El sistema revolucionari de bicicletes del Team New Zealand

Ciclistes revolucionaris a alta mar

El sistema revolucionari de bicicletes del Team New Zealand

El sistema revolucionari de bicicletes del Team New Zealand. Foto: Emirates Team.

L’ús de bicicletes estàtiques per moure el sistema hidràulic pedalejant ha revolucionat la Copa Amèrica i el món de la vela

La Copa Amèrica és la competició de vela més mítica, una autèntica llegenda en el món de les regates. Amb tot un ritual i unes normes com la disputa entre el Challenger i el Defender, amb tot de prèvies com la Copa Louis Vuitton i milions d’espectadors virtuals i centenars de milers en directe. A casa nostra hi ha qui pot tenir malsons pel fet que la relació entre València i la competició acabés una mica com el rosari de l’Aurora però parlar de la “Copa de l’Àmèrica” –sigui dit així en versió clàssica– és fer-ho d’un esdeveniment esportiu global de tanta magnitud com pot tenir un Mundial de Rugbi, un Gran Slam de tennis, un major de golf o les finals de l’NBA o la Super Bowl.

També podríem esmentar la Fòrmula 1 com a univers paral·lel sobretot pels milers de milions que es mouen –es compti amb la moneda que es compti, quantitats ingents i immorals de diners!– al voltant d’una competició amb una tipologia d’embarcació concreta, específica i incomparable. Podríem arribar a dir que a vegades hi ha més farciment, amb tot el que envolta la Copa Amèrica, que no pas tall, un cop arriba la competició. Però en països de tradició com per exemple la recorrent Nova Zelanda, la competició se segueix amb una fal·lera sols comparable a la que expressen quan ho fan els famosos All Blacks. Entre rivals de la Copa Amèrica hi ha fitxatges, rivalitat, espionatges, alta diplomàcia en l’establiment de les normes que regeixen la competència i molta, moltíssima exposició pública. El marge que deixa la normativa és escàs i qualsevol petita innovació pot ser decisiva. A cada nova edició hi ha algun detall. Però la de fa poques setmanes, de Copa Amèrica, no va ser sonada per un detall. Sinó per una revolució.

Els ciclistes d'alta mar en ple esforç

Els ciclistes d’alta mar en ple esforç. Foto: Emirates Team

Una contrarrellotge a bord

El Team New Zealand es va presentar a la batalla, com a millor dels aspirants a combatre l’Oracle –l’embarcació vigent campiona, a la qual els pretendents plantegen un desafiament– amb la victòria d’haver pogut mantenir la seva aposta revolucionària en secret, pràcticament fins arribar a les Illes Bermudes. La seva aposta era posar ciclistes a dalt dels vaixells, aprofitar la seva potència de cames per fer funcionar el sistema hidràulic i adquirir una avantatge decisiva en totes les operacions. I tal dit, tal fet. Bicicletes estàtiques especials a alta mar. I uns marges de millora respecte el rival absolutament decisius.

L’afició kiwi feia fotografies a l’embarcació com si fos allò fos Ítaca o la Meca. Les bicicletes servien per substituir els mecanismes que els “grinders” fan girar amb gran potència de braços, en un esquema clàssic de navegació. Són una mena de manovelles que cal accionar de forma repetida i que, canviant d’extremitat, permetia al Fly Emirates New Zealand agafar més velocitat, enlairant l’embarcació i limitant la resistència de l’aigua a aquesta. L’ús de les cames aporta més força a l’hora de fer funcionar el sistema hidràulic del vaixell, requereix menys esforç i, per tant, genera energia durant més temps.

Vídeo explicatiu (en anglès) de la tècnica ciclista

Un campió olímpic i tot

Òbviament, la introducció de la tècnica de pedalejar no va ser una inspiració puntual. L’equip va treballar en el disseny del mecanisme durant mesos, en el més absolut dels secrets per no despertar sospites entre una competència que va quedar del tot astorada primer davant la novetat, després davant dels seus evidents resultats i finalment davant l’evidència que amb el reglament a la mà es tractava d’una invenció del tot legal. Amb les bicicletes es bomba l’oli que mou el sistema hidràulic del vaixell, el que permet dirigir la vela i els foils a pedals. Quatre ‘ciclistes’ col·locats davant del timoner generen tota l’energia que necessita el catamarà amb una cadència endiablada que, per si fos poc, el mateix equip va decidir encomanar a algú que garantís potència de cames. Per això, en el darrer detall de l’invent, van fer pujar a bord com a membre de la tripulació més selecta del món a Simon van Velthooven, medallista en ciclisme en pista en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

El còctel era evidentment guanyador. Un abans i un després per la Copa Amèrica. Victòria contundent de l’equip símbol de Nova Zelanda. I un cas Fosbury, de marcar un abans i un després, d’absoluta contundència.