Les lligues Adriàtiques, un model per a Ibèria? Una competició supraestatal ja és una realitat en moltes regions europees

D’entre els mil microdebats que giren al voltant del mono-tema, n’hi ha un que encara alguns defensen com a important. Bé, segons el meu parer i essent extremadament generosos, seria una de les coses importants dins tot l’univers de les coses poc importants (adaptant vilment la famosa frase de Jorge Valdano). Estem parlant de les competicions esportives: més enllà del clàssic “Messi se jugaría la liga en Manlleu”, si que és cert que en cas d’independència amb tota probabilitat caldria construir un model de competició diferent de l’actual.

Segurament, l’opció més senzilla i fàcil d’aplicar és mantenir les actuals competicions catalanes afegint-hi els equips de categoria estatal per la part superior, o bé creant una categoria nova (per exemple anomenada Superlliga) en aquells esports en què els equips de categoria nacional siguin nombrosos.

Una Superlliga Catalana d’Handbol?

L’handbol en podria ser un bon exemple: en les categories estatals (RFEBM) actualment hi participen fins a 19 equips en categoria masculina i 9 en categoria femenina (excloent els filials del FC Barcelona, el BM Granollers i l’Handbol Bordils). Tots ells, donada la seva alta quantitat, podrien constituir una nova categoria per si mateixos afegint o restant algun equip per tal de fer els nombres rodons.

No falta raó a aquells qui diuen que, seguint amb aquest exemple, al Barça d’handbol el perjudicaria en tant que competitivitat interna i possible pèrdua de jugadors disputar-se el campionat davant l’OAR Gràcia o el CH Sant Esteve de Palautordera (amb tota l’estima personal que tinc a aquests dos clubs).

És per això, que més enllà de demanar almoina a les federacions espanyoles per tal que tot segueixi com fins ara, es podria plantejar una lliga regional ibèrica amb la participació d’equips portuguesos, espanyols, andorrans i catalans.

bordils barça

Una Lliga Ibèrica per a un tractament entre iguals

D’entre les virtuts que té aquesta opció, una que hi destaquem és l’aparició d’agents externs. En aquests dies que tant es parla de mediacions internacionals, en el món de l’esport també seria positiu que hi apareguessin. Més que una funció de mediació com a tal, podem creure que fóra bona l’existència d’aquests agents externs (Portugal i Andorra), per tal que qualsevol negociació o conflicte entre clubs o federacions espanyoles-catalanes no es converteixi en un etern problema agreujat.

Així mateix, el nivell de les competicions no quedaria devaluat, ans al contrari, quedaria augmentat, especialment en alguns esports.

La Lliga Adriàtica: com funciona?

Una de les coses que molts us preguntareu és: “Sí, molt maco tot això, però com es decideixen el nombre de places per cada país?”.

Per a això, agafarem l’exemple de la que creiem és una de les lligues exemplars en aquest aspecte: l’ABA League JTD, la Lliga Adriàtica de bàsquet masculí. En aquesta lliga hi participen equips de fins a sis països de l’antiga Iugoslàvia: Bòsnia i Herzegovina, Croàcia, Macedònia, Montenegro, Sèrbia i Eslovènia. Si aquests països, després d’un conflicte que lamentablement va deixar milers de morts, han estat capaços de deixar enrere les seves diferències, res no hauria de fer pensar que el cas ibèric fos diferent (tot i que això potser és ser molt optimista si ens atenim a les actituds tardoimperialistes que arriben de Madrid-concepte).

adriatic map

La lliga adriàtica de bàsquet masculí, un model interessant

Seguim doncs amb l’anàlisi del cas adriàtic: com calculen el nombre de representants de cada país? Ben senzill, es fa un càlcul aritmètic en el qual se sumen totes les victòries aconseguides en la darrera temporada pels equips d’un país i es divideixen pel nombre d’equips. Amb això obtindrem un coeficient, xifra que ens servirà per determinar quants equips de cada país participen en la següent edició de la lliga. Una de les incògnites per resoldre seria si s’estableix una quota mínima d’un participant per país: una norma que per un costat semblaria justa (com podria, si no, entrar un equip d’un país que ha perdut totes les places?), però que d’altra banda podria comportar la participació d’equips de nivell molt baix, com per exemple els portuguesos en bàsquet.

Cap a la lliga ibèrica?

Aquesta Lliga Ibèrica, a banda de permetre una aproximació cultural que frenés una possible escalada conflictiva entre Espanya i Catalunya, permetria la integració al nostre mapa mental d’un país proper cultural i geogràficament com és Portugal. Evidentment, aquesta competició tindria sentit en alguns esports però no en tots:

En alguns esports, com podria ser el bàsquet, la quota lusa possiblement quedaria sota mínims, mentre que en d’altres com en waterpolo, també l’espanyola quedaria reduïda al no-res. En d’altres però, la Lliga Ibèrica incrementaria amb escreix el nivell de l’actual lliga espanyola: ràpidament podem pensar amb l’handbol, competició en la qual el nivell portuguès està incrementant any rere any, però sobretot amb l’hoquei patins, on la Lliga Ibèrica pràcticament reproduiria els quadres finals de la Copa d’Europa.

En competició femenina, els 11 equips que han guanyat la màxima competició europea jugarien aquesta nova competició: CP Voltregà, Gijón HC, CP Alcorcón i SL Benfica. En competició masculina, de les 52 copes d’Europa disputades, només una ha estat guanyada per un país “no ibèric”: la guanyada el 2006 per l’equip toscà A.P. Follonica Hockey. La resta, 6 trofeus a vitrines portugueses, 6 cap a Galícia i els 39 restants a terres catalanes.

benficavoltregafem

Evidentment, la imaginació i les possibilitats són infinites, i d’altres opcions com una Lliga Mediterrània N.O. (Nord-Oest) (incloent-hi França i/o Itàlia) podrien crear competicions potentíssimes. Això si, sempre caldrà tenir en compte la sostenibilitat econòmica i mediambiental de tots els desplaçaments que aquest tipus de competicions obligaria.