10 esportistes que van fer un La La Land

La darrera cerimònia dels Oscars serà recordada per l’immensa pífia de Pricewaterhouse Coopers (PWC), la consultora que fa de tot i que va ser incapaç de donar el sobre encertat a Warren Beatty. La imatge de l’equip de La La Land pujant a recollir el premi més anhelat per tothom, celebrant-lo amb discursos d’eufòria i amb les estatuetes a les mans es va transformar, de cop i volta, en una planxa històrica. La guanyadora, com tothom sap, era Moonlight, però el mal ja estava fet.

La La Land va celebrar un premi que no era seu. Un ridícul involuntari i no desitjat que a La Fosbury ens ha remès al món de l’esport. Quantes vegades hem vist la celebració d’un triomf que no ho era? Repassem a continuació alguns esportistes que van fer un autèntic La La Land: celebrar un triomf que se’ls va escapar de les mans. Davant la magnitud de la tragèdia, optem per fer una selecció de casos relativament recents.

1. Adam Toupalik

Quan ho vam veure en directe no ens ho podíem creure. La prova sub 23 del mundial de Ciclocròs de 2016 ens va oferir una cursa fenomenal amb un final inesperat. El txec Toupalik, el més fort de tots, va celebrar el triomf quan encara quedava una volta per finalitzar el circuit. Una celebració plena de convicció i alegria que es va transformar en una lluita desesperada per remuntar fins a l’autèntica línia de meta. Va acabar segon i, davant la premsa, va ser contundent: “Sí, sóc un idiota“.

2. Lu Bin

El boxejador xinès va brillar com ningú als Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro. En la seva categoria de pes minimosca va derrotar la resta de rivals fins arribar a una final que va dominar de principi a fi. Plenament convençut del seu triomf, va celebrar-lo eufòricament sense adonar-se que l’àrbitre havia alçat el braç del seu contrincant. Un dels casos de corrupció associats a la boxa olímpica? En tot cas, uns segons en què Lu Bin va passar de la glòria a la incomprensió: l’or se’l va penjar el seu rival: Peter Warui.

3. Kristaps Porzingis

L’arribada de l’ala pivot a la millor lliga del món va ser un èxit des del primer dia. En un dels seus primers partits, el rookie ex ACB va ser l’encarregat de jugar-se el darrer tir. Passet enrere, a la línia de tres punts, rebre la pilota, llançar i encertar. Un gran triomf dels Knicks contra Charlotte, plenament celebrat pel letó, que al cap d’uns segons va veure com els àrbitres donaven la cistella fora de temps. Un de tants buzzer-beaters que s’han celebrat i que, finalment, no han servit de res.

4. Meghan Rutledge

N’hi ha que també celebren els triomfs durant la competició. És el cas de Meghan Rutledge, una de les grans pilots de motocròs dels darrers anys, que va dominar a plaer la final dels X Games disputats a Los Angeles el 2013 i que es va permetre el luxe de celebrar-ho davant el públic en el darrer salt… fet que la va desestabilitzar i li va provocar una caiguda que la va acabar deixant sense medalla. La seva cara de desolació parla per si mateixa.

5. Álex Alfonso Cujavante

Va ser la gran imatge del mundial de patinatge de 2010 celebrat a Colòmbia. Competint davant la seva afició, Cujavante va comença a celebrar el triomf durant la recta final fins al punt de perdre prou velocitat per veure com el superaven just a la línia de meta. Finalment, no va tastar ni la medalla, perquè va acabar desqualificat per una acció durant la prova.

6. Tanguy Pepiot

En una de les nombroses competicions universitàries dels EUA el corredor de la Universitat d’Oregon tenia un avantatge considerable a la recta final de la prova d’obstacles. Ho va començar a celebrar animant el públic sense veure com un altre atleta de la Universitat de Washington progressava ràpidament en l’esprint final. La cara que fa quan detecta al videomarcador que l’estan a punt de superar és un autèntic poema.

7. Kaelin Clay

El futbol americà ens va oferir una celebració sonada abans d’hora en una Super Bowl als anys 90. Però no deixa de sorprendre’ns amb jugades com aquesta de Clay, de la Univestitat d’Utah, que va deixar anar la pilota una iarda abans d’arribar a la zona d’anotació. D’aquesta manera, el touchdown assolit per l’equip rival es va convertir en una cursa llarguíssima de punta a punta del camp mentre Utah encara celebrava uns punts que no van pujar mai al marcador.

8. Molly Huddle

La fondista nord-americana va celebrar abans d’hora la medalla de bronze a la prova dels 10.000 metres del campionat del món de Pequín de 2015. En una cursa dominada per Cheruyiot, la nord-americana va alçar els braços a la línia de meta just quan era superada per una companya de la selecció nord-americana. No devia ser fàcil de pair, malgrat compartir els colors de la samarreta, en una prova en què els podis tradicionalment han estat 100% africans.

9. Meralco

L’equip filipí va completar una enorme jugada en el partit que les enfrontava amb el Cignal HD i va començar a celebrar el punt. Malgrat això, les jugadores rivals havien salvat la pilota i havien començar a trenar una jugada en que van aconseguir enviar la pilota a l’altra banda del camp sense cap mena d’oposició. Un punt d’aquells que queda gravat a la memòria i que pot arribar a enfonsar la mentalitat guanyadora de l’equip.

10. Mandakhnaran Ganzorig

Un altre dels moments surrealistes de Rio 2016 es va viure en aquest combat per la medalla de bronze. El lluitador mongol dominava el partit pel tercer lloc i a falta de 18 segons pel final va començar a celebrar-ho evitant el rival amb una espècie de dansa. Això és el que van interpretar els àrbitres, que el van penalitzar per evitar el contacte amb el rival i van acabar capgirant el marcador davant la desesperació dels entrenadors mongols, que, com és obvi, van ser sancionats.

La Fosbury 31 “viatja” a Mèxic!