Trenc d’alba a Minsk

Com a introducció a aquesta peça recomano molt intensament que llegiu l’editorial que va fer en Cugat, brillant com de costum, en la que va acabar sent la darrera revista digital que vam publicar, amb la maternitat com a aspecte central. Allà ens parlava del parèntesi que significa la maternitat en una dona esportista, una breu aturada per viure un moment tan especial com el de la reproducció, per després tornar al punt on ens havíem quedat, si així ho desitjava l’esportista. Tot i això, encara molta (massa) gent a la nostra societat no acaba de veure clar aquest concepte del “parèntesis”. Encara perviu en moltes ments el pensament que si una dona vol excel·lir en el seu camp, mai podrà ser mare (com si els homes no fossin pares!), i que si tria l’opció de reproduir-se, això anirà automàticament acompanyat del fi de la seva trajectòria, més encara si es tracta d’una esportista.

15623972_1184089048364893_8579090048685703168_n

A poc a poc però anem normalitzant la maternitat com un acte tant extraordinari com natural a la mateixa vegada, aquesta setmana hem vist com l’alcaldessa de Barcelona gaudirà de la seva maternitat amb un breu parèntesi en la seva tasca política, i en el món de l’esport, on encara ens costa més trobar casos com aquests, la tenista bielorussa Viktoria Azarenka ha donat llum al Leo. Un nom que us sonarà i no és casualitat, ja que Azarenka s’ha declarat en múltiples vegades seguidora de Leo Messi. En Leo acaba de complir tot just quatre mesos i la Viktoria ja té data de tornada: el 31 de juliol serà a Stanford al primer dels U.S. Open Series.

Setze mesos difícils

La jove (27) tennista de Minsk va arribar al número 1 del circuit WTA a inicis del 2012. Els primers anys d’aquesta dècada van ser els millors en la seva carrera, especialment el citat any olímpic, on va aconseguir el número 1 del circuit després d’imposar-se a l’Open d’Austràlia i on va aconseguir dues medalles olímpiques: bronze en categoria individual i l’or en dobles mixtes amb Max Mirnyi. Els bons resultats van seguir el 2013, però en els dos següents anys alguna cosa no rutllava: les lesions eren continues i finalment Azarenka va reconèixer patir psicològicament.

L’any passat, el 2016, no va ser el millor any per tal d’aixecar el vol. Durant el transcurs del Brisbane International, que acabaria guanyant, el seu germà la va trucar per tal de comunicar-li que la mare tenia càncer de pit. Semblava que tornava a remuntar i no hi havia manera. Per uns moments va semblar que la bielorussa aconseguiria abstraure tots els pensaments negatius i focalitzar-se en el joc, i ho va arribar a plasmar als Estats Units. Dos mesos després de vèncer el torneig a Austràlia, Azarenka guanyava seguits els Opens de Miami i Indian Wells (l’anomenat Sunshine Double), esdevenint la tercera jugadora de la història que ho aconseguia.

Tot i això, bé per l’afectació d’allò psicològic en el físic o bé simplement per la mala sort, pràcticament podem dir que amb la victòria a Miami el mes de març s’acabava la temporada 2016 per a la Viktoria. Des dels Estats Units va poder viatjar a la seva Minsk natal, on va poder per fi veure a la seva mare; els diagnòstics no podien ser pitjors, el càncer s’havia disseminat i es trobava en l’estadi quart, el més avançat de tots i en el qual el percentatge de supervivència a cinc anys vista és d’un 20%.

Esquena, genoll i en Leo

Si seguim la visió més holística de l’anatomia humana, segons la qual totes les parts del nostre cos estan interconnectades, sembla clar que el moment personal que vivia la Viktoria va afectar el moment físic que va patir després de veure la mare a Minsk. En les següents setmanes, va disputar tres tornejos (Madrid, Roma i París), i en tots ells va abandonar per lesió. Finalment, quan es trobava a Londres per disputar Wimbledon, va rebre l’anunci que esperava un nadó, fet que juntament amb les contínues lesions que patia la va ajudar a decidir guardar les raquetes fins a l’any vinent.

El 19 de desembre naixia en Leo a Los Angeles. Amb ell, la determinació d’Azarenka per tornar a les pistes més forta que mai. Una fortalesa que està buscant a la seva Bielorússia natal. Una Bielorússia de la qual va marxar amb quinze anys i on ara, a punt de fer-ne 28, s’està tornant a trobar. Els entrenaments van guanyant intensitat a mesura que passen les setmanes, tot ben calculat per tal que no afecti els moments en què alleta a en Leo, i sembla que tots els qui l’envolten tenen clar que aquest retorn a casa, als orígens, juntament amb el parèntesi de la maternitat, està transformant totalment la personalitat de la tenista.

Per si tot plegat fos poc, els metges han informat a l’Ala Azarenka que està totalment lliure de càncer: les dues victòries més importants de la Viktoria han arribat seguides.

Diuen que el sol sempre torna a sortir. I sembla que, per fi, a Minsk albiren el trenc d’alba. Un servidor, per si de cas, s’anota en verd el 31 de juliol: per agafar vacances si, però també per gaudir del retorn de la Viktoria a Stanford.

Imatges: James Hill.