Entrevista a Miquel Sunyer: “El mar està molt fotut” El nedador participa a l'Ultra Clean Marathon

Aquest diumenge l’Ultra Clean Marathon comença amb un primer relleu marítim a la via brava de Sant Feliu de Guíxols.

Miquel Sunyer ha completat al llarg de la seva trajectòria esportiva amateur un munt de travessies arreu del món. Enamorat del mar, ja fa temps que va decidir impulsar el projecte Vies Braves per promoure la pràctica segura de la natació al mar preservant els ecosistemes marins. Aquest diumenge s’ha erigit en el primer rellevista de l’Ultra Clean Marathon en una acció simbòlica i ja prepara, al costat d’altres nedadors, una jornada per reivindicar el valor del corall vermell a la Costa Brava. Coneixedor del mar i del seu valor social, econòmic i mediambiental, li adrecem un parell de preguntes que s’acaben convertint en una conversa per repassar un munt de temes que coneix de primera mà.

Voleu saber en què consisteix l’Ultra Clean Marathon? 7 maratons en 7 dies a Catalunya. Tots els detalls, aquí.

Com ha sorgit el primer relleu marítim de l’Ultra Clean Marathon?

L’Albert Bosch (ambaixador de la prova) és amic meu i un dia em va trucar per explicar-me el repte. Ell, que no és de Girona, em va dir que caldria gent a la primera etapa entre Sant Feliu de Guíxols i Girona i em va demanar de participar-hi i fer-ne difusió. Jo sóc activista i defensor del medi ambient en l’àmbit marítim, per la meva vinculació amb les aigües obertes i amb el projecte Vies Braves, i mig en broma, en confiança, li vaig dir que a terra ferma no comptés amb mi, però que podria fer alguna cosa al mar. Entre un i l’altre vam decidir que podia fer simbòlicament la via brava de Sant Feliu, tirar-me a l’aigua, fer una capbussada i treure quatre plàstics que trobaria ràpid i donar el relleu per començar la cursa a peu.

Mirar cap al mar, en una cursa de set maratons a peu, és necessari?

El repte acabarà a la Barceloneta, amb una altra neteja a la platja, de manera que el cicle quedarà tancat. Començarà i acabarà al mar, i té molt sentit: els plàstics i la brutícia que s’aboquen a la terra ferma majoritàriament acaben al mar. Té un ple sentit.

Miquel Sunyer, amb Albert Bosch, aquest diumenge al matí a Sant Feliu de Guíxols / Ultra Clean Marathon

Miquel Sunyer, amb Albert Bosch, aquest diumenge al matí a Sant Feliu de Guíxols / Ultra Clean Marathon

Què voleu aconseguir amb aquesta acció?

Aquí l’important no és la gent que siguem ni la quantitat de merda que traguem del mar. És simbòlic. L’Albert Bosch quants quilos de brossa netejarà fent totes les maratons? Molts, segur, però encara en quedaran molts més pendents de netejar. Farem el mateix que diem amb les Vies Braves: no serveixen per netejar res, però sí per conscienciar, per què la gent no embruti. Una persona que recull un plàstic al fons marí no se li acut mai més tornar a tirar res al mar.

Ara que en fas referència… com teniu les Vies Braves? Heu fet passos de gegant des de l’inici del projecte!

Ens ho hem treballat moltíssim, però tot costa molt. Hi ha moltes hores, molt esforç, molta gent al darrere, administracions que hem sabut implicar… el turisme ho mou tot: nosaltres a les administracions els estem venent un projecte turístic sostenible al seu municipi que posa en valor el litoral. Si hagués estat un projecte merament mediambiental no hagués ni començat! Al darrere hi ha uns valors i una història, però el model d’avui en dia cada cop deixa més de banda les reserves marines o els parcs naturals perquè això no genera consens social. Tenim l’oportunitat, pèrò, d’apoderar a administracions per què es facin seu mecanismes de canvi quan miren cap al mar.

“Una persona que recull un plàstic al fons marí mai més tirarà res al mar”

A què et refereixes?

Hem d’arribar al punt que els bars i restaurants que estan davant del mar siguin agents actius en la protecció del mar, que vegin que l’autèntic pol d’atracció de gent el tenen davant seu. Quan parles amb l’alcalde d’un poble sempre pregunta quant han de pagar cada any: «vols dir que això de la natació…ui ui ui». No ho entenen, és un drama. Estem lluitant molt i no tot són flors i violes. Les iniciatives público-privades són molt complicades i el projecte passa per allò públic. Necessitem ajuntaments actius. Ara tenim 24 quilòmetres en més d’una vintena de rutes en setze municipis diferents de les comarques gironines. És un èxit a la constància d’aquests darrers anys.

Miquel Sunyer, amb el gorro blau, dóna explicacions a un grup de nedadors / Vies Braves

Miquel Sunyer, amb el gorro blau, dóna explicacions a un grup de nedadors / Vies Braves

Mentre uns traceu projectes en positiu, d’altres aixequen el veto a la pesca del corall vermell…

És molt escandalós que hi hagi una administració pública que hagi vetat l’extracció del corall i que una altra del mateix estat negui la seva decisió i digui que encara se’n pot treure. És ridícul. És abominable que es vulgui continuar explotant el mar, hi hagi moratòria o no, de la manera que s’explota, a les alçades que estem. El mar sempre queda en un racó, és permanentment oblidat. Em reuneixo amb científics, amb polítics i el mar no apareix en cap agenda. En cap ni una. No hi ha cap pla estratègic marítim a Catalunya, per exemple. No es fa un seguiment de la qualitat ecològica del fons marí enlloc excepte una la tasca d’una petita fundació. El control és tan baix! La majoria de peixos que estem consumint cada dia del mediterrani estan al límit i ningú està fent res.

“El mar no apareix en cap agenda, està permanentment oblidat. I està molt fotut!”

Quina importància té el mar per a l’economia del país?

El mar és el gran actiu del nostre país. Catalunya ha estat líder en turisme a l’estat amb 16 milions de visitants el 2017. El 84% més enllà de Barcelona ciutat s’han concentrat al litoral. És la nostra gallina dels ous d’or. Quanta inversió en conservació del litoral s’està fent ara mateix? Tendeix a 0. Quina és l’aportació al PIB que fa 1 km de la costa brava durant un any? 10 milions d’euros, si comptem la pesca, el turisme i el CO2 com a recurs natural que paguen les empreses per complir amb les emissions.

Com treballem per protegir-lo?

Hi ha economistes especialitzats en això que calculen què val cada quilòmetre de la costa brava, però la inversió que es fa sobre aquesta font d’ingressos i generació de riquesa és pràcticament zero. Sota zero, perquè ens venem el corall, desestabilitzem els seus ecosistemes amb la fragilitat que tenen… és un desastre! El mar està molt fotut. I no els oceans llunyans, no, el mar de casa nostra. I per això fem el projecte Vies Braves, perquè només som capaços de conscienciar a la gent de l’estat del mar si els poses a l’aigua a nedar. És l’única manera que vegin l’estat real del fons marí. Des de fora veiem un mantell i diem: «què maco!», però no som conscients dels problemes permanents que té.

Miquel Sunyer, durant una de les travessies en solitari / Miquel Sunyer

Miquel Sunyer, durant una de les travessies en solitari / Miquel Sunyer

“El 9 de juny els nedadors reivindicarem el corall vermell. Extreure’l del mar és una acció d’una covardia gegantina!”

Heu començat a preparar una primera acció. En què consistirà?

El 9 de juny farem una cosa molt guapa amb el corall. Hem fet un grup de nedadors molt divers i és com la CUP: tothom hi diu la seva, però també costa posar-nos d’acord. Volem fer una trobada, que serà a Pals i volem reivindicar la defensa del corall. Encara tenim temps de perfilar-ne els detalls.

Us mulleu pel corall davant una decisió incomprensible…

El corall és un dels éssers vius més febles dels ecosistemes marins. Ens fotem amb els més febles. Baixem amb unes ampolles i l’arrenquem. Total, per què? No ho he entès mai. Qui compra corall? És d’una covardia gegantina! Ens mereixem que ens passin coses dolentes a la humanitat. Ens ho mereixem. Em posa negre.