El Torneig olímpic d’handbol de Rio 2016 no és un torneig qualsevol. I no parlem de la possibilitat que Qatar o Brasil trenquin l’hegemonia europea. Ens referim a les diverses novetats de reglament –ja en parlàvem fa mesos i ho destacàvem també a la Guia Fosbury dels Jocs– de les quals queda clar que la més destacada és el fet que els equips puguin jugar sense porter.
Aquest canvi comença a implicar moltes novetats tàctiques, la majoria de les quals segurament passen desapercebudes pel gran públic… fins que es veu un gol de camp a camp. Pels malalts de l’esport del 40×20 això obre grans quantitats de possibilitats tàctiques que ja s’han començat a veure des de la primera jornada dels Jocs. Queda clar que les seleccions portaven mesos preparant aquestes novetats de reglament i fins a quin punt n’hi poden treure suc.
De moment queda clar que la majoria d’equips quan perden un jugador ja usen aquesta norma per jugar 6 contra 6, sense la “pantomima” de l’extrem que entrava i sortia al cap de pocs segons. La jugada transcorre normal, i quan un jugador proper a la banqueta veu que algú està a punt de finalitzar marxa al canvi (depenent de la selecció arrisquen més o menys), amb el risc evident de parada del porter i llançament de porteria a porteria. Queda clar que els porters faran més gols, però sobretot correran més.
Serà flor d’un dia?
No sabem aquesta fal·lera per jugar sense porter serà simplement la novetat, com aquella joguina nova que regalen els Reis i es fa servir només un dia, o si això ve per quedar-se. Ja ho anirem veient. De moment mirem-nos els Jocs amb uns altres ulls per detectar tot el que permet aquesta nova regla, que de moment només s’aplicarà a les categories professionals. Ja veurem si a Rio guanyen les seleccions que exploten aquest nou recurs o les més tradicionals.
De moment seguim gaudint d’aquesta “sobredosi” esportiva… i alegrem-nos de deixar enrere el “peto foradat” de porter.
