Propostes per garantir la igualtat de gènere i la diversitat esportiva Idees arrel dels informes sobre el TN Esports de TV3 i els esports notícies d'IB3

Aquesta setmana hem presentat els informes que hem anat preparant en els darrers dos mesos. Anàlisi en clau de gènere i diversitat esportiva als blocs d’esports dels informatius de dos mitjans públics de referència al nostre país: TV3 i IB3.

Els resultats retraten la realitat durant un període de temps concret, però ofereix algunes dades que es poden assimilar a una situació estructural. El futbol és hegemònic i ocupa la major part de la informació esportiva, les dones hi tenen un paper residual. Això, per a aquells que defensem els mitjans públics, la seva funció social i la seva rellevància en la construcció d’imaginaris col·lectius, és molt difícil de pair. Especialment quan som conscients que entre els periodistes que treballen als dos mitjans hi ha gent plenament conscienciada contra qualsevol discriminació de gènere i contra la sobrerepresentació del món del futbol.

Canviar la dinàmica per aconseguir resultats diferents

En el cas de TV3, les dades empitjoren les que vam recollir en el mateix període de temps de 2016. Atès que un bon grapat de periodistes de la casa eren coneixedors de l’informe de l’any passat, els resultats constaten que l’autocrítica només és útil si s’apliquen accions per capgirar una dinàmica que perpetua allò que ja hi ha. Si no canvies res, res no canviarà. Per aquest motiu, fem algunes propostes que són complementàries a les que ja pugueu tenir altres periodistes i que podrien contribuir a millorar els resultats en les properes setmanes, mesos i anys. No diem res de l’altre món.

Difondre les dades des dels espais analitzats

És indiferent si s’utilitzen les dades que hem treballat aquí o es prefereix impulsar un estudi propi. Considerem que explicar allò que s’està fent sempre és saludable, especialment quan aporta un context als espectadors que fa créixer el seu esperit crític. Si els expliquem que en els espais que segueixen de forma diària les dones disposen de menys del 10% del temps i que el futbol en supera el 50%, de ben segur que n’hi haurà uns quants que voldran fiscalitzar amb més atenció de què s’informa i com s’informa d’ara en endavant. Si acompanyem la difusió de les dades amb autocrítica i amb un compromís de millora, facilitem que les propostes de redacció encaminades a l’esport femení i a tot l’altre esport comptin amb un objectiu comú públic difícil de menystenir en clau interna.

Crear grups de treball interns

La dinàmica de les redaccions dels grans mitjans de comunicació ve marcada per la rapidesa, les convocatòries de premsa, les rodes de premsa, les competicions setmanals i els efectius destinats a cobrir en directe tota mena de partits i proves. És essencial tenir-ho present per entendre que el dia a dia no ajuda a l’hora de canviar una dinàmica que fa anys que dura. Per aquest motiu, és interessant que una persona o bé un grup petit de periodistes del mitjà disposi de temps suficient per analitzar què s’emet cada dia i valorar si respon als objectius de gènere i diversitat esportiva que s’hagin decidit. D’aquesta manera, hi hauria encarregats de donar tocs d’alerta de forma permanent per proposar canvis si no s’està avançant en la direcció decidida prèviament des de la redacció.

Marcar objectius raonables

Lligat amb el punt anterior, seria magnífic que cada mitjà establís un llindar realista per garantir la diversitat esportiva i tendir a la igualtat de gènere. Una proposta de mínims i perfectament assumible seria reduir un 10% el temps destinat al futbol durant el proper any.

Garantir la presència de dones esportistes a partir de quotes

En el cas del gènere és urgent fer una sacsejada grossa. Des de La Fosbury ja vam apuntar l’any passat que una idea a tenir en compte seria imitar les quotes de les llistes electorals, garantint un 40-60% en la distribució de la informació entre homes i dones. Entenem que passar d’un 3,48% o d’un 8,08% a un mínim d’un 40% és molt bèstia, però considerem que la proposta és molt menys bèstia que tot allò que comporta invisibilitzar les dones als espais d’informació esportiva tal com s’està fent actualment.

Oferir més reportatges propis

Aquest és un aspecte que IB3 ja està fent de forma habitual, que funciona molt bé i que no és tan present a TV3 (probablement pel fet de disposar de menys minuts per espai). Un reportatge fet des de zero i desvinculat de les declaracions de l’entrenador abans del partit o del resultat d’una competició ajuda al mitjà a fer créixer la diversitat esportiva del mitjà i és una excel·lent oportunitat per començar a corregir la greu desigualtat en la cobertura informativa que pateixen les dones esportistes. Es tractaria de redistribuir els recursos interns per garantir canvis reals en la informació que es vol oferir als espectadors.

Autoorganització de les dones esportistes

Més enllà de l’acció dels mitjans, considerem que seria molt interessant que les dones esportistes s’autoorganitzessin com ja han fet moltes altres dones des d’altres fronts. A moltes els bull la sang quan veuen aquestes dades dels seus mitjans públics i així ens ho han transmès també quan hem posat el focus sobre els mitjans de comunicació o sobre altres situacions que perpetuen la discriminació de les dones en l’esport. Manifestos i accions de tota mena que de ben segur ajudarien a guanyar el pols a tots aquells que continuen considerant normal que l’esport, a la pràctica, sigui cosa de futbol i d’homes.

Des de La Fosbury, si us animeu i ho considereu oportú, ens oferim com a eina per posar-vos en contacte entre vosaltres i, tot seguit, desaparèixer del mapa perquè decidiu lliurement el que vulgueu fer. Podeu fer-ho a través de salta@fosbury.cat.

Contacte

Els mitjans de comunicació que vulgueu fer-vos ressò dels estudis publicats i necessiteu qualsevol aclariment sobre els informes emesos o sobre les propostes realitzades, em podeu enviar un correu (roger@fosbury.cat) i procuraré ser àgil amb la resposta.