Race the tube: Cursa contra els metros d’arreu del món

Si teniu alguna xarxa social activa i acostumeu a fer-hi un cop d’ull probablement us haureu topat amb un vídeo enregistrat el 2014 i que ha corregut com la pólvora aquests darrers dies. Els continguts a internet, de vegades, tenen més d’una vida. En la gravació a pantalla partida veiem un repte immens: un home que intenta completar corrent la distància entre dues parades de metro… per tornar a agafar el mateix vagó d’on surt. Si no l’heu vist, us el recomanem. L’esprint dura un minut i mig i està enregistrat a Londres:

Aquest vídeo de 2014 va començar a acumular milers de visites a partir d’una entrevista al seu protagonista, James Heptonstall. Ell i un altre company van explicar com havien plantejat el repte i ràpidament el seu “Race the tube” va esdevenir viral. Al cap de pocs mesos, el vídeo ja no només acumulava visites, sinó un munt de rèpliques. El mateix fenomen va córrer com la pólvora arreu del món. Un dels més celebrats, sens dubte, va ser la rèplica exacta que va decidir fer un home amb cadira de rodes per denunciar els greus problemes d’accessibilitat a les estacions de metro de Londres. És brillant:

Race the tube a Barcelona!

El mes de setembre de 2014 van aparèixer rèpliques a tot arreu: Hong Kong, Taiwan, Milà, Budapest, Copenaguen, Estocolm, Lió… un fenomen global que, indubtablement, també havia d’arribar a Barcelona. L’encarregat de fer brillar el projecte Race the tube a Catalunya va ser l’atleta internacional Pau Fradera, especialista en els 400 metres llisos. Fradera va assolir el repte a la línia groga, des de Maresme Fòrum fins a Besòs Mar, amb un trajecte d’un minut i 20 segons. Un esprint continu amb escales, entre cotxes aparcats i pel mig del carrer.

El repte de Pau Fradera potser és el més conegut a la capital catalana, però no l’únic. En una modalitat que hauríem de considerar com a prova de resistència i no d’esprint, Pau Capdevila va aconseguir fer el trajecte entre Liceu i Paral·lel en 2 minuts i 50 segons. Molt de mèrit tenint en compte la pluja i, especialment, la lentitud de posar el bitllet al final. Els aplaudiments al vagó de metro, més que merescuts: