Tobogans per a blancs Seria imaginable un esport olímpic on encara no hi hagi participat cap esportista europea?

Carta Olímpica del COI. Pàgina 13: Principis fonamentals de l’Olimpisme. Punt 4: La pràctica de l’esport és un dret humà. Cada individu ha de tenir la possibilitat de practicar esport, sense discriminació de cap tipus i amb l’esperit olímpic, que requereix mútua comprensió amb un esperit d’amistat, solidaritat i joc net.

Podríem posar molts més articles de la Carta Olímpica on queden descrits els valors i principis de l’olimpisme. Valors i principis els quals subscrivim absolutament, cosa que no impedeix que puguem fer el següent toc d’alerta. Alguna cosa falla quan un continent amb 1,2 bilions d’habitants encara no ha pogut enviar cap representant a un esport que és olímpic des del 1924.

Parlem d’Àfrica, parlem de bobsleigh

El continent que no ha pogut enviar ni un sol esportista (dona o home) en cap de les modalitats de bobsleigh a uns Jocs Olímpics és Àfrica. Com no. Molts podeu pensar que el motiu és de caràcter climàtic o geogràfic: Àfrica i gel sembla que no lliguin.

Fins als Jocs de 1976 cap africà havia participat en uns Jocs Olímpics d’Hivern

Des del nostre eurocentrisme desenvolupat creiem que Àfrica, un continent de 30 bilions de quilòmetres quadrats de superfície (el triple que Europa) és només desert i sabana. A l’Àfrica hi ha muntanyes i hi ha neu, com a tots els continents, així que per si algú en tenia dubtes, el fet que no hàgim vist cap representant africana dirigint un trineu a uns Jocs, o el fet que fins al 1976 encara no hi hagués participació africana en cap (en cap!) esport dels Jocs d’Hivern, no són sinó una mostra més del sostre de vidre que tenen les ciutadanes africanes encara avui al món de l’esport. Si algú vol més raons, que pensi en els següents països que si han estat representats en aquesta competició: Puerto Rico, Antilles Neerlandeses, Trinidad i Tobago, Illes Verges…

group-2-shot-by-obi-grant-759x500

Una tristíssima dada que pot estar a punt de canviar, i és que en unes setmanes podríem veure per primer cop esportistes africanes participant en aquesta competició: la Seun, la Ngozi i l’Akuoma, tres atletes nigerianes reconvertides en poc temps a aquest esport poden escriure un nou capítol a la història olímpica.

D’un trineu de fusta a la campanya de micromecenatge

La història l’inicia Seun Adigun, de pares nigerians però nascuda als Estats Units i que havia competit als 100 metres tanques dels Jocs de Londres el 2012. En veure una competició de bobsleigh s’hi va enamorar, va fabricar el seu propi trineu de fusta a casa seva i va anar a la caça de les companyes. Ngozi Onwumere, també nascuda a Texas, també de pares nigerians i també atleta i Akuoma Omeoga, un nou retrat calcat.

16110632_14913420410_updates

El pas següent va ser la creació d’una federació de bobsleigh i skeleton al seu país, que va anar acompanyada d’una campanya de micromecenatge per tal de demostrar que tenien un suport al darrere i no era pas cap bogeria. 75.000 dòlars aconseguits amb relativa celeritat que han posat les bases del projecte.

El camí possible cap a Corea

Els entrenaments d’aquest grup de tres atletes nigerianes van començar el 2016, menys de dos anys abans dels Jocs. I tot i que pot semblar quimèric que puguin assolir la classificació, estan demostrant un nivell que les pot apropar i molt a l’objectiu: el propvinent 14 de gener hauran d’estar entre les 40 millors del rànquing IBSF. Avui? Estan al 41. Àfrica ho té a tocar, una estadística nefasta a punt de caure.

En qualsevol cas, si durant el mes de febrer veieu un trineu verd baixant pels tobogans coreans, ja sabreu de qui es tracta.