Oksana Baiul, la primera campiona olímpica d’Ucraïna La història de la guanyadora oblidada a "I, Tonya"

Aquest cap de setmana s’ha estrenat als EUA una pel·lícula molt esperada en el món de l’esport. “I, Tonya” és el film que retrata la carrera de Tonya Harding, una de les millors patinadores nord-americanes de la dècada dels 90.

Harding és recordada àmpliament per haver contractat un sicari per lesionar la seva rival més directa, Nancy Kerrigan. Una agressió que pretenia ser un sabotatge a les opcions olímpiques de Kerrigan i que no va aconseguir el seu objectiu. A Lillehammer 1994 Tonya Harding va acabar en un discret 8è lloc i la seva compatriota va pujar al podi per recollir la medalla de plata. El film arribarà a les nostres pantalles a finals del mes de febrer i per digerir les 10 setmanes d’espera a la cartellera ens fixem en la protagonista secundària d’aquella història que tenia tots els números d’acabar, tard o d’hora, en una sala de cinema.

I-Tonya-Banner-Poster

A Lillehammer 1994 els flaixos se’ls van endur les nord-americanes, però la guanyadora va ser Oksana Baiul, que amb la seva medalla d’or va convertir-se en la primera campiona de la història olímpica d’Ucraïna competint amb bandera pròpia als Jocs. Un èxit que no era, en absolut, inesperat. El triomf olímpic de la llavors vigent campiona del món de patinatge artístic sobre gel.

Camí de l’èxit després de perdre la família

El 16 de novembre de 1977 Baiul va néixer a la ciutat dels míssils soviètics, Dnipropetrovsk. La seva infància va estar marcada per la mort dels seus familiars més directes. Primer l’avi i l’àvia, i després la mare, a causa d’un càncer. El 1991, camí dels 14 anys, Baiul començava a despuntar als campionats soviètics (va ser 12a en la categoria absoluta) i ho feia ja sense tutors legals, atès que el seu pare havia desaparegut del mapa després de divorciar-se l’any 1979.

El patinatge artístic sobre gel va ser la clau de volta dels següents mesos i anys d’Oksana Baiul. Es va traslladar a Odessa per créixer amb la família del seu entrenador i va viure uns mesos més tard amb la seva nova entrenadora. Tots detectaven el potencial esportiu de la jove patinadora, que malgrat això, no disposava d’un entorn on arrelar amb continuïtat.

Baiul va entrar al programa estatal esportiu d’elit per fer créixer el patinatge artístic sobre gel a Ucraïna i ràpidament va respondre amb resultats brillants. El 1993, amb tot just quinze anys, va proclamar-se subcampiona d’Europa a Hèlsinki i malgrat patir una lesió, al cap de pocs mesos apujava el nivell al campionat del món de Praga per endur-se la medalla d’or.

Va ser l’inici d’un cicle triomfal en què tothom era conscient que l’europea, si no fallava, era capaç d’oferir un programa més complet que el de la resta de participants.

L’or olímpic, el salt cap al professionalisme

El 1994 va ser el millor any de la seva carrera esportiva. Als campionats d’Europa de Copenaguen va repetir la plata del 1993, però el salt de qualitat definitiu el va donar als Jocs Olímpics de Lillehammer. A Noruega Oksana Baiul es va endur la medalla d’or després de completar un magnífic programa llarg que li va permetre capgirar la classificació dominada per Kerrigan. Quan va acabar de competir, les emocions van aflorar amb un mar de llàgrimes davant les càmeres. Baiul era conscient de la seva exhibició sobre el gel i minuts més tard es va confirmar el seu or després que la francesa Bonaly (la campiona d’Europa) fos incapaç de millorar les seves prestacions.

El que va semblar el naixement d’una trajectòria d’èxit va ser, a la pràctica, el seu adéu a les competicions d’alt nivell internacional. En tornar a Ucraïna, a Odessa, les ajudes van desaparèixer, els espais d’entrenament van fer-se malbé i el futur es va ennegrir. La primera campiona olímpica de la història d’Ucraïna va ser menystinguda i va decidir fer el salt al professionalisme. El maig de 1994 s’enrolava en una companyia nord-americana per dur a terme xous d’alt nivell sobre gel. Una manera de garantir el seu futur econòmic i de cercar l’estabilitat als EUA. Res més lluny de la realitat.

L’alcohol, un greu problema per a l’adolescent Baiul

La gira nord-americana la va fer acompanyada de patinadors adults russos i nord-americans. La vida quotidiana era al seu costat i els costums van ser compartits. És llavors quan l’alcohol va normalitzar-se a la seva vida:

“Excepte jo, la resta d’estrelles del patinatge al bus eren majors d’edat i acostumaven a beure alcohol. Allà va ser on en vaig començar a prendre. Era molt jove i ningú m’ensenyava correctament. Vaig pensar que era la norma, i com a adolescent no volia distingir-me d’allò que feien la majoria dels meus companys”

Als problemes amb la beguda s’hi van sumar les lesions: l’estiu d’aquell 1994 era operada al genoll i pocs dies després tornava a patinar ignorant les indicacions dels metges per no perdre el contracte econòmic suculent que havia signat. Baiul va perdre capacitat de salt i part de la brillantor que havia marcat la seva eclosió a l’elit.

ob-nc-01

La ucraïnesa va persistir en el professionalisme durant una bona pila d’anys malgrat que el 1997 va patir un accident conduint sota els efectes de l’alcohol i pocs mesos després va iniciar una rehabilitació d’un any per abandonar la beguda. El 2004, conscient de tot el que havia deixat enrere, deia que haver superat la seva addicció era més important que l’or olímpic de 1994.

Litigis econòmics, èxit professional

Després d’una llarga trajectòria en espectacles que han corregut arreu del món, Oksana Baiul ha dut a terme diverses projectes solidaris centrats especialment en el rol de la dona en l’esport i la cultura, així com en els infants d’Ucraïna. Resident als EUA, en els darrers anys ha estat protagonista per diverses demandes contra els seus antics tècnics i mànagers, així com envers la seva companyia original, per haver estafat centenars de milers de dòlars.

Oksana Baiul no és Tonya Harding, d’acord. La seva vida, però, també seria una font d’inspiració per a Hollywood.