La USAP es juga la credibilitat avui a Orlhac

L’exigent Pro D2, la segona divisió francesa de rugbi inicia aquesta nit la disputa de la seva avant-penúltima jornada. Ho fa, com sembla que el designis divins dels drets televisius han imposat quasi per norma, amb el partit amb participació catalana de la tongada tot i que el d’aquesta nit no és un partit més per la USAP. La credibilitat d’un equip que jugadors, club i afició encara volen veure amb opcions d’ascens al Top 14 passa, de forma absoluta, pel partit d’aquest vespre. Els rossellonesos, quarts classificats, juguen a camp del tercer. L’Orlhac, nom en occità del més emprat Aurillac francès, és un escull dificilíssim.

Amb la senyera per color de samarra, la USAP necessita un triomf molt costerut per intentar acabar la temporada en tercera posició. Per què és tan important, aquest detall, si després de la temporada regular es jugaran les eliminatòries. Doncs molt senzill. El qui queda tercer de la Pro D2, així com el segon, es guanyen el dret de jugar les semifinals de la divisió a partit únic i davant de la seva gent, com amfitrions. I aquest detall, en una temporada com l’actual, és realment important. I més per la USAP.

De l’equip rossellonès, seguit de forma puntual des d’aquestes pàgines, n’hem parlat fins ara en termes de bipolaritat o irregularitat. I no pas perquè ens agradi sinó perquè no hi ha altre lloc on sucar-hi pa. És cert que en trams de la temporada l’afició de Perpinyà va arribar a estar temptada de tirar la barretina al foc i deixar de creure amb l’equip i que, en canvi, la singladura ha mantingut sempre la formació en la matemàtica que feia viable seguir creient en les aspiracions d’ascens. Però és una certesa estadística total que si bé la USAP al seu Aimé Giral s’ha convertit en un equip de gran fiabilitat, ha mostrat símptomes molt preocupants quan ha hagut de fer carretera per jugar. L’equip té dues cares i la que ofereix a domicili és de molt mala ganya. L’han guanyat la majoria d’equips i s’ha endut sonores repassades d’aquelles que un esport amb la lectura de joc i el valor afegit del rugbi han propiciat que les aigües del club hagin tendit a ser tèrboles. Els catalans, també és cert, sense arribar a puntuar més enllà de bonus defensius que podrien acabar-li salvant el cul a la classificació, han anat apuntant millors maneres els darrers temps. I arriben al tram decisiu com un equip conscient i compacte, que juga de forma funcional. I quan els nervis acompanyen l’ovalada, això pot ser decisiu.

L’objectiu de la temporada

Des de bones a primeres de l’actual campionat es va veure que Lyon –equip amb pressupost de Top 14 que ja ha anunciat per l’any que ve que fitxa Michalak i que ha jugat una altra lliga tot i que va sucumbir a Perpinyà– seria el propietari de la plaça d’ascens directe. Per tant el full de ruta dels responsables esportius dels arlequinats sempre va tenir com a gran objectiu una segona o tercera posició que assegurés la semi-final a casa. No garanteix absolutament res ja que l’any passat l’equip va fracassar precisament d’amfitrió, fet que havia aconseguit in extremis– però és obvi que només veient la doble cara de l’equip segons on juga, l’afició diposita qualsevol esperança d’èxit final a jugar el primer partit a cara o creu al propici Aimé Giral. El partit d’aquesta nit és contra l’equip que ocupa la posició desitjada. I a casa seva, mala peça al teler. Però els usapistes confien en aconseguir per fi una victòria fora que sacsegi la classificació, a més de veure com les dues darreres jornades els enfrontarà als dos darrers equips de la taula classificatòria. Si avui la USAP guanya a Orilhac, els catalans sortirien llançats. O a això cal encomanar-se.

Pel partit d’aquesta nit la USAP ha anunciat un XV inicial de màxims atributs esportius, el més proper a l’equip de gala que té disponible. De jugadors, de matèria esportiva i de ganes per intentar una victòria molt cara n’hi ha. Faltarà joc, resistència, evitar les desconnexions mentals que han sacrificat molts punts. I que aparegui alguna reminiscència del gran equip que els rossellonesos volen seguir veient vestit dels colors de la senyera. Molts jugadors de la USAP de la talla del mateix Tommasso Allan tenen avui el que, probablement, sigui el partit més important dels que li queden vestit d’arlequí. És guanyar per creure o tancar la paradeta. El poble occità de menys de 40.000 habitants dicta avui la sentència de la Pro D2.