Guirado i Raynal: Dos catalans a la gran final del Camp Nou

Barcelona viurà divendres una invasió francesa de primera ordre. Es calcula en uns 90.000 els aficionats que creuaran els Pirineus per ser al Camp Nou a la final del Top-14, convertida en el partit més mediàtic de l’any. Un matx històric. El coliseu barcelonista acollirà un combat esportiu de primera magnitud en la que no tothom serà foraster. No només per la molta afició catalana que ha acollit amb lògica eufòria una oportunitat com aquesta de veure rugbi de primeríssim nivell a casa. També sobre el terreny de joc hi haurà catalans i concretament dos. Guilhem Guirado, capità del Toló i Mathieu Raynal, l’àrbitre principal del partit.

No passarà però en el moment del sorteig de camp, preludi entre capitans i àrbitre, el mític talonador Dimitri Szarzewski, capità de Racing, fins i tot podria veure com els seus companys de cerimònia s’arranquessin parlant català. L’un és de Ceret i l’altre de Perpinyà mateix.

Si quan jugava per la seva USAP Guirado ja prometia, parlar ara del català és fer-ho, probablement, del jugador francès amb més ascendència sobre el seu rugbi, tant a nivell de club com de selecció. És capità tant dels Bleus com del totpoderós Toló, i a tots dos equips imprimeix el seu caràcter combatiu, ortodox i ferm en el joc de davantera clàssic però polivalent com si no fos primera línia amb el joc obert i camp per córrer.

Matheu Raynal, per la seva banda, és un àrbitre modèlic i correcte de la nova generació de col·legiats francesos. El premi de la final de Barcelona li arriba sense sorpreses ni escarafalls i aquí no caldria entrar en disquisicions del tipus “és molt respectat per” perquè el respecte al col·legiat és intrínsec al món del rugbi. És intervencionista i xerraire amb una dosi menor que altre col·legues seus, més mediàtics. Ja va ser jutge de touche a la darrera Copa del Món.

Cinc amb passat català

Les connexions catalanes dels protagonistes del partidàs de divendres al Camp Nou no acaben aquí. Cinc dels jugadors en plantilla dels equips tenen passat a la USAP, pel que ens podem fer la idea del nivell competitiu que tenia no fa pas gaire l’ara decaigut equip rossellonès. Al Racing hi trobem Dan Carter, per alguns el millor obertura de la història, que els arlequinats van fitxar com a gran reclam però quasi no va jugar per lesió just en l’any que es va guanyar la Lliga. Comparteix vestuari amb ell Luke Charteris, un jugador gal·lès que juga un paper absolutament complementari a l’equip parisenc.

Al Toló en trobem tres, d’ex-usapistes. A més de Guirado, que va haver d’emigrar a la ciutat portuària després del descens també hi ha Maxime Mermoz, un talent que va despuntar a l’Aimé Giral i que ens considera un dels pilars d’una generació mig perduda del rugbi de l’hexàgon i el gegant Romain Taofifenua. Tan bon punt la USAP el va captar ja es va saber que Toló l’acabaria xuclant per la causa de Laporte, un entrenador que saliveja amb jugadors contundents capaços de percudir i resistir amb la mateixa ferocitat.