Els millors esports de Festa Major

Ara que arriba el final de l’estiu és una època festiva per a molts pobles del país. Són dies de Festa Major i de Festes Patronals i ja és hora que algú digui que més enllà de sopars populars, bandes de música, concerts, gegants, cercaviles, sardanes, moixerangues, correfocs i focs artificials, l’esport n’és un protagonista clàssic i modern.

4638

En alguns casos, com la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers que comença el proper 26 d’agost, han convertit la festa en una sana competició entre veïns que s’ha replicat en d’altres localitats. A La Fosbury, però, ens interessa recórrer el rastre esportivo-festiu que batega ben fort arreu del territori.

1 – Pilota Valenciana

L’esport per excel·lència del País Valencià forma part del calendari festiu de les seves poblacions. Allà on hi ha més tradició s’aprofiten les dates per organitzar campionats semiprofessionals. En d’altres indrets s’opta per fer-ne partides populars, ja sigui al trinquet o bé al carrer. També són dies encertats per a les exhibicions, els tallers i actes promocionals de tota mena.

2 – Castellers

Les diades castelleres són protagonistes centrals del programa de festes d’un munt de localitats, especialment a Catalunya. És l’altre esport que seguim de forma regular a La Fosbury. Queda només una setmana per Sant Fèlix, un dels epicentres de la temporada a Vilafranca, però el país compta amb una programació inacabable. En els propers set dies hi ha programades més de 20 actuacions vinculades a festes, des de La Seu d’Urgell fins a Sant Joan.

3 – Curses a peu

Cursa popular, cursa solidària, cursa de muntanya, cursa de Festa Major… és la cita esportiva que ens remet a l’atletisme més simple: cursa a peu en un nombre indeterminat de quilòmetres, que tendeix a créixer en els últims anys per donar resposta al boom de practicants. En alguns casos, la proposta es limita a una caminada no competitiva. Sigui com sigui, l’activitat esportiva clàssica més present arreu, per davant de campionats de futbol, futbol sala, bàsquet i torneigs d’esports-esports diversos.

4 – Estirada de corda

Continuem meravellats que aquesta activitat arribés a formar part del programa olímpic entre el 1900 i el 1920. En algunes poblacions s’organitza per categories, per pes i compta amb un seguiment de públic assegurat. En d’altres, amb menor rellevància, no hi falta la tradicional estirada de corda final de categories binàries (des de l’homes-dones al solters contra casats).

5 – Campionat de Bèlit

També anomenat bòlit, és un esport tradicional del nostre país amb certes similituds amb el beisbol que ha arrelat en algunes programacions festives (Al País Valencià, a les Terres de l’Ebre, a Barcelona o a Girona). Menció especial a la Festa Major de Sant Narcís, que aquest any ha acollit el 13è campionat del món de bèlit i que és una referència absoluta per als amants d’aquest esport.

6 – Bitlles Catalanes

El llançament de bitlles o de birles, en funció del territori, és una activitat per premiar la punteria i la precisió que es podria assimilar a una vessant no reglada de les lligues i campionats de bitlles que es disputen a casa nostra i arreu del món durant la temporada. És probablement l’activitat més habitual de punteria, encara que també hi ha altres activitats que van des del campionats de dards fins als de petanca. Esports reglats en la seva vessant més popular.

7 – Llançaments

En absència de javelines, boles de pes, martells i discs, els organitzadors de festes populars ja fa anys que s’empesquen idees de tota mena per enviar objectes més lluny que ningú. De totes les modalitats probablement és el llançament de pinyol el que ha tingut més acceptació (no oblidem el fet gastronòmic associat, ben valorat a tota hora), però hi ha municipis que han anat més enllà amb llançament d’elements tan diversos com rajoles, mòbils o… el DNI espanyol.

8 – Travesses Populars

L’aigua a l’estiu és més que benvinguda i hi ha un munt d’activitats tradicionals que s’hi vinculen, des dels raiers a la Transegre, fins a les ruixades diverses en plena festa nocturna. Una activitat esportiva plenament consolidada a la façana marítima del nostre país són les travesses populars nedant, arrelades per exemple a l’Empordà i que en algunes localitats es traslladen a rius i llacs per a fer-les possibles.

9 – Cronoescalada al Campanar

Aprofitant un element comú als pobles del país, de Vila-real a Sant Boi de Lluçanès, ja fa uns quants anys que s’està convertint els campanars de les esglésies en un escenari esportiu. Cronoescalades a peu, individuals, cronometrades i en què la successió de graons són un obstacle in crescendo en una prova explosiva, curta i espectacular. A llocs com Molins de Rei la retransmeten amb diverses càmeres i pantalla gegant.

10 – Baixada de vehicles

Des de la cursa de karts de coixinets de Sant Just Desvern fins a la baixada de vehicles d’inèrcia de Sagunt. Si un poble té algun carrer (o diversos carrers) de baixada pronunciada ja té la meitat de la feina feta. Embalums diversos, muntatges artesanals, decoracions carnavalesques, caigudes assegurades i espectacle també garantit. Baixada avall de vehicles no contaminants, a veure qui arriba primer!

11 – Cursa amb coses

Si abans ens referíem a les curses a peu, convé no oblidar que entre l’àmplia capacitat d’inventiva dels Jocs tradicionals ja hi apareixia la cursa de sacs com un element distintiu de les festes. Més enllà dels sacs individuals o grupals, les curses amb coses tenen moltes altres variables: des dels carretons fins a les bales de palla, passant per les inevitables curses de cambrers.

12 – Cursa ciclista

El més interessant de les curses ciclistes associades a les festes majors és que sovint es tracten de recorreguts curts aptes per a tothom que esdevenen esprints (per temps o tots alhora) insòlits. Diverses localitats han anat més enllà de les pedalades populars i han muntat cronoescalades curtes al turó del poble. A Vic, la gran pujada de ciclistes al carrer Sant Miquel comença a ser una diversió massiva.

Aquests són alguns dels exemples que l’esport és un protagonista indiscutible de les nostres festes. Si a tot plegat hi voleu sumar els clàssics campionats de botifarra, dòmino o futbolí, no serem els de La Fosbury qui els negarem l’entrada al recompte. I tot plegat, essent conscients que hem obviat les festes amb animals, en què els Jocs des Pla de Ciutadella, per exemple, mereixerien un capítol apart.

Vinga, que l’estiu és viu i teniu un munt d’oportunitats de posar-vos en forma. Alegria, que és festa major!