El poder africà al taekwondo

Abdoulrazak Issoufou Alfaga és la gran estrella esportiva del Níger. A Muju, a Corea del Sud, acaba de proclamar-se campió del món de taekwondo en la categoria de +87kg. Ha guanyat el primer or de la història esportiva del seu país en un mundial. Fa pocs mesos, a Rio, ja va anar més lluny del que havien assolit els seus compatriotes anteriorment.

issoufou-alfaga-abdoulrazak

Aquesta setmana es disputen els mundials de taekwondo, la cita més esperada de l’any per a aquest esport de contacte. A Muju han passat un munt de coses. L’empordanès Joel González ha plegat a les primeres de canvi per una lesió. El jove mallorquí Eduardo Peter Longobardi, que defensa els colors de la selecció britànica, s’ha quedat a les portes de la medalla en caure als quarts de final. Corea del Sud ha recuperat l’honor en categoria masculina recuperant un títol que havia deixat escapar en la darrera cita internacional. I Sèrbia, que mai havia pujat al podi en cap mundial, ha vist com dues lluitadores diferents han estrenat el medaller amb dos ors imprevisibles.

L’inici del cicle olímpic cap a Tòquio ens deixa moltes històries interessants. En triem dues: aquella que ha trencat esquemes i que sobrepassa el taekwondo i la història d’un nou podi treballat a casa nostra.

Issoufou, poder africà al cor d’Europa

La categoria reina del taekwondo ha coronat el talent d’Issoufou Alfaga, un taekwondista de 22 anys que va començar a despuntar el 2015 a l’escena internacional proclamant-se campió d’Àfrica. Els inicis de l’esportista de Níger són singulars. Quan era un infant va practicar aquest esport al seu país natal fins que un cosí seu va morir per un cop en un combat. Un fet gens habitual al taekwondo però que va allunyar al jove Issoufou d’aquest esport. El seu pare, de fet, li va prohibir taxativament que el practiqués. Quan tenia 11 anys Issofou va desplaçar-se a Togo per viure amb el seu oncle i va tornar a recuperar el contacte amb les arts marcials. La seva progressió imparable el va portar ben lluny del Níger, de Togo i del continent africà.

PESADOS-MUNDIAL--1024x469

Ell va ser un dels escollits per formar part del centre d’entrenament d’elit de taekwondo de Friedrichschafen, a Alemanya. Allà va ser on va començar a preparar els Jocs Olímpics de Rio envoltat de talent africà. Al seu grup, per exemple, hi havia Balla Dièye, el senegalès que va pujar dos cops al podi d’un mundial (2009 i 2013). També l’ivorià Cheick Sallah Cissé, que també va proclamar-se campió d’Àfrica el 2015 en la seva categoria. Un centre d’alt rendiment a petita escala i lluny del seu continent que ha format a grans dominadors d’aquest esport.

De la medalla olímpica al títol mundial

Els mesos abans de Rio, Issoufou explicava sense embuts que volia “fer sonar per primera vegada l’himne del meu país en uns Jocs Olímpics“. El seu tècnic, a més, considerava que tenia moltes opcions de pujar al podi. El cert és que el de Níger va fer història al Brasil. Va guanyar la medalla de plata, millorant el bronze d’un boxejador assolit l’any 1972 i es va quedar a les portes del seu somni. Sí que el va complir Sallah Cissé, que es va convertir en el primer campió olímpic de la història de Costa d’Ivori i en el primer taekwondista africà en guanyar l’or en uns Jocs. La plata del nostre protagonista, per cert, va tenir una rebuda espectacular al seu país.

 

Issoufou, però, ha continuat progressant i aquest dijous a Muju s’ha proclamat campió del món després de vèncer l’ivorià nacionalitzat britànic (i fill d’un ex campió africà) Mahama Cho a la final. Un somni complert camí de Tòquio, on vol arribar en el millor moment de la seva carrera esportiva. De moment, Issoufou ja sap què és ser el portador de la bandera del seu país per partida doble: va ser escollit per a la cerimònia inaugural i també en la de clausura.

El poder africà creixent en el taekwondo en la categoria +87 kg s’ha vist reforçat a Muju amb una nova medalla del nostre proper protagonista: Anthony Obame.

Obame, el mallorquí de Gabon

Obame també va ser el banderer del seu país als Jocs de Rio de Janeiro. Una decisió lògica després que el 2012 es convertís en el primer medallista de la història del Gabon amb una memorable medalla de plata a Londres. Un motiu enorme d’orgull que també va derivar en una festassa a Libreville en el seu retorn a casa. Des d’aquell moment Obame ha fet un bon paper en cites internacionals. El 2013 es va proclamar campió del món, el 2015 va guanyar la medalla de bronze i aquest 2017, a Muju, s’ha tornat a conformar amb el bronze. L’única taca negra, l’eliminació en primera ronda a Rio de Janeiro davant Mahama Cho.

L’africà ha demostrat el seu talent a Corea del Sud amb un molt bon torneig en què només ha perdut davant el futur campió. En el seu camí, a més, ha derrotat el vigent campió olímpic, de manera que és un podi especialment lluitat… i molt celebrat a Mallorca.

granprix

El que apareix al costat d’Obame a la foto d’un Gran Premi guanyat el 2014 per l’africà és Juan Carlos Ramos, el doble campió del món de taekwondo. El barceloní i la seva parella Briggitte Yagüe (l’esportista més llorejada de la història dels mundials) van obrir fa uns anys un centre d’entrenament, el Club Elite, a Palma, per formar taekwondistes d’alt nivell.

Obame ha estat un dels deixebles de Ramos més triomfals. Fa pocs anys, en una entrevista, Ramos explicava que la relació entre els dos estava marcada pel “respecte, la humilitat, el sacrifici i el treball“, però que fora del taekwondo “És un més de la família, una persona increïble que es deixa estimar. La família i amics que tinc a Mallorca n’estan encantats“. Un nou bronze mundalista, doncs, d’origen africà i accent mallorquí.