El tir de fona, l’esport arrelat a les Illes

L’expert en llengües antigues Joan Nadal Canyelles explica al seu llibre Els Foners Balears (Grup Serra, 2000) un munt d’històries sobre el tir de fona i els seus protagonistes illencs. Entre altres elements, exposa que el vocable “Balear” prové de l’idioma púnic i significa “foner”, una de les tasques més arrelades a les illes des de fa segles i que va portar als seus habitants a ser considerats els més destres en l’art de fabricar i llançar fones. Recentment, un treball de fi de grau dut a terme per Guillem Serra de la Creu Ventayol a la Universitat de Barcelona, ha aprofundit en l’actuació històrica dels foners balears com a mercenaris més enllà de les illes.

La fona, doncs, és un element singular i prolífic al llarg de la història de les Balears. I tot i que ja no s’utilitza com a arma llancívola contra l’enemic, no podem parlar d’ella en passat. La fona, en ple segle XXI, és l’epicentre d’un esport capaç d’organitzar competicions, tallers i diades d’abast internacional. Els principals dinamitzadors sorgeixen de la Federació Balear del Tir de Fona, una modalitat integrada també a l’Associació Europea dels Jocs i els Esports Tradicionals.

25440052982_3179375cc4_k

Trobada Internacional del Tir de Fona de 2016 / Fotografia: Federació Balear del Tir de Fona

En què consisteix l’esport?

A la pràctica, és un esport de destresa i punteria. Els foners han d’encertar l’objectiu situat a una distància de metres certament imprecisa, perquè ha perllongat la tradició de comptar l’espai en passes. D’aquesta manera, un reglament oficial recull la distància d’entre 15 i 45 passes en funció de la competició, independentment de qui és l’encarregat de fer les passes. En alguns casos, es comptabilitzen 20 metres o 30 metres. En qualsevol cas, la distància serveix per determinar la posició del foner i de l’objectiu, que sovint s’assembla als plafons del tir amb arc força més simplificats.

La qüestió és fer punteria. Per tant, el foner ha de llançar la pedra al centre de la diana, que és un disc, (2 punts) o en tot cas encertar el panell (1 punt). Si envia la pedra fora, com és obvi, el seu marcador queda a zero. Les competicions enfronten a foners o bé a clubs i es disputen per rondes. El guanyador de cada ronda suma uns punts que s’acumulen al llarg de totes les tirades que es facin. Al final, qui té més punts, s’endú el trofeu.

La dinàmica és simple i l’entendreu perfectament amb aquesta sèrie de llançaments d’un foner a Sa Pobla. Suma dos punts quan envia la pedra al disc, i un punt quan toca la superfície exterior:

Una gran trobada internacional

Els primers cinc dies de març la fona ha estat una protagonista de luxe davant l’arribada de tiradors vinguts d’altres indrets. Aprofitant la Diada de les Illes Balears (1 de març) s’ha organitzat la IV Trobada Internacional amb cinc jornades consecutives a Palma, Artà, Son Servera, Ses Salines i Calvià. I és que tot i la fona està plenament arrelada a les Illes, també té bagatge i tradició en altres indrets. D’aquesta manera, han arribat un centenar de foners procedents d’altres indrets dels Països Catalans i de l’estat espanyol, però també representants de països ben diversos: Anglaterra, Alemanya, Àustria, Romania, Suïssa, Holanda, Marroc, Uruguai, Tibet, Filipines, Colòmbia, Ucraïna i, fins i tot, de l’illa de Guam de la Micronèsia.

Els foners de Guam en acció al seu país

Els foners de Guam en acció al seu país

Un cartell de luxe per a 5 jornades d’entrenaments, pràctica de la fona i visites culturals que ratifiquen la consolidació d’una pràctica tradicional a les illes. De fet, més enllà de la trobada, cal posar en valor les lligues d’equips que funcionen durant l’any i els nombrosos tallers escolars que duen a terme els responsables de la Federació Balear de Tir de Fona. Els foners, segles després de participar en diferents conflictes bèl·lics europeus, han tornat a la càrrega!

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU