Esport-espectacle als programes televisius de talent

Hi ha formats televisius de pur entreteniment pensats per deixar-nos amb la boca oberta. Després de molts anys de proves i de programes singulars en televisions de mig món, el format de Got Talent sembla ser una garantia d’èxit per allà on passa. Competició basada en executar proeses en qualsevol àmbit i engalipar el jurat mentre a casa tothom es pregunta: “I com ho ha fet, això?”. Músics, ballarins, mags, humoristes, acròbates… el ventall de professions és ampli i de tant en tant també obre la porta als esportistes.

Fem un breu recull d’algunes de les actuacions més increïbles en aquests programes de talents basades en les habilitats esportives. Comencem amb bàsquet i acrobàcies:

No és la idea més original de la història. Al cap de quatre anys un altre grup repetia una actuació similar en la mateixa versió del programa. Un xou molt similar al que van dur a terme un altre grup de jugadors en la versió àrab del programa:

L’equip britànic, en la següent ronda del concurs, va optar per afegir un llit elàstic. Precisament el llit elàstic també va acompanyar un grup de quatre gimnastes que van fer un exercici de transformació de les rutines en paral·leles:

També van ser les paral·leles el que van portar a l’èxit a Nabilson:

Un altre grup de quatre esportistes van portar l’audició fora de plató. Eren nedadores de sincronitzada que havien estat internacionals i que van oferir un espectacle en un tanc d’aigua ple de canvis musicals:

Aquest mateix grup va disputar les semifinals i també la final del concurs. A la versió d’Indonèsia van anar un pas més enllà i van fer una rutina completa a la piscina equiparable a la d’una competició:

El jurat també va sortir del plató per anar a gaudir de l’habilitat sobre el cavall d’un grup de genets i amazones increïbles:

Un dels clàssics en aquests programes són els grups d’arts marcials. En la versió holandesa, per exemple, va sorprendre l’habilitat i agilitat de tres joves karatekes:

En la versió britànica de 2015 una nena va arribar fins a la final amb les seves lluites impossibles.

L’any passat un grup hiperactiu va omplir d’acrobàcies, ball i bicicletes el plató de la versió americana del xou:

Els nens també són capaços de portar les piruetes en un parc d’skate… i fer-les dalt del patinet:

Amb una versió molt més continguda d’espectacle, Joe Oakley va portar el bicitrial a la fama, una fita que hem viscut en nombroses ocasions a la televisió de casa nostra:

En el xou no hi podien faltar els representants dels cheerleading, una disciplina que no deixa de guanyar adeptes i que va triomfar a la versió australiana:

I, és clar, algun rècord del món especialment estúpid com aquest: