Què ens deixa l’europeu d’handbol guanyat per Alemanya?

Alemanya va trencar totes les travesses proclamant-se diumenge campiona d’Europa d’handbol sense les seves principals estrelles. Un campionat de gran nivell amb moltes sorpreses, emocions, qualitat i sens dubte un gran guanyador: l’handbol. Sí que és cert que el sistema de competició no ha ajudat gaire a que els menys “malalts” seguissin el campionat des de l’inici, però quan s’ha anat acostant la fase decisiva la majoria dels partits decisius han estat a l’alçada del que s’esperava. Repassem el que ens ha deixat aquesta gran cita handbolística.

La campiona: Alemanya

Parlem del país on es viu l’handbol més intensament, però ja feia 9 anys que no aconseguien cap èxit (el Mundial 2007 jugat a Alemanya) i 12 que no guanyaven un Europeu (el 2004 a Eslovènia). Aquest cop han aconseguit superar els conjunts favorits i aixecar la copa continental de la mà del jove tècnic islandès Dagur Sigurdsson (42 anys).

Una renovació forçada per les moltes lesions que ha acabat sent bàlsamica per aquesta rejovenida selecció germànica que ha arribat a la final en un gran estat de forma, superant sense miraments a Espanya (24-17). Una final que, per cert, va ser vista en directe per 13 milions de televidents a Alemanya! (42% de share).

La sorpresa: Noruega

Des de l’inici va quedar clar que la selecció Noruega, amb un joc alegre i vistós, volia ser la revelació. Mai havien arribat a les semifinals de cap campionat, i aquest cop es van quedar a un sol gol d’accedir a la final, caient a la pròrroga a falta de cinc segons contra la campiona. Finalment s’han “conformat” amb la quarta plaça.

Foto: EHF Euro 2016

Compte amb aquesta generació de jugadors que apunten alt, i que volen dir ben fort que a Noruega –la gran dominadora mundial de l’handbol femení– els nois també volen destacar jugant a handbol!

Les decepcions

Sens dubte s’esperava més de França, Polònia i Dinamarca. Tres seleccions que van caure el dia decisiu contra Noruega, Croàcia i Alemanya respectivament. Veurem si tornen amb més força o replantegen l’equip de cara al seu camí cap als Jocs de Rio. De moment el tècnic polonès ja va presentar la seva dimissió. La decepció jugant a casa sempre és molt més crua.

Dinamarca_loser

Les estrelles

Els experts i els fans van decidir que l’MVP del torneig fos el blaugrana Raúl Entrerríos, un gran reconeixement pel cervell del Barça i la selecció espanyola. El set inicial (com l’MVP, escollit abans de la final) és el següent:

Destaquen, per nouvinguts, el porter alemany Andreas Wolff i el central noruec de només 20 anys Sander Sagosen. Segons sembla, ja haurien haver signat contractes amb el Kiel i el PSG respectivament.

Als extrems dos grans jugadors com el croata Manuel Strlek i l’alemany Tobias Reichmann (autor aquest d’algun dels gols més espectaculars del campionat). Als laterals el polonès Michal Jurecki i el suec Johan Jakobsson. Al pivot, Julen Aguinagalde, malgrat que no ho va poder ratificar en la gran final, on es va quedar en blanc. El màxim golejador ha estat el català Valero Rivera amb 48 gols de 62 llançaments.

Els millors gols i aturades del cap de setmana final

I ara què?

Doncs ara, els equips que encara no han aconseguit plaça pels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro hauran de buscar les sis places restants en tres preolímpics que es jugaran el mes d’abril. Una fase classificatòria molt dura i en la qual passaran els dos primers de cada un dels tres grups.

Preolímpic 1: Polònia, Macedònia, Tunísia i Xile.

Preolímpic 2: Espanya, Eslovènia, Iran i Suècia.

Preolímpic 3: Croàcia, Dinamarca, Bahrein i Noruega.

JA CLASSIFICADES: Brasil (amfitriona), Argentina (Sud-Amèrica), França (campiona del món), Egipte (Àfrica), Qatar (Àsia) i Alemanya (Europa).