S’encén la flama olímpica que viatja en una torxa catalana

Amb pompa, simbologia i teatralitat, avui dijous al migdia comença el compte enrere cap als Jocs Olímpics de Río de Janeiro amb l’encesa de la flama olímpica. El ritual, fidel al que s’ha acabat per instaurar, tindrà lloc a l’antiga Olímpia, al temple d’Hera, on se celebraven els jocs de l’antiguitat que els creadors de l’olimpisme modern van voler emular, sobretot en les essències. L’acte d’aquest dijous 21 d’abril té, aquest any, un afegitó català ja que la torxa olímpica que rebrà el foc és feta a casa nostra.

rio-2016-antorcha01

L’empresa de Caldes de Montbui Recam Làser, especialitzada en el tall amb làser,  ha estat l’encarregada de fabricar la torxa olímpica dels Jocs de Rio de Janeiro del 2016. La torxa, blanca i d’alumini reciclat, té una característica principal: quan s’encén la flama, s’allarga fins els 70 centímetres i apareixen els colors de la bandera de Brasil. La torxa compta amb unes línies ondulades que representen la terra, el mar i les muntanyes, i també hi ha una última línia que simbolitza el passeig marítim de Copacabana.

La torxa pesa un quilo i mig i la flama és capaç d’aguantar ràfegues de vent de fins els 120 km/h. També és capaç de mantenir el foc a 3.000 metres d’alçada. La planta catalana va haver de fabricar d’octubre a desembre de l’any passat unes 15.000 unitats, 800 de les quals són a Grècia per començar el recorregut i la resta a Brasil. Cada torxa té un cost d’uns 400 dòlars i acostuma a ser comprada pel mateix atleta que la transporta durant el trajecte.

Un símbol recuperat pels nazis

De la simbologia del foc olímpic se sap que s’inspira en la flama que ens els jocs antics es mantenia encesa en l’altar a Zeus, un símbol de devoció religiosa que ha arribat als nostres dies amb una introducció de paternitat feixista. Va ser l’Alemanya nazi que organitzava els Jocs del 1936 a Berlin –els de Jesse Owens, els que van propiciar la frustrada olimpíada popular a Barcelona– la que va recuperar la idea del foc sagrat. Eren els temps iniciàtics del Tercer Reich quan la simbologia clàssica adquiria un pes i dotava d’un pretès relat històric i artístic tot el sistema basat en la supremacia racial i el feixisme d’estat. Si el foc havia reaparegut com element el 1928 a Amsterdam, va ser el comitè hitlerià el que va treure’s de la màniga la idea del foc que neix a Grècia, a l’antiga Olímpia.

Posteriorment, la idea es recupera i queda fixada des dels Jocs de 1952, els de Helsinki. Més de 60 anys, doncs, de permanència d’un ritual en el que actrius que representen sacerdotesses col·loquen una torxa en la concavitat d’un mirall parabòlic que concentra els raigs del sol que, com en l’antiguitat, encén la flama que marcarà l’inici d’una realització més dels Jocs. De seguida, la flama és transferida cap a una urna que és duta fins al lloc de l’estadi antic. Dies abans es fa a mode de simulacre el mateix cerimonial, tot i que la flama es manté per si en el dia indicat el cel ennuvolat impedeix l’encesa ortodoxa.

Símbol de l’esperit olímpic

La força simbòlica del foc ha acabat mudant la pell des de la seva reintroducció nazi a tot el corpus comunitari al que s’ha acabat convertint –o si més no, maquillant– l’olimpisme. Així, la flama arriba als nostres dies convertida en un símbol més de l’esperit olímpic, associat a la pau i l’harmonia entre pobles i comunitats i és per això que la convulsa Grècia no dissociarà la singladura de la flama pel seu territori del seu dia a dia. Així, el país hel·lè, farà que la flama passi per mans d’un refugiat sirià fent escala en un centre d’acollida a la capital del país. Els relleus amb torxes catalanes cobriran 2.234 quilòmetres pel país on van néixer els Jocs i la flama passarà per Marató, en honor a la prova dels 42 quilòmetres recorreguts per Filípides o a l’estadi Panatinaic, seu dels Jocs de 1896.

I amb la torxa de matriu catalana recorrerà després de Grècia tots els racons i estats del convuls Brasil camí del 5 d’agost d’enguany quan els darrers relleus de la torxa dins de l’Estadi de Maracanà i l’encesa del peveter seran la imatge més vista arreu del món, associada per sempre als Jocs Olímpics d’aquest 2016.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU