Quan les esportistes parlen Esport i abusos sexuals. Editorial de La Fosbury

Aquest dimarts el procés judicial contra Larry Nassar viurà un nou capítol.

Durant el darrer any i mig més de 150 dones han denunciat haver patit abusos sexuals de l’ex responsable mèdic de l’equip nacional de gimnàstica dels EUA i responsable, simultàniament, d’una consulta vinculada a la Universitat de Michigan.

L’última en denunciar-lo ha estat Simone Biles. La tetracampiona olímpica a Rio de Janeiro ha fet públic un text a les xarxes socials aquest dilluns a la nit explicant que va patir abusos per part de Nassar. La denúncia de Biles se suma a les que ja havien fet en els darrers mesos les seves companyes a la selecció: Gabby Douglas, Madison Kocian, Aly Raisman o Maggie Nichols, coneguda a la causa judicial com a “esportista A” durant força temps fins que la setmana passada va decidir deixar enrere l’anonimat: “tot el que li va passar a l’esportista A, li va passar a Maggie Nichols. Vull que tothom ho sàpiga“.

Totes elles han denunciat a Larry Nassar, que ja està condemnat a 60 anys de presó per un cas de pornografia infantil. Totes elles, però, també s’han preguntat què és el que va fallar perquè els abusos fossin possibles. Aly Raisman acusa la Federació i els responsables de l’equip nacional de gimnàstica de mirar cap a una altra banda, de no investigar les denúncies rebudes per altres gimnastes, d’haver-les manipulat, d’haver-les fet callar i d’haver protegit l’abusador en lloc de fer costat a les gimnastes. McKayla Maroney, una altra gimnasta de l’equip, ha denunciat la federació per haver-la obligat a firmar un acord a canvi de no denunciar els abusos soferts.

raismanpull2

En els darrers mesos la magnífica campanya “me too” ha comptat amb altres esportistes que han decidit parlar. Una campanya de suport mutu entre dones que ha permès donar el darrer impuls a denúncies com la de la gimnasta Tatiana Gutsu, campiona olímpica a Barcelona 1992 i violada per Vitaly Scherbo (sis medalles d’or a Barcelona) l’any 1991 durant el campionat del món d’Stuttgart. A l’esport hi ha altres eines interessants. El Projecte Voices ja fa temps que dóna a conèixer casos d’abusos donant la veu als esportistes que els han patit per ajudar a crear consciència, materials i formacions que incideixin en la prevenció de nous casos.

Contra tota impunitat, la paraula

Quan les esportistes parlen, la impunitat s’acaba. Sigui d’un entrenador, d’un metge o d’una llegenda de l’olimpisme. Quan les institucions, federacions, clubs i companys callen, miren cap a una altra banda o minimitzen la importància d’allò que denuncien els seus esportistes, es converteixen en còmplices dels abusos. Quan les esportistes parlen, l’únic poder que tenen és la paraula. Quan les institucions, federacions, clubs i companys actuen, tenen el poder d’aturar els abusos i denunciar els abusadors.

Quan les esportistes parlen, altres esportistes decideixen parlar. Quan les esportistes parlen, la por canvia de bàndol.

Tan de bo s’escampin els programes de formació per a prevenir abusos en l’esport. El silenci d’institucions, federacions, clubs i companys per evitar “escàndols” no és una opció, sinó la llavor que apareguin nous abusos en altres clubs.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU