La pilota a mà als Estats Units Article de Víctor Iñúrria publicat originalment a Pilotaveu.com

* Article de Víctor Iñúrria publicat originalment a pilotaveu.com, el portal de referència de la pilota valenciana

Hi ha molts aficionats que creuen saber-ho tot sobre els jocs de pilota a mà, però jo estic convençut que, fins i tot els que portem anys i panys dedicats a conèixer, estudiar i sistematitzar les distintes modalitats, així com els espais de joc i llocs on es juguen, anem aprenent a poc a poc, perquè l’única manera de dominar al 100% el tema exigiria desplaçar-se per tot el món. Temps i més temps visitant, conversant, fotografiant, etc., és a dir, arreplegant tota la informació estesa per llocs que ens arribarien a sorprendre.

No debades jugar amb una pilota és tan senzill i primitiu que, fins i tot, un animal pot fer-ho, una altra cosa ben distinta és dotar-la de reglamentació en la forma de jugar, dimensions dels espais de joc, elements complementaris –com poden ser els murs i paviments–i el més important, la Pilota: les seues dimensions, pes i constitució que li atorguen determinades característiques de bot i rebot.

Encara que porte molt de temps treballant en aquests temes, sempre em trobe amb la sorpresa de comprovar el desconeixement que existeix, en general, respecte de les modalitats de joc als EUA, on els hispans i els irlandesos van arribar-hi portant cadascun les seues que, amb el temps, han donat les que actualment es practiquen en aquell immens país.

Els actors van jugar a One Wall / Fotografia: Holly Koffler-Wooley.

Els actors van jugar a One Wall / Fotografia: Holly Koffler-Wooley.

M’han demanat que aporte informació en aquest sentit i ara em cal dir que, sorprenentment, a Pilota a Mà han jugat i juguen tota mena de persones, des dels simples aficionats fins als Actors de Hollywood, els grans Boxejadors i, fins i tot, els Astronautes, que ho tenen en la seua formació física, gràcies a l’enorme aportació que suposa per a la coordinació psicomotriu i física en general.

Els astronautes

L’1 d’agost de 1969 els periòdics irlandesos van sorprendre els seus lectors notificant que els Astronautes que es dirigien a la Lluna eren magnífics jugadors de Pilota a Mà i apostaven que, una vegada en ella, tal vegada feren alguna partida, cosa que va ser un comentari diari entre els aficionats, al marge de la broma que suposava.

Entre tots els astronautes i la resta de components dels equips professionals de les bases de llançament, es poden citar Thomas Stafford; John Young, de l’Apol·lo X, i també Michael Collins, de l’Apol·lo XI, potser el més destacat dels tres, ja que és el Campió de la Base de Houston i tots els seus companys són sabedors de la seua enorme afició a la Pilota a Mà.

37030601632_0af0e0780d_b

A Hollywood

El joc de Pilota a Mà apareix en moltíssimes pel·lícules americanes en què els grans mites de la cinematografia se’ns mostren com a consumats jugadors, sobretot en les modalitats Indirectes d’1, 3, 4 i, fins i tot, 5 parets, com, per exemple, en “Febre de dissabte nit”, “Sleepers”, “Robocop” i en quasi totes les pel·lícules que tenen lloc a les presons, com per exemple “The Birdman of Mascarell”, que va protagonitzar Burt Lancaster.

Actors ben aficionats a aquestes modalitats han sigut, per exemple, Dennis Hopper, John Malkovich i Barry Pepper, com es pot veure en les fotos en què apareixen jugant a Coney Island, a Nova York.

També es poden destacar Robert de Niro i Philip Seymor Hoffman, que van jugar una duríssima partida en el film “Flawless”, com es pot observar en l’enllaç següent:

Harold Lloyd, figura còmica de la dècada dels 20 del segle passat, va ser tan aficionat que va arribar a construir-se un Frontó en la seua magnífica casa de Hollywood.

En la boxa

També en l’esport de la boxa hi ha hagut grans campions, que han completat la seua formació física gràcies a la Pilota a Mà, com podrien ser els magnífics Jack Dempsey, Rocky Marciano i Mike Tyson, qui va adoptar el joc de la Pilota a Mà abans del seu campionat disputat en Las Vegas l’any 1980, segons van dir els seus preparadors físics, Steve Lott i Jim Jacobs.

Doncs bé, estes modalitats de Frontó, jo les qualifique com a hereves “modificades” d’aquelles que els irlandesos van portar als EUA barrejades amb el solatge que els espanyols van deixar als estats del Sud, on es van mantindre fins a la “cessió” als americans.

La modalitat de “One Wall” (1 paret) és la que en aquests moments estan potenciant com a cosa pròpia, de manera que sorprén que ací ningú vulga recordar que nosaltres tenim històricament la modalitat que, a nivell popular, sempre hem nomenat “Pareteta”, però que, com que és cosa de “casa”, no pareix tindre el mateix valor que si ens ve de “fora”.

Les “3 i 4 parets” són el joc irlandès del “Handball”, sense cap tipus de variacions, per la qual cosa al meu entendre, mai s’hauria de considerar com a modalitat nord-americana, sinó que s’hauria mantindre el respecte i record del seu origen.

37030601702_63cd5b1929_b

Com a cosa curiosa: en certes zones on es juguen aquestes modalitats també practiquen una altra modalitat que anomenen “5 parets”, consistent simplement a acceptar que una pilota que rebote en el sostre, de manera que altere la seua trajectòria, encara serà bona i seguirà en joc, amb la qual cosa és juga en les quatre parets verticals més el sostre.

Així doncs hem de reconèixer que el joc de Pilota a Mà ha pres carta de naturalesa en la societat nord-americana, sobretot en les zones d’arrelament llatí i, fins i tot, en les principals ciutats del país, de manera que es valora la seua pràctica en distints camps de la societat.

Si voleu llegir més articles de Víctor Iñúrria sobre la pilota al món, els trobareu aquí.