Miki Fornés, el mallorquí campió de Bèlgica El central revalida el títol de copa a les files del Roeselare

Camí dels 25 anys, Miquel Àngel Fornés acumula una àmplia experiència internacional en el voleibol. Fix de la selecció espanyola, viu la segona temporada d’èxit consecutiva a Bèlgica.

El central de Palma ja fa uns quants anys que va treure el cap a l’elit del voleibol estatal. Amb una darrera etapa formativa a Palència després de créixer esportivament a l’IES Bendinat, el seu talent el va portar ràpidament a rebre ofertes d’algunes de les lligues més potents d’Europa. Amb un primer pas fallit pel Molfetta italià (els pagaments no van arribar quan tocaven i els jugadors van patir les conseqüències d’una mala gestió als despatxos), Fornés va ser una peça clau per a l’Unicaja Almería, un dels punters de la superlliga que la temporada 2014/2015 va endur-se el títol davant el Teruel.

El curs 2015/2016 el va viure a França, a les files del Narbona, i encara que va jugar prou bé, els problemes físics de la plantilla i cert desànim al vestidor van portar els francesos al darrer lloc de la classificació. Una segona experiència complicada lluny de la superlliga que no va minvar el seu bon cartell entre els grans clubs europeus. L’estiu de 2016, mentre mirava de reüll els Jocs Olímpics de Rio i somiava amb un debut olímpic que és força més factible a Tòquio 2020, va fitxar pel campió de la lliga belga.

Miki Fornés, en un partit de 2017 amb la selecció espanyola

Miki Fornés, en un partit de 2017 amb la selecció espanyola

18 mesos i tres títols amb el Roeselare

Bèlgica és un país secundari en el voleibol europeu. No té la tradició ni l’impacte que es viu a Rússia o a Itàlia, però compta amb una plantilla jove i en ple creixement que el 2017 va aconseguir la seva millor classificació històrica amb un quart lloc al campionat d’Europa. Els dos equips que estructuren el talent que es queda a casa, sens dubte, són el Noliko Maaseik i el Knack Roeselare, que s’han repartit tots els títols de lliga de forma ininterrompuda des de 1995. Fornés va fitxar per aquest darrer conjunt, campió de lliga durant els darrers quatre anys. Allà Fornés sembla haver trobat l’estabilitat amb un paper de secundari de luxe per continuar creixent mentre es converteix en un jugador imprescindible per a la selecció espanyola absoluta.

El mallorquí va debutar amb mal peu: derrota a la súper copa davant l’etern rival. A partir d’aquí, tot han estat bones notícies: la temporada 2016/2017 van assolir un magnífic doblet amb el triomf a la lliga i a la copa i aquest curs estan en condicions de reeditar-lo després de vèncer de nou la copa el darrer cap de setmana en un pavelló ple a Anvers: 18.000 persones al Palau d’esports per vibrar amb el duel clàssic contra el Maaseik i resolt per 3 sets a 1. Ja ho dèiem: el creixement del voleibol a Bèlgica és tan apassionant com interessant i Miki Fornés n’és protagonista des del terreny de joc. En aquest cas, participant en el quart i decisiu set de l’enfrontament.

Europa, figues d’un altre paner

Malauradament, aquest any el trajecte a la lliga de campions es preveu una mica més curt: si el 2017 van celebrar l’accés al Playoff 12, on van caure derrotats davant el futur campió de la competició, el Zenit de Kazan, aquest cop han topat amb la qualitat de dos conjunts italians a la fase de grups. A manca d’un darrer partit a casa contra el Fenerbache turc en què els belgues parteixen com a clars favorits, el Roeselare acabarà tercer però amb un acumulat de punts insuficient per endur-se el bitllet a la repesca. Una petita ensopegada per a un projecte guanyador en terres belgues que mira d’assentar-se entre l’elit del vell continent.