La gran travessia de Mari Pau Corominas La primera finalista olímpica en natació del nostre país neda a l'estret de Gibraltar

Aquest divendres 10 de maig és el dia: Mari Pau Corominas, de 65 anys, intentarà creuar nedant l’estret de Gibraltar al costat de tres amics: el seu germà Joan, Pepe Raventós i Quique Sentís.

Travessar l’estret de Gibraltar és una fita esportiva per a molts nedadors d’aigües obertes. Cada any surten diverses expedicions de casa nostra amb aquest objectiu, reglat i regulat amb una associació que vetlla per garantir les millors condicions meteorològiques possibles als aventurers i un forat a un calendari cada cop més atapeït. La unió d’un gran repte amb el pol d’atracció que exerceix el mar és un combinat perfecte.

Ja fa uns quants dies que aquests quatre amants de la natació van viatjar cap a Tarifa per esperar la millor finestra de bon temps possible. Les primeres informacions apuntaven que el dimarts o el dimecres podrien ser bons dies per intentar-ho, però finalment el dia que reunia les millors condicions era aquest divendres. Dies de paciència i espera en què tots quatre han recordat els mesos de preparatius per a fer possible una idea esbojarrada: per què no, celebrar un aniversari rodó creuant l’estret de Gibraltar?

Fa 50 anys Mari Pau Corominas va captivar a tothom convertint-se en la primera dona del nostre país en aconseguir un diploma olímpic en natació. Ho va assolir als històrics Jocs Olímpics de Mèxic de 1968 i aquell lloc de finalista, conjuntament amb una altra plaça de finalista assolida en uns campionats europeus, la van convertir en una referència indiscutible per als nedadors que han seguit els seus passos molts anys més tard. Si en els campionats internacionals brillava a les proves d’esquena, als campionats catalans i estatals la seva polivalència era indiscutible fins al punt d’assolir més d’un centenar de rècords a les files del CN Sabadell.

DaAX2X2VAAEPzEX

5 dècades més tard les ganes de commemorar la fita de Mèxic 1968 l’han portat cap a Gibraltar en un repte en què Rafa Cabanillas, el seu entrenador, i Marnaton, el projecte que ja fa 10 anys que treballa de valent per popularitzar les aigües obertes, han estat determinants. A La Fosbury hem volgut conèixer els preparatius d’aquesta travessia parlant amb David Campà, director tècnic de Marnaton:

“Vam començar organitzant travessies i la gent estava entusiasmada, però no sabien com preparar-les, així que vam començar a treballar-ho. Casualitats de la vida, un dia va venir a parlar amb nosaltres el Juan Corominas, un dels germans de la Mari Pau. L’any passat va decidir creuar l’estret i la Mari Pau s’ho mirava de reüll i anava dient que li agradaria molt provar-ho. La seva tècnica de natació era molt bona, però no li feia gaire gràcia nedar al mar. No les tenia totes. Nedar al mar sempre és especial i afloren moltes emocions que de vegades no pots controlar del tot. Tenia una mica d’angoixa, però ho vam anar superant fent petites travessies. L’aniversari dels 50 anys de la final olímpica ens va regalar la carambola perfecta. Era el moment de superar les pors”.

Una de les primeres recomanacions que li va fer arribar David Campà és que triés bé els seus companys de viatge:

“Fer aquest repte sol és complicat. Fer-ho en equip encara és més difícil si no trobes els companys adequats, gent amb qui saps que t’entendràs, que un donarà suport a l’altre, que no hi hauran egoismes, que la generositat serà constant. Sempre hi ha moments molt durs en aquestes travessies: un li entra una “pájara”, l’altre mentalment fa fallida… s’han d’ajudar entre ells. I ho ha fet molt bé, rodejant-se de tres companys, entre ells el seu germà, que li dóna garanties perquè ja ha fet aquest repte i té una mica més d’experiència”

Com es prepara una travessia a l’estret de Gibraltar?

David Campà ens explica com ho han treballat amb els quatre participants al repte d’aquest divendres 10 de maig. D’entrada calia acostumar el cos al fred:

“Aquest darrer mes hem incidit molt en els entrenaments al mar, perquè s’adaptessin a temperatures fredes de l’aigua, que és el que es trobaran a l’estret. Hem triat el nord de la Costa Brava, on de fet ara la temperatura de l’aigua és més freda que a l’estret de Gibraltar. Això ens donava garanties: si eren capaços de nedar 4 hores seguides amb aigua a 15-16 graus, aquesta part del repte, mentalment, estava superada. Tindran la sensació que allò ja ho han fet abans”

Un altre element central d’aquest darrer mes ha estat aprendre a nedar plegats amb les mateixes condicions que ofereix l’Estret de Gibraltar:

“Han acumulat metres nedant en grup per acostumar-se a esperar, a avituallar-se amb una pauta constant cada 40-50 minuts perquè el cos mai defalleixi del tot, i fer-ho sense tocar l’embarcació, perquè és una de les normatives que s’ha d’aplicar en la travessia a l’estret de Gibraltar. Estem molt contents de la seva progressió. Ara toca esperar, a creuar els dits i que tota la feina d’aquests dies surti endavant»

Quatre veterans… de rècord!

Els quatre integrants del repte superen els 60 anys. Mari Pau Corominas en té 65, però és que entre els quatre en sumen 257. Campà reconeix estar impressionat: “És espectacular. La seva actitud és molt vital. És la primera vegada que un grup on tots tenen més de 60 anys es planteja creuar l’estret de Gibraltar. Per tant, si s’aconsegueix la fita també assoliran un nou rècord“.

Imatge duna de les múltiples proves que organitza Marnaton, el passat cap de setmana, a Barcelona / Marnaton

Imatge d’una de les múltiples proves que organitza Marnaton, el passat cap de setmana, a Barcelona / Marnaton

La campanya solidària

La travessia a l’estret de Gibraltar ha anat acompanyada aquestes darreres setmanes per una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Goteo que ha servit per recaptar diners que aniran a parar a Proactiva Open Arms. Han recollit més de 6.000 euros per una causa que Mari Pau Corominas considera imprescindible: “té molta relació amb el que hem anat a fer a l’estret de Gibraltar. Open Arms fa molt soroll a tot arreu, la seva tasca ingent val molt la pena“.

El coordinador del grup d’aquesta campanya de suport a les persones que creuen el mediterrani ha estat el metge, psiquiatra i nedador amateur Quique Sentís:

“Vam decidir col·laborar amb ells perquè nosaltres tenim la sort de poder fer-ho esportivament. El que ve de l’altre costat no té aquesta opció. De fet, ho fa perquè no té cap altra opció malgrat tenir molts números d’acabar ofegat. Open Arms ha recollit desenes de milers de persones del mar i ens semblava l’organització més adequada per al nostre repte. La gent que creua l’Estret acostuma a fer-ho amb un objectiu solidari, no som només nosaltres. Gibraltar, més enllà del seu misticisme pel fet de separar dos continents i de ser espai habitual dels reptes de la natació, és un dels indrets per on passen més persones buscant un futur millor”

WhatsApp Image 2018-05-11 at 08.16.14

En resum, un cant a la vida que també queda reflectit amb la declaració d’intencions del grup: “Estimem la natació i, sobretot, estimem el mar

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU