L’última oportunitat per ser a la final-rècord del Top-14 del Camp Nou

Aquesta setmana s’ha posat a la venda el darrer paquet d’entrades disponibles per la final de la lliga francesa de rugbi. El partit es jugarà el vespre del dia de Sant Joan, el 24 de juny i té pràcticament garantit convertir-se en una final de rècord. Serà el partit de rugbi amb més espectadors de la història a Europa i és que és pràcticament garantit que les 98.000 localitats de l’Estadi del Futbol Club Barcelona s’ompliran. De fet, fa unes setmanes, la LNR va fer públic un ‘sold out’ d’entrades que va agafar a contrapeu a bona part de l’afició catalana. Les dades no s’han fet públiques però es mourien, a hores d’ara, en unes 80.000 entrades ja venudes –entre elles algunes a través de la Federació Catalana- un paquet de 6.000 i 6.000 per cadascun dels finalistes i unes 4.000 per als socis del Barça. Ells són, doncs, ara, els únics privilegiats que poden optar a una entrada.

El formulari exclusiu per socis és l’ única finestra oberta que hi ha per aconseguir unes entrades que van dels 10 euros –sota els marcadors– als 230. Qui vulgui aconseguir-ne, ja sap què toca: empaitar el soci que conegui. Un esport habitual quan hi ha concerts de Bruce Springsteen o finals de la Copa d’Europa de torn, el de remenar l’agenda de contactes i si cal recórrer al tiet de l’exnòvia del teu germà. La final del Top-14 suposarà, a més, un autèntic desembarcament de francesos a Barcelona. Si dissabte passat es complien cinc anys de l’històric USAP-Toulon de quarts de final de la Copa d’Europa que va omplir a vessant l’Estadi Olímpic i ja llavors l’arribada d’aficionats va sorprendre, imagineu-vos què pot suposar que en ple pont de Sant Joan arribin vuitanta milers de francesos. El sector del turisme es frega les mans. I és divertit veure com es promociona la final en aquest sentit ja que la filigrana expositiva amb la que es vol explicar, en francès, en què consisteix la revetlla de Sant Joan a Catalunya és digne de ser llegida.

El Planxot, el trofeu del campió, s’entregarà per primer cop fora de França

Un fet excepcional

A França, la final de la Lliga de rugbi és un esdeveniment de primera magnitud. Per primer cop en l’era moderna no serà l’Stade de France qui acollirà un partit que paralitza el país com ben pocs altres esdeveniments. Saint Dennis acull des del 1998 la final, substituint així al Parc dels Prínceps com a feu de tant magne esdeveniment. Precisament la USAP va jugar –i perdre, mal viatge!– aquella primera final del 1998. L’estadi s’estrenava amb rugbi però era la joia de la corona de l’edició francesa de la Copa del Món de futbol. Aquest any torna a ser el mateix esport el que fa moure la final de ciutat. La coincidència amb l’Eurocopa va fer impossible que es jugués la final on sempre i, buscant alternatives –des de 1973 que no es juga fora de París– Paul Goze no va dubtar ni un moment: Barcelona. I concretament el Camp Nou. El reclam dels 98.000 espectadors de rècord en un partit de clubs i la bona entesa entre el Barça i el màxim mandatari del rugbi francès de l’època en què presidia precisament la USAP va fer la resta.

Des de l’anunci que Barcelona acollira la final l’expectació només ha fet que pujar. El reclam d’una ciutat turística, amb mar, en ple solstici d’estiu és llaminer de mena i ja se sap que als francesos del sud els falta ben poca excusa per creuar el Pertús. El ritme de venda de localitats –d’un partit que no se sap qui el jugarà!– ha estat autènticament boig. La quota de la LNR es va acabar abans que els partits del XV del Gall en el Sis Nacions. L’objectiu d’omplir a vessar el Camp Nou està del tot garantit.

barcelone_2016_-_format_lnrfr_0

El millor Top-14?

Per si fos poc al·licient tot l’embolcall per la gran cita del 24 de juny, la lliga francesa d’aquest any destil·la l’opulència habitual de reunir els equips més rics del món i està sent apassionant, jornada a jornada. Molts jugadors veterans de les seleccions de l’Hemisferi Sud que tenen obligat per contracte jugar als seus països per ser internacionals van signar contractes amb equips francesos per després del Mundial. Això ha fet aterrar a la lliga francesa l’estol d’estrelles mundials més ampli de la història amb els nova-zelandesos Dan Carter a Racing París i Ma’Nonu a Toló al capdavant.

El camí que porta al Camp Nou passa per acabar una més que disputada fase regular al final de la qual els dos primers passen directes a semifinals i del quart al sisè inicien play-off. Si la Lliga acabés avui el Clermont de Parra i Fofana i el Montpeller del català Nicolas Mas –en el seu darrer any– evitarien un primer creuament en el que els dos clubs més poderosos, el Racing i el Toló se les veurien amb Tolosa i Bordeus. Estem parlant, probablement, dels sis equips amb més zeros en salaris, millors plantilles i més noms. Dels sis, però, només dos saltaran a la gespa sempre mimada del Camp Nou i només uns s’enduran l’escut de Brennus, el famós Planxot que serveix de trofeu. Tot això el vespre de Sant Joan. Aquest any a Barcelona els petards importants espetegaran una nit més tard. I tindran accent francès.