les mostres dels esportistes que van brillar als jocs de Pequín 2008 i a Londres 2012, i que han assenyalat a nombrosos medallistes russos  com Anna Chicherova, Maria Abakumova, Maria Savinova, Yekaterina Volkova, Ekaterina Poistogova, Olga Kaniskina, Tatyana Lysenko, Evgenia Kolodko o Sergei Kirdiapkin

L’AMA també ha volgut influir en la decisió de la IAAF. Ahir va fer públics els resultats dels controls practicats a esportistes russos (no exclusivament atletes) des de la suspensió del passat mes de novembre fins a finals del passat mes de maig. Segons l’AMA s’han practicat prop de 3.000 controls en aquest període a esportistes russos i en 52 casos se n’han detectat substàncies dopants. En 736 casos no s’ha pogut practicar el control antidopatge per negativa dels esportistes (al·legant qüestions de competències en la majoria d’ells) i en 73 ocasions els atletes directament s’han escapolit del control.

El COI, la darrera esperança de Ielena Issinbàieva

Malgrat la suspensió definitiva de la IAAF els atletes russos que no han donat positiu en cap control antidopatge encara mantenen una petita esperança de competir a Rio de Janeiro. De fet, en les darreres setmanes els atletes russos que no han estat caçats en cap moment han posat el crit al cel per posar-los en el mateix sac dels que han fet trampes per guanyar.

Entre ells destaca el nom de Ielena Issinbàeiva, la reina del salt de perxa, que vol sumar el seu tercer or olímpic aquest estiu i que ha anunciat accions legals contra el COI si li impedeix participar al Brasil, i el de Sergey Shubenkov, el vigent campió del món dels 110 metres tanques, que ha posat en dubte la imparcialitat de la IAAF davant el degoteig de casos de dopatge d’altres països en el seu compte de twitter.

Una part significativa del Comitè Olímpic Internacional no és partidari del veto col·lectiu i podria generar una via d’accés singular als atletes russos. Aquesta proposta, liderada pel president Thomas Bach, es podria debatre dimarts vinent en una reunió convocada a Lausana amb representants de tots els esports. La clau de volta: que el COI tingui la darrera paraula sobre la decisió presa per la IAAF, que avui ja ha aplanat el terreny: “els atletes russos que demostrin estar fora del sistema i que hagin combatut el dopatge podrien competir com a independents”. Dimarts en traurem l’entrellat.

La Fosbury ens cooperativitzem.

Fes-te sòcia!