La plata de Xavi Garcia davant l’equip total

En les dues darreres dècades, el waterpolo ha estat un dels esports que més atenció ha tingut al nostre país durant la disputa dels Jocs. Els grans resultats dels nois als anys 90 i de les noies en aquesta segona dècada del nou mil·lenni han encès aquest interès per l’esport de la pilota groga. Tot i això, i com es podia mig intuir, aquests Jocs no els recordarem pel waterpolo a casa nostra, del tot.

I diem del tot ja que, tot i l’eliminació a quarts de final dels combinats femení i masculí, ahir un català va disputar la final d’homes i hi va marcar dos gols: parlem de Xavi Garcia.

Però la final no va ser entre Croàcia i Sèrbia?

Correcte, a la Guia Fosbury dels Jocs us advertíem de la possibilitat que l’actual jugador del Jug Dubrovnik acabés decidint competir amb el combinat croat. El fet és que, després de disputar els darrers tres Jocs Olímpics amb Espanya, l’actual seleccionador Gabi Hernández va comunicar-li a inicis d’aquest 2016 la seva decisió de no incloure’l a les llistes ni de l’Europeu ni dels Jocs.

Una decisió que el tècnic suposem haurà meditat i en tindrà els seus motius, igual que la decisió de no incloure cap jugador del CN Sabadell (subcampió de lliga amb un equip format pràcticament de forma íntegra per jugadors de la casa). En parlàvem a l’article “L’estrany cas dels seleccionadors (Dr. Jekyll i Mr. Hyde)”. Sigui el que sigui, el cas és que el bo d’en Xavi, que juga al país dàlmata des del 2011 i n’havia obtingut la nacionalitat, va acabar acceptant la proposta del seleccionador croat.

Amb una brillant actuació durant tots els Jocs, incloent-hi la final on va marcar dos gols a l’excelsa Sèrbia, Xavi Garcia completa una temporada somiada per qualsevol jugador de waterpolo on s’haurà emportat Lliga i Copa croates, la Regional League i, sobretot, s’haurà alçat amb la Champions League i amb una plata olímpica esplèndides; una plata que va voler dedicar a Roger García, ex-jugador del CN Catalunya que ens va deixar a l’edat de 33 anys.

xgg champions

El més greu és veure com una de les millors esquerres de casa nostra ha d’aixecar tots aquests títols fora de casa. Que per motius econòmics els nostres clubs no el puguin seduir és trist però té un passi, que no pugui jugar ni amb la seva selecció, és molt més difícil d’entendre.

L’or, pràcticament impossible

Ens comentava l’expert en waterpolo Dani Pajuelo, en el seu comentari d’opinió a la Guia Fosbury dels Jocs que l’única incògnita seria saber si alguna selecció seria capaç de batre les dues grans favorites: Sèrbia en homes i els Estats Units en dones. Doncs el resultat ha estat que no, ambdues s’ho han emportat amb relativa facilitat, tot i que el camí de la Sèrbia que ahir va derrotar la Croàcia de Xavi Garcia no ha estat fàcil.

Com diem, el combinat serbi arribava als Jocs amb l’etiqueta de màxim favorit, i és que en aquest darrer cicle olímpic (13’-16’), s’ho havien endut tot: els Mundials de Kazan del 16’, els Europeus de Budapest 14’ i Belgrad 16’, així com les darreres quatre World League’s.

No sabem si per un excés d’autoconfiança, però els homes de Dejan Savic (41 anys), van patir per classificar-se a la primera ronda. Després de no passar de l’empat davant Hongria i Grècia als dos primers partits, van caure 6-5 en el partit contra l’amfitriona Brasil i totes les alarmes van saltar. La reacció va arribar molt tímidament, amb victòries gens brillants davant les dèbils Austràlia i Japó.

I en aquest punt és on la mala sort es va topar amb Espanya, que tot i realitzar una magnífica primera fase i acabar com a primera de grup, va veure com el quart classificat del grup B era Sèrbia. I Sèrbia havia de despertar algun dia. Com era d’esperar, aquest despertar va arribar quan més necessari era, i els serbis no van passar excessius ofecs a l’hora de desfer-se dels ibèrics a quarts ni dels italians a semifinals. I perquè no dir-ho, tampoc per desfer-se dels seus veïns croats a una final que van dominar amb mà de ferro des de l’inici i on va desplegar totes les bones arts d’un equip d’autèntica llegenda.

Noms com els de Dusan Mandic (quin gol antològic d’esquenes!), Andrija Prlainovic o Filip Filipovic entren des d’ahir a l’altar dels déus del waterpolo. Uns jugadors que han dut el combinat serbi a literalment arrasar amb totes les competicions dels darrers tres anys. Ara la gran pregunta: seran capaços d’aguantar quatre anys més? Us ho explicarem.

serbia champions

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU