El salt endavant de Jaume Munar

Fa poc més de tres anys Jaume Antoni Munar Clar va meravellar a tothom a Roland Garros. Amb 17 anys va completar un magnífic torneig sobre la terra batuda de París i només va encaixar una derrota contra el rus Rublev a la final. El subcampió júnior del Grand Slam que Rafa Nadal ha dominat amb mà de ferro durant la darrera dècada va rebre els flaixos dels grans mitjans atrets per la futura estrella del tennis balear. Nascut a Santanyí el 1997, Jaume Munar ha hagut de conviure des d’aquell moment amb la pressió de ser assenyalat com un “successor de Nadal” o d’una de les millors raquetes de la prometedora generació del 97.

Jaume Munar, a l'esquerra de la imatge, amb la placa de subcampió a Roland Garros

Jaume Munar, a l’esquerra de la imatge, amb la placa de subcampió a Roland Garros

Jaume Munar va concloure aquell 2014 al lloc 957 del rànquing ATP. Era la seva estrena en aquest llistat que s’omple de talent, diners i fama quan s’aproxima a les primeres posicions. Més enllà de les expectatives, Munar ha forjat una carrera ascendent des del CAR de Sant Cugat del Vallès, el centre en què ha perfeccionat la seva tècnica fins al passat mes de juliol, quan s’ha enrolat a la nova Acadèmia Rafa Nadal. Passet a passet el mallorquí ha anat plantant cara a tennistes cada cop més rellevants i, lluny d’una aparició fulgurant a l’elit del tennis mundial, ha treballat dur per cimentar la base d’una prometedora carrera professional. El 2015 va concloure l’any al 440è lloc de l’ATP i l’any passat va enfilar-se fins al número 292 del món.

Els triomfs de 2017

És aquest 2017 quan Munar ha sabut fer un salt endavant en la seva carrera malgrat encadenar unes quantes derrotes en els darrers mesos. Aquest cap de setmana ha guanyat el primer torneig de la seva carrera a l’ATP Challenge Tour, un circuit dissenyat per als joves talents del tennis mundial. En terres castellanes, a El Espinar, ha alçat un anhelat trofeu després de superar els germans Granollers a quarts de final i a les semifinals i de batre l’australià de família alacantina Alex de Miñaur a la final (6-3, 6-4).

Jaume Munar, en acció a El Espinar / Fotografia: Open Villa El Espinar

Jaume Munar, en acció a El Espinar / Fotografia: Open Villa El Espinar

El triomf li reporta 100 punts al rànquing que li han garantit un salt espectacular: del lloc 301 al número 200 del rànquing ATP. Lluny de l’estel·lar Zverev (8è de l’ATP amb tot just 20 anys), la progressió de Munar és ascendent i constant. El mallorquí està satisfet amb la feina feta i s’escapa de les comparatives en una entrevista amb els organitzadors del torneig: “És cert que altres companys estan progressant una mica més ràpid que jo, però cadascú té el seu procés i estic content amb el meu. Estic tranquil perquè crec que estic fent una feina molt bona des de fa uns quants mesos“.

A principis d’any Munar va guanyar dos torneigs Futures a Mallorca (Manacor i Peguera) i el mes d’abril va debutar amb l’equip espanyol absolut a la Copa Davis en l’eliminatòria contra Sèrbia després de ser cridat per cobrir la baixa de Marcel Granollers. En un partit intens, el jove talent de les illes va perdre contra Dusan Lajovic en tres sets (2-6, 6-1 i 6-4).

Munar, un jugador pacient

En els dos darrers mesos el jugador de Santanyí havia sumat cinc derrotes i un únic triomf malgrat la certesa del seu entrenador Tomeu Salvà que les millores en els entrenaments s’acabarien traduint en bons resultats. El jove tècnic (1986) de la Rafa Nadal Academy ho ha explicat aquesta setmana a El Espinar: “En Jaume porta temps treballant bé i les coses no es canvien en un partit sinó en els entrenaments. En les darreres setmanes ha tingut sorteigs complicats i les victòries no arribaven tot i que ja havia fet bons partits“.

A Jaume Munar encara li queda un bon camí per recórrer abans de plantar cara als millors tennistes del món. Amb una base sòlida com a millor garantia, és un misteri saber si ho assolirà en els propers mesos i anys. De moment, cada dia demostra a la pista la tenacitat per seguir endavant, com si fes valer les paraules del magnífic poeta de Santanyí Blai Bonet, tiet del seu pare: “Lluita, si pots, i si no pots, batalla“.