No ho podem donar per fet, però cada hora que passa hi ha més possibilitats que passi. Si estem cridats a les urnes vol dir que la Junta Electoral és l’àrbitre del nostre dia a dia. I això, a Catalunya, en un moment com aquest, és dir molt.
Els últims dies hem vist com la màxima autoritat electoral adquiria un zel del tot exhaustiu amb qualsevol element que pugui implicar referència, solidaritat o record al presos polítics o la reivindicació de la seva llibertat. La Junta persegueix l’excepcionalitat i ha esdevingut el màxim garant de la imparcialitat entesa en la més estricta de les seves accepcions. Primer va prohibir les pancartes i posteriorment els llacets. En les últimes hores s’ha fet públic que el color groc de les llums o les fonts del país tampoc són electoralment permeses. La paleta de colors del país ha quedat minvada. I la Junta Electoral seguirà estudiant cada cas amb detall.
No ha de ser fàcil ser membre de la Junta Electoral avui. I això que la campanya encara no ha començat. Atendre les demandes dels partits, dictar recomanacions, reflexionar, prohibir i escombrar sempre cap al mateix cantó. Per això des de La Fosbury els volem posar les coses fàcil i els enumerem diverses possibles prohibicions per perseguir l’objectiu d’una campanya netament imparcial.
Són aquestes:
1. Prohibir el Tour de França
Encara queda per arribar a juliol, està clar, però la imatge de la gran prova ciclista sempre s’associa al mallot groc i això és suficient per relacionar-la amb la campanya cromàtica pels presos. Que el color “jaune” tingui un segle d’història no és argument suficient, ja que la prova passarà durant uns minuts d’una de les seves etapes per la Vall d’Aran i al pas que anem és ben probable que l’estiu encara estiguem com ara. Prohibir el Tour, a més, és assegurar-se que no el torna a guanyar algú no espanyol com Froome.
2. Prohibir els Pirineus
No podem fer desaparèixer la serralada més nostrada perquè no som el llegendari Rotllà, nebot de Carlemany, que va obrir la via per anar cap a Gavarnie. Però és obvi que les muntanyes no són una zona neutral i que l’alpinisme i l’esport de muntanya no poden ser considerades disciplines imparcials. La presència de Núria Picas en una llista electoral determinada seria suficient per prohibir tot l’entorn natural i la seva difusió pública.
3. Prohibir els Bordegassos de Vilanova.
Són la colla castellera més coneguda que utilitza el color groc, considerat de part en l’actual context polític. Aquí la Junta Electoral hauria d’estudiar també els casos dels de Castelldefels, Badalona i Ripollet però podria aprofitar que la temporada castellera ja ha acabat per no decretar mesures cautelars contra els vilanovins. Altra cosa seria que n’autoritzés només castells amb manilles, com els propis presos.
4. Prohibir Tarracus.
La mascota dels Jocs del Mediterrani de Tarragona no podem dir pas que estigui escrivint la seva pròpia llegenda. Va ser la riota de molts en la seva presentació, després li van ajornar un any el xiringuito i finalment ara resulta que la van pintar del color prohibit. Res, Tarracus, tancat al calaix fins per Nadal!
5. Prohibir l’Atlètic Terrassa.
Els seus rivals del Vallès estaran contents, l’equip queda suspès d’exercici. Els primers equips per passejar el color groc i atrevir-se a guanyar amb aquest. En el cas de les categories inferiors, amb l’agreujant clar d’adoctrinament. Injustificable.
6. Prohibir Els Dracs
El grup més conegut i nombrós d’animació del Palau Blaugrana ja ha demostrat en els últims temps que lluny de representar la pluralitat com l’entén la Junta Electoral ha actuat amb deliberació política intencionada. A més a més vesteixen ostensiblement del color groc. Han de cessar en tots els seus càntics i assistència a cap partit.
7. Prohibir les pilotes de tennis i waterpolo
Cop dur per a dos esports que s’han posicionat políticament amb el disseny de l’element central del seu joc. Amb el color de la pilota de waterpolo, és obvi que Catalunya s’ha mullat massa –mai millor dit–, de la mateixa manera que les pilotes de tennis també són constitutives de delicte electoral pel seu to.
8. Prohibir les targetes grogues
De forma excepcional i durant el període de campanya, els àrbitres dels diferents esports no podran amonestar els jugadors o oficials. S’entén que amb el gest de la targeta es mostra de forma ostensible un element identificable amb la reivindicació de llibertat pels presos i que, en cap cas, es pot justificar l’acció que centraria massa mirades. Així doncs, a la mínima infracció, expulsió directa. Es dirà que és fair play, però és probable que els partits no durin ni 155 segons.
9. Els controls anti-dopatge
Sembla que l’autoritat en matèria de detecció de substàncies dopants també entraria al catàleg de prohibicions de la Junta Electoral. El motiu seria que el resultat de les proves d’orina posteriors als esdeveniments esportius comporten inexorablement la tonalitat grogosa de les provetes. Als laboratoris d’anàlisi, aquest producte podria ser considerat propaganda electoral de part. El pixar-se només està en mans dels uns sobre els altres.
10. La selecció catalana de Tamborí
Doblement perseguida. Per vestir de groc i per atrevir-se a promoure un equip de certa militància en una autonomia intervinguda. El tamborí és susceptible de ser constitutiu dels plans d’estructura d’estat de manera que quedarà temporalment exclòs del programa esportiu tolerat. La selecció catalana queda inhabilitada, per si de cas a perpetuïtat. Adéu al mundial d’aquest mes de desembre!
* BONUS: Prohibir xuclar flams
Un dels principals esports de risc en les properes dates, d’àpats copiosos, és aquell que s’inicia amb un desafiament entre amics o familiars a veure qui xucla més ràpidament un flam a l’hora dels postres. La Junta Electoral ho podria considerar per prohibir per molts casos: des del color groguenc del propi postre a la naturalesa no federada a nivell espanyol de la disciplina i, fins i tot, per inspiració territorial, ja que la prova constitutiva d’haver deglutit bé el dolç sovint té inspiracions forals: la tradició implica haver de dir “Pamplona”.
