El trinquet de Paterna, convertit en pàrquing de supermercat

* Article de Paco Durà publicat originalment a Pilotaveu.com, el portal de referència de la Pilota Valenciana.

A Paterna queda un exemple del que, malauradament, ha passat en molts pobles en els quals el trinquet ha sigut sempre de propietat particular i, a la fi, ha sigut o bé abandonat, o bé objecte de transacció immobiliària, o bé convertit en un altre tipus d’instal·lació. Curiosament, el trinquet de Paterna, que encara conserva les muralles i el sòl, s’ha convertit en un aparcament de vehicles d’una coneguda cadena valenciana de supermercats.

El cas és que a Paterna, si es volguera, podrien reconstruir-se les galeries, si més no, una de les dues que tenia, i destinar l’altre espai per a diferents dependències com vestidors, el vestíbul, etc. Així es podria salvar un dels trinquets més antics que hi existeixen, després del Pelayo (1868), ja que la seua construcció data de la dècada de 1880. Clar que, segons ens conta Aureli López, company als mitjans de comunicació, els hereus del propietari van negociar un parell de vegades amb l’ajuntament i no van arribar a quallar en cap acord, així que el van llogar per a l’aparcament del supermercat sense que, a hores d’ara, que se sàpiga, hagen perdut la propietat.

El trinquet dóna nom al carrer on es troba, al costat d’un quarter de l’exèrcit, la qual cosa va fer que molts jugadors aficionats pogueren practicar sovint la pilota en eixe recinte. Fins i tot, he conegut algú al meu poble, com “El Pedrós”, al qual, quan tornà de la mili, pocs el guanyaven al carrer.

Trinquet de Paterna

El carrer encara conserva el nom de Carrer del Trinquet / Fotografia: Paco Durà

La dita “encara pega sol a la torreta” es va encunyar allí

Pel trinquet de Paterna, que era dels pocs que feien partides els dies de la Setmana Santa, van passar les principals figures de la pilota i encara es recorden les partides en què jugaven el Xiquet de Quart, Juliet o Rovellet. Com també ho van fer altres jugadors importants. Allí es va encunyar la dita popular que sol emprar-se quan una partida es veu molt decantada per a una part i l’altra, jugadors i partidaris, es resisteix, tot dient, allò de “no cregueu que s’haja acabat, que encara pega sol a la torreta”.

Trinquet de Paterna quan encara estava actiu / Fotografia: Arxiu Aureli López

Trinquet de Paterna quan encara estava actiu / Fotografia: Arxiu Aureli López

La frase, segons Aureli López, es va generar perquè, al costat del trinquet, en les instal·lacions militars, hi havia una torreta, que era l’últim punt on pegava el sol des de dins del trinquet. Segons ens conta el testimoni, també allí va dir el Xiquet de Quart, ja major, que hauria de retirar-se en veure un xiquet com Rovellet, que jugava molt, perquè si no ho feia, el xiquet “el mataria”.

La nissaga dels “Carbonerets”, pare i dos fills jugadors

A Paterna, per influència del seu trinquet, van sorgir bons jugadors com la nissaga dels “Carbonerets”, que foren un pare i dos fills. Tots tres van vestir de blanc i van jugar a diferents nivells amb les figures del seu moment. El pare, Vicent Fabado García, va nàixer en 1910 i va jugar amb rivals com ara Fuentes, el Fusteret de la Llosa o Guara, entre d’altres, durant els anys 30 i 40 del segle passat. Al final de la seua carrera esportiva, va estar a Pelayo com a jutge de corda i marxador de les partides, junt a d’altres com Fidel, Linares o Selfa, tots exjugadors.

Els seus fills, Carboneret I i Carboneret II, van coincidir, encara que poc de temps, perquè el primer va patir una lesió important i, a més, era militar. El més jove va jugar de mitger en partides de segona i de punter en les de primera. Davant de Genovés I el vam veure moltes vegades i també en molts trios. Va jugar fins els anys huitanta, quan es va retirar i va rebre un homenatge de comiat al trinquet d’Alginet per acabar la seua vida laboral en tasques auxiliars al Zurdo de Gandia.

Homenatge a Carboneret / Fotografia: Paco Durà

Homenatge a Carboneret / Fotografia: Paco Durà

El gran feridor Micalet i Juliet de Paterna

També foren molt coneguts altres com Micalet, mitger i punter, als anys 40. Però la seua faceta més important era la de feridor, sobretot, a Pelayo, on era requerit per a les partides més importants, com aquella de 1948 que ens recordava Llorenç Millo i en la qual reapareixia el Xiquet de Quart a Pelayo després d’algunes temporades per desavinences amb l’empresa. Hi van jugar Quart i Patilla II contra Llíria I, Mora II i Micalet de punter. I també és prou recordat Juliet de Paterna, un mitger dels anys 30, que fou el propietari del trinquet i els hereus del qual encara mantenen la propietat i són els actuals arrendadors, segons ens diu López.

Antoni Fuertes i jugadors aficionats dels pobles

A més dels esmentats, també hi havia molt bons jugadors aficionats que disputaven les partides més importants els caps de setmana. D’aquells jugadors es recorden els noms d’un fill de Micalet, conegut com “El Pinxo”; Paquito “El Rubiet”, “El Melero”, “Garrofa” o Bravo, entre d’altres. També cal recordar la figura d’Antoni Fuertes, que era de Benimàmet i jugava allí moltes partides, sempre rodejades d’expectació i silenci, com ell exigia al públic.

Natalio, Antoniet i Carboneret en els anys 80 / Fotografia: Paco Durà

Natalio, Antoniet i Carboneret en els anys 80 / Fotografia: Paco Durà