Serena Williams i el racisme

La millor tennista de la història. Serena Williams comença a ser considerada com a tal després de convertir-se en la dona que ha guanyat més grand slams. La xifra impressiona: 23! Ja supera els 22 de l’alemanya Steffi Graf i, després de recuperar el número 1 del rànquing mundial, seria agosarat pensar que el palmarès no continuarà avançant. Evert, Navratilova, Graf, Court, Seles… hi haurà opinions de tota mena, però és irrefutable que Williams s’ha guanyat torneig rere torneig un lloc d’honor entre les millors tennistes de totes les èpoques.

Hi ha un element diferencial amb totes elles que no es pot menystenir. Serena Williams no és blanca, és afroamericana. I això, que esportivament no hauria de tenir cap rellevància, ha marcat la carrera de la petita de les Williams.

Serena Williams

Després d’un inici fulgurant de carrera Serena Williams s’havia acostumat a rebre comentaris de tota mena. Ja els havia viscut quan era petita i començava a despuntar en el tennis de categories inferiors. Llavors llegia la vida i miracles d’Arthur Ashe, el primer afroamericà que va guanyar el títol de torneigs de prestigi com Wimbledon o l’Open dels EUA: “Volia saber-ho tot de la trajectòria dels tennistes afroamericans. Gràcies al camí que van obrir, jo podia jugar i provar de ser la millor. Així que volia millorar, també per ells“.

Indian Wells 2001: la majoria blanca intimida

Insults, riallades, crítiques.. ofenses de tota mena que les tennistes blanques no rebien pràcticament mai. En tot cas, no de forma sistemàtica. El moment més dur el va viure a Indian Wells. Era l’any 2001, Serena tenia 19 anys i s’havia classificat per a la final del màsters. La seva germana Venus, s’havia retirat a semifinals en un cas que va generar suspicàcia i que va aixecar l’alerta vermella de les sospites sobre les apostes. Fa 16 anys i el tennis ja intuïa que els jugadors pactaven el resultat dels partits per guanyar diners. En aquell cas, però, Venus Williams s’havia lesionat i no podia continuar endavant en el torneig. Tan senzill com això.

El dia de la final Serena Williams s’enfrontava a Kim Clijsters. Williams jugava a casa i Clijsters, belga, en condicions normals, hauria tingut un públic en contra. Però el 99% de les grades blanques d’Indian Wells va animar descaradament a Clijsters. I quan el pare de Serena i la seva germana Venus van entrar a la pista, a les grades, van rebre una sonora desaprovació del públic assistent. Tot plegat, com és lògic, va fer enfurismar a Serena Williams, que fins i tot en guanyar el partit i el títol va escoltar un fort murmuri crític per part del públic. L’escandalós comportament del públic, amb insults entre passadissos inclosos, va provocar que les Williams no trepitgessin el torneig durant més d’una dècada.

El racisme i el masclisme van de la mà

De goril·la (el mateix qualificatiu que va provocar que un locutor de TV perdés el seu lloc de treball durant el recent Open d’Austràlia després de referir-se a la seva germana Venus d’aquesta manera) a “nigger”, de bèstia a masculina. Serena Williams, en algunes ocasions, ha plantat cara obertament a aquest tipus de qualificatius. Shamil Tarpischev, president de la Federació Russa de Tennis, va referir-se el 2014 a les Williams com a “parella de germans”. No germanes, no: germans.

Tarpischev va rebre una resposta contundent per part de Serena Williams en roda de premsa: “Van ser paraules molt poc sensibles, extremadament sexistes i racistes al mateix moment. És inacceptable que algú que està en la seva posició de poder pugui fer afirmacions d’intimidació com aquestes“. La WTA, en aquell cas, va reaccionar ràpidament. El rus va quedar inhabilitat durant 12 mesos i va haver de fer front a una multa econòmica.

Molt abans, des dels inicis de la seva carrera, Serena Williams era acusada de guanyar gràcies al seu cos “masculinitzat i poc atractiu, amb un joc ple de força i mancat d’estratègia”. Eren paraules d’un comentarista de televisió nord-americà que es repetien en altres canals d’arreu del món. Calia associar un joc agressiu i ferotge amb la masculinitat i amb la condició d’afroamericana davant la pulcritud, bellesa i intel·ligència de les jugadores blanques. Serena Williams sempre ha considerat aquests comentaris com a injustos, penosos i ofensius, i ha batallat per ser un exemple de bon joc a la pista i d’integritat personal fora d’ella.

Una imitació polèmica

En un dels nombrosos partits d’exhibició del tennis, la polonesa Wozniacki va decidir divertir al públic assistent i imitar a Serena Williams. Ho va fer físicament, afegint volum als pits i al cul, i també en la manera de cridar cada cop i de celebrar el punt. Amb anterioritat, el mateix Novak Djokovic, un clàssic de les imitacions dels rivals, també havia imitat a la petita de les Williams en un altre partit d’exhibició.

En el cas de Wozniacki, però, la imitació va rebre diversos suports des de les xarxes socials que aprofitaven el vídeo i les fotografies de la polonesa per criticar a Serena Williams. D’una imitació a una crítica furibunda contra el seu físic i la seva “agressivitat” a la pista. La polèmica va transcendir als mitjans i Williams va haver d’intercedir. Va dir que estava convençuda que Wozniacki, amb qui manté una bona amistat, no la volia perjudicar. Però també va deixar clar que si algú ho havia interpretat d’aquella manera, potser la polonesa n’havia d’aprendre i fer les coses diferents la propera vegada.

Compromís amb el Black Lives Matter

Més enllà del racisme sofert durant la seva trajectòria esportiva, Serena Williams també s’ha posicionat públicament a favor dels drets de les dones i la comunitat afroamericana als Estats Units. En aquest darrer àmbit, Serena Williams ha donat suport clar al moviment Black Lives Matter que ha inundat de protestes el país nord-americà en els darrers mesos. El mes de setembre de 2016, Serena penjava un post al seu Facebook que va ser compartit per més de 28.000 persones.

Acabava citant a Martin Luther King: “Arriba un moment en què el silenci és traïció. Jo no em quedaré callada“. Un missatge potent que el firma la millor tennista del món, la tennista més llorejada en grand slams de la història.