La de Nantes, una batalla de collons

Avui vull parlar de rugbi. Un esport, en majúscules. I sí, quan acabi aquest article pensareu en tots els futbolistes que fan teatre sobre el camp. Avui vull parlar de Wayne Shelford, més conegut com “Buck” Shelford. Totes les llengües tenen les seves especificitats, però l’anglès és un idioma on estan més que acostumats que una paraula tingui més d’un significat i en el cas de Shelford, el “Buck” li ve com anell al dit. Significa “dentut”, o sigui tenir les dents sortides, però també es pot aplicar al que entenem per “macho”. I sí, Shelford tenia les dents sortides i es pot dir que tenia l’entrecuix més ple que la resta dels seus companys d’esport. Que ja és dir. Tret d’una ocasió.

Més tard ens entretindrem amb l’entrecuix d’aquest senyor però anem a parlar d’ell. Wayne Shelford no és molt conegut fora del seu país, Nova Zelanda. Nascut l’any 1957, és descendent de maoris. Aquell poble que quan els occidentals van arribar a l’illa, ells anaven tatuats a la cara i a tot el cos i guardaven els caps dels seus enemics com a trofeu. Per desgràcia, en queda poc d’ells i la seves tradicions. Entre altres, queda la Haka, que tant famosa s’ha fet gràcies precisament als All Blacks.

1465482494639

Una trajectòria impressionant

Shelford va desenvolupar la seva carrera en diferents clubs: el North Shore, el London Wasps, el Northampton i finalment, es va retirar al Rugbi Roma. A nivell de seleccions, va formar part dels All Blacks en l’època dels 80. Jugant amb el 8 a l’esquena, és considerat un dels millors jugadors de l’historia en la seva posició. Va arribar a vestir la samarreta negra 22 vegades fins que es va retirar el 1991. Va ser aquell any quan va ser nomenat Membre de l’Ordre de l’Imperi Britànic, un títol de cavalleria que s’entrega als civils que han prestat serveis a l’Imperi Britànic en diferents camps com les arts o les ciències (recordem que Nova Zelanda és de la Commonwealth).

A més, Shelford té un lloc en el Rugby Union Hall of Fame de Nova Zelanda, ja que va arribar a ser capità de la seva selecció coincidint amb un període de 3 anys i mig d’imbatibilitat. Per acabar-ho d’adobar, es diu que és un dels membres de l’equip que va renovar la Haka per tal que els All Blacks la ballessin abans dels partits. Tota una institució.

La polèmica del mundial

De fet, l’any 1987, va participar en el primer Mundial de rugbi que se celebrava. Es feia al seu país i els neozelandesos varen vèncer França 29 a 9. En aquell Mundial, Shelford va participar en 5 dels 6 partits que varen jugar els All Blacks.

Wayne Shelford

Va ser en aquell Mundial on Shelford va agafar cert protagonisme. Durant el partit de semifinals contra Gales, Huw Richard va ser expulsat del partit, el primer jugador de l’Historia en un Mundial en ser enviat al vestidor. Richards havia colpejat a Gary Whetton un cop havia perdut la melé. La reacció de Shelford, en defensa del seu company, va ser etzibar-li un cop que el va enviar a la gespa de cop. El gal·lès va ser expulsat mentre que el nostre protagonista va ser perdonat per l’àrbitre. Polèmica. El seu rostre, amb les seva característica dentadura, va sortir a tots els mitjans especialitzats.

Però recordeu que “buck” pot significar “macho”. I Shelford es va guanyar aquest apel·latiu un 15 de Novembre de 1986 en un partit contra França en el que es coneix com “La Batalla de Nantes”. Un encontre força dur en el que era, tot just, el seu segon partit amb els All Blacks. Als 20 minuts de partit, Shelford estava sota la melé defensant la possessió de la pilota. Va ser colpejat diversos cops al cap i finalment un jugador de França el trepitja sense voler. El trepitja a l’entrecuix. Això li va obrir l’escrot i li va deixar un testicle penjant. També va perdre 4 dents però això és el de menys. El neozelandès es va aixecar i va seguir jugant.

“Coses que passen”

A la mitja part els seus companys se’n varen donar compte del que passava. “Torno al vestidor a respirar un xic, em llenço aigua a l’entrecuix i vaig pensar: no ha passat res!” explica el propi Shelford. Ni se n’havia adonat del que en realitat passava. “M’aixeco i un dels meus companys que estava davant meu, crec que era Gary Whetton o John Gallagher, hi varen veure quelcom que jo no havia vist cridant: Déu meu! Mira això!”. Un dels testicles de Shelford penjava entre les cames del jugador, tot banyat amb sang. Ràpidament el doctor dels All Blacks va netejar i ho va posar tot a lloc. Va grapar la ferida i Buck Shelford va sortir a jugar la segona part. “Aquestes coses passen” explicava als mitjans el jugador Nova Zelandès.

Aquell partit no el va acabar. No pas per la ferida als testicles sinó per rebre un fort cop al cap que el va deixar mig commocionat i va haver de ser substituït. Shelford no recorda gaire res d’aquella “Batalla de Nantes” però a partir d’aquell moment es pot dir que es va guanyar el nom de Buck i també el de Tough i el de tots els adjectius possibles en la bonica llengua de Shakespeare. Un tipus dur. Tant, que ni el càncer ha pogut amb ell. El Juny del 2003 va revelar que tenia leucèmia. Va superar-la.

Wayne Shelford actualment té 58 anys i és un dels homes més respectats en el món del rugbi neozelandès i tot un exemple del que és aquest esport. És avi i es dedica a anar a l’universitat a estudiar. I cada vegada que veu un futbolista fent teatre a la gespa, riu. Riu molt.