Sis Nacions: Anglaterra vol el Grand Slam a París

Poc “super-dissabte”. El Torneig de les Sis Nacions abaixarà aquest dissabte el seu teló fins l’any que ve amb tres partits enllaçats que ens depararan una jornada més descafeïnada del que s’esperava. El tradicional dia final del Sis Nacions és espectacular quan hi ha el títol en joc i de ben segur que els partits van ser programats esperant que es repetís la casuística del 2015 quan tres seleccions es van plantar a la darrera jornada amb opcions de títol. Dotze mesos després el colofó de la competició arriba amb Anglaterra coronada ja com a campiona després de guanyar patint al final amb Gal·les i del “favor” que li va fer Escòcia batent a França. Però el títol no frena, ans al contrari, la selecció de la Rosa que aspira al Grand Slam. Si el reconeixement honorífic a qui guanya tots els partits sempre és una distinció que aporta prestigi històric, sumar la cinquena victòria pròpia sobre la gespa de París té un component quasi eròtic per l’afició anglesa. No oblidaran la desfeta del Mundial, però endur-se el Grand Slam guanyant ‘Le Crunch’ bé valdrà tenir un maldecap sideral diumenge al matí. La ressaca estarà justificada i la gresca serà de campionat.

Els altres dos partits presenten menys al·licients. Itàlia ho té força magre per mirar d’evitar la Cullera de fusta a Cardiff, un feu ben difícil per un equip que s’ha extraviat. On serà divertit parar atenció serà a Dublín on Escòcia vol replicar el cop d’estat a l’ordre establert que ja va consumar i celebrar contra França. Irlanda tindrà davant seu un rival llançat.

Brunel vol evitar la cullera de fusta

Gal·les-Itàlia. Dissabte 19 a les 15:30h al Millinium de Cardiff.

Iniciarà la jornada l’últim partit com a seleccionador italià de Jacques Brunel, l’entrenador que va fer campiona la USAP i que ha aconseguit, en visió global, una pujada de competitivitat notable per l’equip que té en Parisse un líder i pare espiritual. No ha estat un bon Sis Nacions pels transalpins que tot i merèixer més en el debut a París s’ha anat desfent de forma successiva, jugant cada cop pitjor en els següents partits. El seu trànsit pel torneig s’ha convertit en un pujada molt costeruda que acaba –a sobre– a un feu inexpugnable com és el Millenium, on Gal·les és una mica més que temible. L’equip de Warren Gatland voldrà lluitar per assegurar la segona plaça honorífica i es disposarà per acomiadar-se de la seva afició després de la quasi remuntada a Twickers, dissabte passat.

A priori el duel és desigual. Donem un 70 per cent de possibilitats als locals i un 30 als visitants.

Més que una Quaich Cup en joc

Irlanda-Escòcia. Dissabte 19 a les 18h a l’Aviva Stadium de Dublín.

Si s’atén al llarg reguitzell de copes en disputa, veiem que estarà en joc la Quaich Cup. Mirant la classificació sembla que el tercer lloc final pot dependre d’aquest partit. Però desenganyem-nos: el que hi ha en joc diumenge a Dublin és una disputa dinàstica entre dues nacions amb passats ben diferents i que el nivell de joc durant el Torneig a situat quasi en igualtat, fent-se colzes l’una a l’altra. Sempre que jugui a casa i soni l’Ireland’s Call Irlanda és temible i a més l’equip va tenir en Itàlia la víctima propiciatòria en la jornada passada, va anotar, brillar i agradar-se i això li ha fet oblidar el mal inici. Davant, però, tindrà una Escòcia llançada que ha vist com finalment ha florit la primavera de joc i resultats que tant s’havia anticipat. L’equip que lideren Hogg i Leidlaw vol passar a ser una de les veus imponents que parli amb accent propi el proper lustre a l’Hemisferi Nord i igual que necessitava doblegar França com va fer feroçment veu en l’assalt a l’Aviva una presa de la que fer-ne ostentació. Apunta a partit obert i dinàmic.

Lleugeríssima avantatge pels locals, pel simple fet de ser-ho. 55 per cent per Irlanda i 45 per aquesta nova Escòcia.

‘Le Crunch’: duel sense pietat

França-Anglaterra. Dissabte 19 a les 21h a l’Stade de France de París.

El duel entre pàtries enemigues com la francesa i l’anglesa, conegut en rugbi com ‘Le Crunch’ és anualment un xoc entre cultures, tradicions i fonaments de joc. Els dos països grans, reptant-se. Un duel ben poc pietós, més aviat tot el contrari. Aquest teló de fons s’accentua aquest any. Anglaterra arriba com a campiona a París però sap que la seva glòria serà incompleta si els gavatxos li poden prendre el Grand Slam que ja toquen amb els dits. Esportivament l’equip d’Eddie Jones ha estat el millor però en els darrers minuts de la passada jornada va demostrar que encara té malsons relacionats amb el Mundial. Li falta un punt de maduresa o li va sobrar por, però el fet és que per primer cop en tot el Sis Nacions no va semblar infalible. I a això es volen abraçar uns francesos que van començar amb dues victòries i han sumat després dues derrotes. Guy Novès té un equip-esborrany que encara no és ni figa ni raïm però sent contra Anglaterra segur que el 15 sortirà a per totes. Guilhem Guirado ha completat un notable torneig com a capità i transmetrà tot el necessari en un duel desigual amb la temible davantera anglesa.

Pel joc desplegat fins ara, Anglaterra és favorita amb un 65 per cent de les possibilitats per sobre el 35 dels locals.