Braços oberts

Per a qui ve a aquesta ciutat és visita obligada l’estàtua del Crist Redemptor, situada a 710 metres sobre el nivell del mar al turó del Corcovado, com invitació a la felicitat i a la contemplació d’una rica cultura des de les altures. El més impactant és precisament arribar-hi i sentir que aquesta obra art-decó ennobleix l’ànima perquè cada un dels visitants se sent abraçat amb la seva història, curiositats i fotos eternitzades.

El tren que encara puja a milions de turistes cada any és més antic que la pròpia escultura, ja que des de 1884 aquesta zona era considerada el mirador de la ciutat. A partir del 12 d’octubre de 1931 es va sumar a aquesta atracció una obra que va poder haver estat també en el Pa de Sucre o la Muntanya de Sant Antoni, només que allà quedava més baix per cridar a tots a la seva trobada.

No obstant això, hi ha més per descobrir en una de les set meravelles del món modern, tal com es va definir el 2007. El braç esquerre és 40 centímetres més petit que el dret, perquè el seu disseny, com la vela d’un vaixell, havia de tenir aquestes mesures per ser capaç de resistir vents de fins a 150 quilòmetres per hora; mentre la cara cap avall i lleugerament decantada a l’esquerra obeeix a donar la imatge d’estar protegint la ciutat.

Si alguna cosa també impressiona són els núvols que cobreixen, en dies plujosos o hivernals com aquests, la icona d’una ciutat i un país. La imatge llavors es perd per als qui intenten admirar des de la llacuna Rodrigo de Freitas, les platges d’Ipanema i Leblon, o el gran Parc de Tijuca per la part sud; així com per als curiosos de Copacabana, Botafogo, Flamengo i la Badia de Guanabara pel nord.

Expliquen que en un primer projecte, la princesa Isabel de Brasil va suggerir incloure una creu a la mà esquerra i un globus terraqüi a la dreta, però el projecte final va desistir d’ubicar-los, més per bellesa que per caprici o significat real que poguessin tenir.

La visita de més de dues hores et permet respirar l’aire més pur en un lloc on conviuen totes les cultures en una sola: la de l’amistat, encara que milers de parelles han segellat el seu amor allà, segons consta en l’anecdotari dels guies. Moltes coses quedaran en la memòria d’aquests Jocs Olímpics, però saludar el Crist Redemptor és un or imprescindible i inoblidable.

Per Joel Garcia, enviat especial del diari Trabajadores a Rio 2016