Concha Montaner anuncia la seva retirada La saltadora valenciana plega amb una llarga carrera d'èxits internacionals

La saltadora d’Eliana diu adéu a l’atletisme professional després de 20 anys a l’elit

Amb un missatge a les xarxes socials Concha Montaner ha confirmat el seu comiat com a atleta professional. Nascuda el 1981, l’esportista valenciana s’ha convertit en una de les grans referents de l’atletisme del nostre país amb medalles internacionals i múltiples títols d’abast estatal.

Fa més de 10 anys que Concha Montaner va assolir les millors marques de la seva carrera. Era en els anys de la seva plenitud esportiva, que ha tingut l’encert d’allargar a un excel·lent competitiu fins aquest 2018. Aquest darrer any sí que hi ha hagut una davallada de les seves marques, que havien aguantat perfectament fins el 2017. De fet, aquest 2018, malgrat comptar amb un millor salt de 6.26 (amb vent favorable per sobre el màxim permès), ha guanyat alguna prova i ha sigut 4a al campionat estatal en pista coberta en salt de llargada abans de patir problemes físics que la van obligar a aturar-se a finals de la primavera. La valenciana ha estat la referència d’aquesta disciplina des dels 18 anys, quan en categoria júnior va saltar 6.47 metres i va fer el salt a l’elit.

Aquells 6.47 la convertien en la segona millor saltadora de l’estat espanyol de l’any 1999 en una època en què combinava els salts amb les proves de velocitat. De fet, un any després, Concha Montaner va ser la dona més ràpida dels 100 metres llisos (11.79) i la segona millor saltadora del país en l’època de Niurka Montalvo (6.79 amb vent favorable). Tenia només 19 anys i es va guanyar el bitllet olímpic per ser protagonista a Sydney 2000, on no va superar la fase de classificació inicial. Aquell mateix estiu es va proclamar campiona del món júnior (6.47) a Santiago de Xile, títol que acompanyaria amb dos medalles de plata als campionats d’Europa Júnior (1999) i sub 23 (2001).

El seva plusmarca, ben a prop dels 7 metres: 6.92 aconseguits en una competició a Madrid l’any 2006:

Probablement la gran fita pendent de Concha Montaner al llarg de la seva carrera d’èxit ha estat pujar al podi d’un campionat internacional a l’aire lliure. En les seves quatre participacions als Jocs Olímpics mai ha aconseguit superar la fase prèvia i colar-se a la final. Al mundial, tot i aconseguir-ho en un parell d’ocasions, no ha assolit plaça entre les vuit primeres. I als europeus encara pesa el quart lloc de Munic 2002 amb un millor intent de 6.64 metres. Campiona dels Iberoamericans i dels Jocs del Mediterrani, Montaner va vibrar amb la medalla de plata a l’europeu de pista coberta de 2007 i amb un tercer lloc del podi d’un mundial en pista coberta obtingut 12 anys després de la competició.

Vols conèixer la història de la medalla que Concha Montaner ha rebut després de molts anys d’espera? Us ho vam explicar aquí!

19 títols estatals, referència dels esportistes joves del País Valencià

Excel·lent competidora, ha estat la gran dominadora del salt de llargada a l’estat espanyol de les darreres dos dècades amb un total de 18 títols sumats a l’aire lliure i en pista coberta. El 2012, a més, va sorprendre amb la medalla d’or als 100 metres llisos a l’aire lliure, demostrant que la seva punta de velocitat seguia intacte després del naixement de la seva filla Alba (2009) i que mereixia seguir formant part dels equips de relleus 4×100.

Camí dels 38 anys, Concha Montaner ha optat per la retirada dos anys després de saltar 6.88 metres. Esportista referent del Projecte FER del País Valencià, seguirà vinculada a l’atletisme, la seva gran passió. En una entrevista concedida al seu darrer club (Playas de Castellón), explica els detalls de la retirada:

“Em sembla que la meva vida serà més fàcil a partir d’ara. No hauré d’estar pendent d’anar a entrenar cada tarda, tindré més temps per a la meva filla de nou anys, per gaudir més d’ella i la meva família i viure una altra etapa de la meva vida. No m’entristeix dir adéu, al contrari. M’enorgulleix haver sigut atleta, haver-me desenvolupat completament en l’àmbit professional i haver aguantat tants anys a l’elit, perquè la primera vegada que vaig ser internacional absoluta, el 1999, ja queda lluny. Mai m’hauria imaginat arribar fins aquí”.

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!