Casc cordat

Dèiem el divendres que era hora de “cordar-se el casc” per a les noies del waterpolo que es troben a Budapest disputant els Mundials aquàtics. Tenien per davant un partit de vuitens a priori fàcil davant la Xina i, en cas de victòria, una duríssima pedra de toc davant Grècia ja a quarts de final.

També fèiem un anàlisi optimista davant el fet que, al possible partit de quarts, les noies de Miki Oca poguessin arribar un xic més cansades que les hel·lenes, descansades aquestes al ser cap de sèrie. L’optimisme va venir amb nosaltres i el casc va ben lligat: després del còmode 13-5 davant les asiàtiques, les jugadores ibèriques van treure el millor de si per jugar al màxim nivell davant Grècia i guanyar el partit a la tanda de penals, després del 10-10 amb que es va arribar al final del matx.

Comandament per a les joves

Com hem comentat en diverses ocasions, el nivell de les nostres jugadores és simplement un escàndol. Hi ajuda en gran manera l’alt nivell que tenen principalment els dos millors equips de casa nostra (Sabadell i Mataró), però també el cada cop més alt nivell base d’equips com el Sant Andreu, el Rubí o el Terrassa.

Això acaba reflectint molt bé el que va passar a Budapest en l’emocionantíssim partit davant les gregues. Les joveníssimes Judith Forca (21),  Bea Ortiz (22) i Anni Espar (24), lideraven l’equip a base de gols i rauxa, controlant els temps del joc en tot moment. Unes qualitats i manera de fer inversemblants per a jugadores que en cap cas arriben als 25 anys. La cirereta del pastís semblava que arribava amb el gol que significava el 10-10, un gol marcat a cinc segons del final, quan “la pilota sembla que pesi 10kg”, com encertadament diu Nani Guiu a waterpolista.com

La cirereta real del pastís va arribar amb la tanda de penals: Laura Ester, el pajarillo que amb només 27 anys sembla que porti tota la vida a la selecció, va aturar un penal clau a Manolioudaki. Reblaria el clau la nova jugadora del Mataró, Helena Lloret, a qui no va tremolar el pols amb el llançament final.

LAURA

Medalla a tocar?

Aquest dimecres a la nit (22h. a Teledeporte) arriba el partit de semifinals. Un partit que pocs pensaven es jugaria, però que ja sortia com a objectiu real per a l’Anni Espar quan hi vam parlar a inicis d’estiu. El rival serà el Canadà, a priori no seria el més difícil, però faran bé les de Miki Oca en no refiar-se. Les nord-americanes són un equip en clara línia ascendent que va arribar a la final de la Lliga Mundial aquest any, i que sobretot vindran amb la moral pels núvols després de derrotar l’amfitriona Hongria (4-6), sobreposant-se a un ambient infernal.

Tot i això, els precedents són bons: al Mundial de Kazan del 2015 les nostres s’hi van imposar per 12-6, mentre que al pre-olímpic de Gouda disputat uns mesos més tard, van guanyar 10-6.

Pels més supersticiosos, un parell de dades que els agradaran: els dos ors que ha aconseguit aquesta selecció han estat, un en un Mundial (Barcelona 2013) i l’altre a Budapest (Europeus del 2014). Ara tocar tancar la quadratura del cercle  i aconseguir l’or a un Mundial a Budapest.

En cas de victòria davant el Canadà, la final la jugarien el divendres davant Rússia (que sorprenentment es va desfer d’Itàlia) o la totpoderosa Estats Units.

OCAjpg

Imatges: Nacho Escobar / RFEN