Quan ens domina l’emoció

Hem vist algunes polèmiques últimament on els esportistes han perdut el control protestant a l’àrbitre, discutint amb els rivals o assenyalant al públic amb algun gest ofensiu i provocador.

El més sorprenent és que esportistes i periodistes amb un exercici confús de simpatia i no pas d’empatia; justifiquen la reacció perquè entenen aquestes actituds.

“La llibertat és l’espai que hi ha entre l’estímul i la resposta”, Stephen Covey

Els esportistes, en aquests casos, haurien de focalitzar-se en la tasca a realitzar, i intentar tallar la connexió tòxica amb els rivals o públic –que increpen o provoquen– per mantenir la concentració i en conseqüència mantenir el rendiment esportiu.

Si tenim uns objectius a assolir hi pensem poc en allò que ens rodeja. Us imagineu a un àrbitre girant-se al públic i recriminant els insults que li han dirigit? Es pressuposa que els àrbitres ho controlen i en canvi als jugadors, entrenadors se’ls comprèn i accepta actituds més agressives i perjudicials per als seus respectius equips.

El segrest amigdalar

Recordeu l’àrbitre que va fer-li la traveta a un jugador? O la mossegada a un rival? O algun gest obscè dirigit a la concurrència?? Doncs aquestes actituds són definides per en Daniel Goleman, com un “segrest amigdalar”.

traveta

L’amígdala situada dins del sistema límbic del cervell regula les respostes fisiològiques davant d’un estímul i la seva inhibició. El segrest amigdalar sorgeix quan l’emoció que tens dirigeix el teu cervell i sembles fora de control.

Hem tingut una sensació de ràbia a l’estómac? O la por en forma de taquicàrdia? Doncs podem dir que les emocions tenen una correlació biològica i semblen l’avantsala d’una situació descontrolada i uns símptomes fisiològics que podem canalitzar.

Les emocions les hauríem de gestionar i usar-les amb efectivitat sigui quina sigui l’emoció, tristesa, alegria, ràbia, por, fastig. Aquells esportistes que es vegin perjudicats per actituds agressives que disminueixen el seu rendiment poden ocupar-se d’aquest aspecte que amb tota seguretat si ho milloren se sentiran més satisfets de tot allò que els hi passa.

Com millorem la gestió del segrest emocional?

• L’autoconeixement
Quin és el clic que ens fa perdre el control?
Què em posa nerviós?
En quin moment exacte perdo el control?
En quins contexts?
Quan ens passa?
• El mirall pacient
Observa un company calmat i fes preguntes sobre com ho autogestiona, com per exemple, com ho faries en una situació similar a la que ha sorgit un segrest emocional?
• Reconeix l’amenaça emocional
Escoltar el teu cos i saber en quin instant abans del segrest quines sensacions tens i quins símptomes afloren quan t’arriba l’emoció és cabdal per una canalització efectiva de la mateixa.
I a més a més, si verbalitzem allò que ens passa ens permetrà passar de l’emoció a la racionalitat que intrínsecament és més calmada.
• Les estenalles emocionals
Tallem el cable del segrest!!!
Compta fins a 20 i si et descomptes torna a començar. Pensem que en 90 segons de desatenció al fet tornem a la calma interior.
Entrena la paciència, que és la ciència de la pau.
Una de les tècniques més utilitzades és la del mindfulness. O atenció plena.
Relativitza l’acció encenall preguntant-te quina importància tindrà en 1 mes?
• Aprecia’t
Respecta’t, cuida’t i sobretot disculpa’t perquè l’errada és aprenentatge i pots millorar.
Final satisfactori
tennista_raqueta
Coneixem esportistes que perden els estreps tot i que hi ha esperança de millorar la gestió d’aquelles emocions que et perjudiquen com a persona i en el rendiment esportiu.