Monarquia espanyola: l’esport com a eina de propaganda La imatge de la Casa Reial a twitter es forja a través de l'esport

Anacronisme: Qualsevol cosa (fet, costum, etc.) no pròpia del temps al qual es vol referir o incongruent amb el seu ambient.

La monarquia espanyola és una institució anacrònica al nostre país. En els darrers anys la Casa Real ha rebut valoracions negatives al CIS (entre el 3,6 i el 4,4), suspensos que han desaparegut del mapa només quan el CIS ha deixat de preguntar per la monarquia. Fa tres anys, amb un munt d’escàndols pel mig, que el CIS no pregunta sobre aquesta qüestió, de manera que el 4,34 corresponent a l’abril de 2015 és la darrera nota de valoració disponible. A Catalunya hi ha dades més recents: el CEO del mes d’octubre va constatar que la monarquia ja era la institució amb menys credibilitat de totes, amb una nota d’un 1,8 inferior a la de l’Església, la banca, el Tribunal Constitucional o la Guàrdia Civil. Com dèiem, una institució anacrònica inadaptada a la realitat social del país on regna.

Històricament la Casa Reial ha utilitzat l’esport per millorar la seva imatge entre els ciutadans. Des de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 fins a les sortides d’esquí a Baqueira, passant per l’hípica o la vela. Monarques esportistes, una realitat que és visible des d’Espanya fins a Bahrain. Ja fa temps, però, que les victòries del Bribón del rei Juan Carlos I no compensen una desafecció creixent i, probablement, irreparable.

El Rei, el 2015, a la Copa del Rei de vela / Armada Española - Flickr

El Rei, el 2015, a la Copa del Rei de vela / Armada Española – Flickr

La xiulada monumental que el rei s’endú des de fa anys a cada final de copa del rei, en aquest sentit, n’és un bon exemple: la monarquia no és ni tan sols respectada en la competició que va veure néixer fa més d’un segle.

Algunes copes del “rei” o de la “reina” de tot l’altre esport tenen l’arrel històrica en la monarquia d’Alfons XIII. En molts altres casos la nomenclatura d’aquests torneigs (com el bàsquet, l’handbol o l’hoquei patins) és hereva del franquisme amb la transformació de la Copa del Generalísimo.

La Casa Reial: propaganda esportiva a les xarxes socials

La Casa Reial no és, precisament, el perfil més animat que es pot seguir a Twitter. Una successió de piulades que ressegueix l’agenda de reis i prínceps acompanyades per les fotografies corresponents del monarca o la reina encaixant la mà amb qui pertoqui, ja sigui en recepcions oficials a Palau com en actes públics a congressos, escoles, hospitals o competicions de tota mena. En els darrers mesos hem vist el rei animar a la selecció espanyola de rugby, fent una recepció oficial als esportistes olímpics de Pyeongchang 2018 o a Carlos Sainz, guanyador del Ral·li Dakar. Actes equiparables a qualsevol altre de la seva agenda. L’esport, però, té una consideració quasi-única per a la monarquia espanyola: és l’única activitat que promociona i destaca (quan hi ha èxits, és clar) que no forma part de l’agenda de la casa reial.

Un ús polític de l’esport ben simple que retratem amb les piulades del primer quadrimestre de l’any: de l’1 de gener al 30 d’abril la Casa Reial només ha fet 14 piulades que no tenen cap relació amb l’agenda dels monarques. En 13 d’aquests 14 casos, el motiu és l’èxit esportiu d’una persona o un equip. Quan un esportista de nacionalitat espanyola guanya, la Casa Reial també ho fa. Un gest de populisme insòlit per a una institució que mai fa referència a l’èxit d’investigadors, educadors, metges, artistes o activistes socials. En una sola ocasió van decidir fer una piulada per plànyer la mort del dibuixant Forges. Un cas excepcional.

El fervor esportiu reial en forma de piulades

Costa discernir quin és el criteri per destacar els èxits d’alguns esportistes sense destacar a tots els que en aquest període s’han proclamat campions d’Europa o del món. Això, però, ja serien figues d’un altre paner.

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU