El joveníssim prodigi del tennis de taula japonès

27 de juny de 2003. Aquell dia va néixer Tomokazu Harimoto, el nou campió del món júnior de tennis de taula. No cal ser especialment destre en matemàtiques per deduir que encara no ha complert els 13 anys i mig. Que té edat de primer any de cadet i que ha assolit una autèntica proesa de precocitat. Ha guanyat rivals molt més grans que ells. Els millors del món, els millors de cada país. Els ha passat la mà per la cara amb un talent immens i unes celebracions efusives després de guanyar un punt. A la llarga, podria generar animadversió per la seva passió, potser excessiva. De moment, ens deixa bocabadats.

Harimoto ha vençut amb 13 anys i 163 dies. Abans d’ell, el campió júnior més jove de la història era Kenta Matsudaira, també japonès, que va proclamar-se campió el 2006 quan tenia 15 anys i 259 dies. Ja llavors va sorprendre la seva precocitat. Imagineu, doncs, de quin prodigi estem tractant ara.

Tomokazu Harimoto

La fàbrica de talents japonesa

Harimoto ja havia sorprès a tothom fa pocs mesos en vèncer a l’Open del Japó… en categoria sub 21! I una mica abans, l’octubre de 2015, s’havia convertit en el palista més jove en guanyar un partit en un torneig ITTF sènior, a Polònia. Tot plegat ha provocat que abans de fer els 13 anys Harimoto abandonés Sendai, la seva localitat natal, i ingressés al JOC, l’acadèmia d’elit del Comitè Olímpic Japonès per entrenar els joves talents del país. Educació i esport van de la mà en aquesta institució, que ofereix totes les eines per créixer i participar en les grans competicions internacionals.

En totes les grans cites disputades fins ara Harimoto ha donat una lliçó de maduresa competitiva. Al mundial júnior, per exemple, va haver de remuntar dos sets en contra davant el coreà Seungmin. I és que la seva experiència ve de lluny. Va començar a jugar amb 2 anys amb els seus pares, ambdós xinesos i residents al Japó. Tots dos havien estat jugadors de tennis de taula de primera fila i van voler ser els primers entrenadors. Harimoto, amb 3 anys i 4 mesos va debutar en un torneig per a menors de 8 anys. Quina bogeria.

Un cadet amb estatus d’estrella

El cert és que no ha parat de guanyar tornejos regionals i nacionals en totes les categories inferiors. I això, lligat a les victòries contra rivals de categoria superior, ja fa uns quants mesos que li han atorgat un estatus d’estrella al país nipó. Tothom està pendent de Harimoto, que ara haurà de lluitar contra un nou títol al seu sarró. És el campió mundial júnior. Un títol que podria revalidar el 2017, el 2018 i el 2019.

Si no atura la seva progressió increïble, es convertirà en un dels jugadors més joves del país amfitrió als jocs de Tòquio? Ell ja ho ha dit: “el meu somni és proclamar-me campió olímpic el 2020“.De moment, oblidem l’esport-ficció i gaudim de la final del mundial júnior d’enguany. Quin talent!

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU