Per què als EUA es canta l’himne nacional abans de qualsevol esdeveniment esportiu? Donald Trump rep una resposta massiva als seus insults

L’himne nacional nord-americà és motiu de polèmica aquests dies als EUA per culpa de (qui si no) Donald Trump. El president ha fet unes desagradables declaracions en les que anima als propietaris dels equips de l’NFL a fer fora als “fills de puta” (literalment, ho ha dit) dels seus jugadors que no cantin l’himne nacional abans d’un partit, una tradició molt estesa en l’esport nord-americà.

Unes declaracions que, de moment, tan sols han servit perquè més jugadors se sumin a una protesta iniciada l’agost de 2016 pel jugador afroamericà Colin Kaepernick, que abans d’un partit de pretemporada va decidir agenollar-se i no cantar l’himne en senyal de protesta cap al maltractament a “la gent negra i de color” dels EUA.

himne

Però, per què s’ha als EUA s’ha de cantar l’himne nacional, anomenat “La bandera de les estrelles centellejants”, abans de cada esdeveniment esportiu, ja sigui la Superbowl, un partit universitari de beisbol o el Gran Premi de MotoGP a Laguna Seca? És un costum que a Europa ens costa d’entendre perquè associem l’himne a ocasions especials com ara la prèvia d’un partit de seleccions o bé l’entrega de medalles en uns Jocs Olímpics.

L’origen, fa un segle al beisbol

La tradició està ben arrelada als EUA tenint en compte que fa gairebé ja un segle que es manté invariable. Tot i que es parla d’alguns precedents en partits de beisbol el segle XIX, va ser el 1918 quan l’himne nacional es va començar a consolidar en els prolegòmens de la disputa d’un esdeveniment esportiu. La bandera de les estrelles centellejants es va escoltar, concretament, abans del primer partit de les World Series d’aquell any entre els els Chicago Cubs i els Boston Red Sox.

04072011_RED_SOX_1918-7899397-14418

Darrera l’adopció de l’himne en la prèvia dels partits hi havia una voluntat de creació de consciència nacional

Els motius pel qual aquell dia es va decidir escoltar l’himne abans del partit tenen diverses explicacions. La primera és que es tractava d’un partit molt especial, que enfrontava els dos campions de l’any anterior i pel qual els Cubs van haver de llogar un estadi que dupliqués el nombre de seients davant la demanda d’assistents. En segon lloc, la participació dels EUA en la I Guerra Mundial des de feia 17 mesos afavoria també l’exaltació nacional en un moment en el que 100.000 soldats nord-americans ja havien mort a la guerra.

A banda de les raons circumstancials, es creu que darrera l’adopció de l’himne en la prèvia dels partits hi havia també una voluntat de creació de consciència nacional en un país en el qual en les primeres dècades del segle XX seguien arribant milers d’immigrants a la recerca d’una nova vida.

Més endavant, ja després de la II Guerra Mundial, la consolidació de les grans lligues d’esports de masses dels EUA (MLB, NBA, NHL i NFL) va ajudar a assentar aquesta tradició, un costum que, per exemple, des de l’NBA es justifica com a “mostra d’honor als EUA i a aquells que s’han sacrificat per protegir el país”. En algunes ocasions, la interpretació ha estat eterna.

Una tradició intocable?

Veurem com evoluciona la polèmica entre els jugadors afroamericans i Donald Trump. Al president nord-americà podria sortir-li el tir per la culata, ja que la situació pot obrir un debat sobre si és necessari escoltar l’himne abans de qualsevol esdeveniment esportiu. Algunes veus ja es plantegen si cal seguir aquesta centenària tradició.

Els jugadors dels Steelers escolten l'himne des dels túnels de vestidors en senyal de protesta / Fotografia: Nam Y. Huh

Els jugadors dels Steelers escolten l’himne des dels túnels de vestidors en senyal de protesta / Fotografia: Nam Y. Huh