Kinue Hitomi, pionera d’un continent sencer La història d'una atleta japonesa que va enlluernar Europa

Els Jocs d’Amsterdam van ser l’escenari del debut de la primera esportista asiàtica en una cita olímpica.

Era l’any 1928 i era l’eclosió definitiva del que avui consideraríem, sense cap indici de titubeig, d’una autèntica estrella esportiva. Kinue Hitomi oferia una combinació única de talent i exotisme i ja disposava de certa fama des del seu aterratge a Europa dos anys abans.

Filla d’una família adinerada del Japó que es dedicava a la producció d’arròs, Kinue Hitomi va néixer l’1 de gener de 1907 i va tenir totes les oportunitats al seu abast que van mancar a la majoria de joves de la seva generació. D’entrada, va poder anar a l’escola de més renom d’Okayama i fer camí també pel que avui titllaríem d’institut fins assolir el graduat complet l’any 1924. En aquell moment la filla dels Hitomi ja havia començat a despuntar en l’esport, convertint-se en una completa jugadora de tennis i aquell mateix any va brillar per primera vegada en l’atletisme assolint un nou rècord nacional en el llançament de javelina.

La formació de Hitomi no es va aturar aquí, atès que a continuació va especialitzar-se en educació física en una escola de gimnàstica per a noies a Tòquio i va esdevenir instructora d’aquesta disciplina al primer institut per a noies de Kyoto. La seva alçada (diuen que feia 1,70 metres) era tan inusual com destacable i sens dubte l’ajudava a ser referència per a les noies més joves. Lluny de conformar-se amb aquesta tasca, va fer un primer tastet amb l’equip d’atletisme femení japonès i va enrolar-se en un diari com a periodista especialitzada en esports. Tot plegat, quan tenia menys de 20 anys. Sigui com sigui, és la seva activitat atlètica la que li va reportar fama mundial durant aquells anys en assolir en dues ocasions diferents la millor marca mundial en triple salt, una modalitat que malgrat ser poc practicada va ser agraciada amb les llargues cames de Hitomi: l’any 1926 va assolir un rècord mundial que va mantenir-se com a plusmarca absoluta durant tretze anys. La japonesa també va batre en aquelles dates el rècord mundial del salt de llargada en dues ocasions, en un rècord oficiós que malgrat no estar ratificat de forma oficial sí que li va permetre guanyar popularitat més enllà del seu país.

Els Jocs Mundials Femenins, el punt de partida

És durant el 1926 que la trajectòria de Kinue Hitomi esdevé popular arreu del món amb el seu salt al continent europeu. Allà ja es parlava dels rècords de la dona que ho guanyava tot al Japó i la confirmació de la seva participació als Jocs Mundials Femenins de Göteborg va ser molt celebrada. Tot i que no és l’objecte d’aquest text, cal posar una mica de context en aquesta competició que hem detallat en ocasions anteriors a la Fosbury. Els Jocs Mundials Femenins s’havien disputat per primera vegada a París l’any 1922 amb el nom de “primeres olimpíades femenines”. Aquell era el resultat d’un ampli moviment de dones liderades per Alice Milliat que volien promoure la participació de les dones als Jocs Olímpics. La francesa ho havia intentat l’any 1919 amb una petició per portar l’atletisme femení a París 1924 que va ser rebutjada i després de sumar molts suports va crear la Federació Esportiva Femenina Internacional (FSFI) l’any 1921.

Aquell organisme va fer un munt de feines però va destacar per la seva capacitat d’organitzar aquelles olimpíades a París de 1922, conegudes posteriorment com la primera edició dels Jocs Mundials Femenins. El programa va comptar amb onze proves d’atletisme, 77 atletes inscrites des de cinc països diferents i un èxit esportiu (amb divuit rècords del món) però especialment popular, amb prop de 20.000 espectadors seguint la competició en directe. Sens dubte aquell va ser un precedent determinant pel canvi de parer del COI, que va començar a interlocutar amb la FSFI pressionat per l’impacte d’aquella cita. El baró de Coubertin i companyia van demanar a les organitzadores que deixessin de banda les referències a l’olimpisme i van prometre estudiar la incorporació de l’atletisme al programa femení de 1928. La FSFI no va caure en l’habitual sac de promeses buides i va seguir el seu camí actiu en l’esport promovent uns nous Jocs Mundials Femenins el 1926 a Suècia que van tornar a reunir desenes de milers de persones i van duplicar el nombre de nacions representades. Una d’elles, el Japó de Kinue Hitomi, que va viatjar sola amb el tren transsiberià fins a Moscou i va rebre el suport d’un corresponsal del seu diari al Japó per fer el trajecte des d’aquesta ciutat fins a Göteborg.

Conscient que la presència de la gran potència esportiva d’Àsia era un cop d’efecte guanyador, el FSFI va creuar els dits per tal que Hitomi tingués un paper destacat als Jocs Mundials Femenins. L’estrella japonesa no va decebre i va registrar un nou rècord mundial del salt de llargada amb un salt de 5,50 metres i també es va imposar a la competició del salt a peus junts (2,49 metres). A més a més, va demostrar la seva polivalència amb la medalla de plata en el llançament de disc (33,62 metres) i amb un bronze a les 100 iardes (12 segons), més enllà de ser cinquena als 60 metres llisos i sisena als 250 metres. Era l’única participant del Japó però va puntuar prou per portar el seu país al cinquè lloc de la classificació final. Hitomi va sortir de Göteborg consolidada com una de les grans estrelles de l’atletisme mundial femení i les seves exhibicions van ser un impuls per la introducció final de cinc proves atlètiques per a dones als Jocs d’Amsterdam 1928. Aquella decisió no va ser ben rebuda per la FSFI, que havia acordat un total de deu proves, i va provocar el boicot de la selecció britànica femenina, que va considerar ridícula i insultant la proposta final del COI.

Una cursa històrica

Kinue Hitomi sí que va participar als Jocs Olímpics de 1928 malgrat que la seva disciplina predilecta, el salt de llargada, no havia entrat al programa. Renunciant al llançament de disc i al salt d’alçada, la japonesa es va inscriure als 100 i als 800 metres llisos. A la cursa ràpida Hitomi va començar bé, imposant-se amb comoditat a la seva sèrie, però no va poder superar el tall de les semifinals. Al costat de la velocíssima Betty Robinson, Hitomi va acabar quarta i fora de l’accés als llocs d’honor. Decebuda pel resultat, l’estrella nipona va provar sort en una distància desconeguda per a ella, els 800 metres llisos. La doble volta a l’estadi va reunir fins a 25 atletes a la primera ronda, en què Hitomi no va tenir cap problema per accedir a la final.

El 2 d’agost de 1928 va ser un dia històric a l’estadi d’Amsterdam. La final dels 800 metres va ser una competició apassionant i molt ràpida, amb diverses esportistes amb marca de rècord del món. La més ràpida va ser la germànica Lina Radke, amb un temps llavors insòlit de 2:16.8, i la més ràpida en la lluita per la segona posició va ser Hitomi (2:17.6) per davant de la sueca Inga Gentzel (2:17.8), que dos anys abans ja havia pujat al podi dels Jocs Mundials Femenins en els 1.000 metres llisos. D’aquella manera Kinue Hitomi, que era la primera participant asiàtica en la història d’uns Jocs Olímpics, també es va convertir en la primera medallista olímpica del seu continent. La seva marca, a més, va ser rècord d’Àsia durant 20 anys.

Kinue Hitomi -265- a Amsterdam 1928

Kinue Hitomi -265- a Amsterdam 1928

Una fita històrica amanida en la polèmica lectura de la premsa i posterior interpretació esbiaixada dels responsables del COI. Després d’aquells 800 metres les corredores van acabar esgotades tal com és lògic però allò va ser suficient perquè el masclisme imperant sortís en escena i reconduís el debat cap a la incapacitat de les dones per afrontar proves llargues a l’estadi. D’aquella final magnífica, a la pràctica, en va sorgir l’exclusió de totes les proves atlètiques superiors als 200 metres llisos del programa femení fins als Jocs de Roma de 1960. Una autèntica barbaritat.

Una estrella imparable

Amb només 21 anys Kinue Hitomi ja era medallista olímpica i referent esportiu indiscutible del Japó, que esperava que la seva trajectòria fos encara més lluïda. Dit i fet, el 1929 la jove atleta va aconseguir un nou rècord del món dels 200 metres (24.7 segons) i del salt de llargada, amb un increïble 6.75 metres. Totes dues marques, però, no van ser reconegudes formalment per la presència destacada de vent favorable. Hitomi va ser la gran estrella d’uns duels singulars entre atletes d’Alemanya i del Japó a la ciutat de Seül, que encara formava part de l’imperi del sol naixent. En una d’aquestes trobades la premsa també va recollir un nou rècord mundial de Hitomi en els 100 metres llisos amb una marca de 12 segons. A finals d’any, la seva participació en un míting de Tòquio era notícia fins i tot a Mundo Deportivo: “Una altra proesa de Miss Hitomi. En el transcurs d’una reunió d’atletisme, la senyoreta Hitomi ha saltat cinc metres i 94 centímetres de llargada”.

L’any 1930 Kinue Hitomi va confirmar de nou la seva participació als Jocs Mundials Femenins de Praga. Aquella cita va estar marcada per l’explosió de la polonesa Stanislawa Walasiewicz, coneguda més endavant com a Stella Walsh. Rapidíssima com ningú, va penjar-se tres ors preludi del seu títol olímpic de 1932 als 100 metres llisos i força anys abans que es difongués la seva condició de persona intersexual. Malgrat que els focus es van fixar en Walsh, la premsa també es va deixar tornar a captivar per Kinue Hitomi, que arribava a la cita convertida en una referència a seguir. “Miss Hitomi” va completar uns grans campionats revalidant la medalla d’or al salt de llargada (5.90 metres) i sumant tres podis més: bronze en javelina (37.01 metres), bronze també als 60 llisos (7.8 segons) i medalla de plata en l’innovador triatló (194 punts), disciplina que combinava la javelina, el salt d’alçada i els 100 metres llisos i en què havia assolit un rècord mundial l’any anterior amb 217 punts. Ja amb companyia d’altres atletes del seu país, també va ser quarta a la prova dels 4×100 relleus.

Estàtua dedicada a Kinue Hitomi

Un final prematur

Aquell 1930 Hitomi va aprofitar el seu periple europeu per encadenar un munt de competicions on sempre rendia al màxim nivell. Es diu d’ella que en una sola setmana va participar en 20 proves diferents a Polònia, Bèlgica i França en diverses exhibicions. En aquella gira japonesa també va visitar Anglaterra i Alemanya abans de tornar al Japó i seguir un ritme infernal amb visites a diferents patrocinadors i mecenes sense poder descansar després d’uns mesos de màxima intensitat. Potser aquell evident sobreesforç físic va ser la causa de contraure pleuresia, una malaltia detectada el mes de març de 1931 i que va derivar en una pneumònia i en una mort prematura el 2 d’agost de 1931 a l’Hospital Universitari Imperial d’Osaka. Kinue Hitomi tenia només 24 anys i era una llegenda de l’esport asiàtic i una de les grans favorites a brillar als Jocs Olímpics de 1932.

Durant els darrers anys de la seva vida, especialment després dels Jocs d’Amsterdam de 1928, Hitomi va protagonitzar diverses gires als centres escolars del Japó per explicar la seva experiència i va contribuir en l’elaboració de dos llibres sobre atletisme a partir del seu bagatge esportiu.

Nova revista en paper a la venda.

Fes possible la Fosbury! Associa’t-hi!