Artur Aleksanyan, l’altre heroi d’Armènia

Aquesta setmana París acull el campionat del món de lluita i Artur Aleksanyan s’acaba de proclamar tricampió del món de grecoromana en la categoria de 98 quilos. Amb un or i un bronze olímpic i tres campionats d’Europa més al seu palmarès, ja se’l pot considerar el millor esportista de la història recent del seu país.

DH0IYLeXYAA1KTB

Des de ben petit Aleksanyan va començar a entrenar a les ordres del seu pare, prestigiós tècnic d’un país que estima tant la lluita com els escacs. Campió del món júnior el 2010, no va trigar ni un any a brillar en categoria absoluta. El 2011 va sumar la seva primera medalla europea i des d’aquell moment ja n’acumula sis en les competicions continentals. També és el rival a batre a nivell mundial, on ha encadenat quatre ors seguits en els darrers quatre anys (tres mundials i uns Jocs Olímpics) després de debutar al podi olímpic el 2012 i al mundialista el 2013.

Els èxits descomunals als pavellons l’han convertit en un dels lluitadors més famosos del món malgrat les precàries condicions que l’han acompanyat durant la major part de la seva carrera. No va ser fins als Jocs de Rio de Janeiro que el seu or va aconseguir capgirar les condicions del seu gimnàs habitual d’entrenament.

CqK1IVdXYAIsFtZ

Més enllà de portar el seu nom des d’aquell moment, el seu títol va ser el factor decisiu per millorar unes instal·lacions indignes d’un lluitador que feia cinc anys que sumava podis a qualsevol competició.

L’èxit esportiu, és clar, també ha anat lligat a una onada de popularitat sense precedents al país caucàsic. Condecorat amb honors i distincions de tota mena per les autoritats, el lluitador ha rebut l’estima del seu poble amb el sobrenom d'”ós blanc” pel seu color de pell i la seva valentia durant els combats. Un símbol que sempre celebra els triomfs embolicat amb la bandera del seu país i que ha estat rebut amb eufòria a l’aeroport de Yerevan en més d’una ocasió.

Cq10G2LWgAUgntd

L’homenatge a Robert Abajyan

 

Fa tot just un any, el mes d’agost de 2016, les llàgrimes van inundar la cara d’Aleksanyan. El segon or olímpic de la història del seu país i el primer esportista en pujar en un podi dels Jocs per partida doble. El seu èxit el va desbordar mentre escoltava l’himne d’Armènia, però va ser capaç de refer-se per oferir una de les imatges més singulars dels Jocs de Rio. Es va descordar la dessuadora i va mostrar al món la imatge d’un noi jove vestit de militar mentre lluïa orgullós la medalla d’or.

banner-aleksanyan

Un gest que va causar desconcert en bona part dels espectadors d’arreu del món, incapaços d’intuir els motius d’un gest més que celebrat a Armènia. El protagonista de la foto era Robert Abajyan, un jove de 19 anys mort el mes d’abril de 2016 i que a títol pòstum va rebre la distinció de l’àguila d’or, així com la consideració d’heroi d’Artsakh. Un “heroi de guerra” d’Armènia, el darrer en perdre la vida a l’etern conflicte pel control de la República d’Artsakh, un territori no reconegut pràcticament per ningú i que des de fa dècades és escenari de la lluita entre Armènia i l’Azerbadjan per ostentar-ne la sobirania.

L’agraïment d’una família destrossada

Abajyan va perdre la vida el 2 d’abril mentre intentava repel·lir una ofensiva armada de l’exèrcit rival en un punt fronterer. Diuen que davant la mort dels seus companys, lesionat en una cama i amb l’objectiu de no perdre una posició sensible per al seu país, el jove científic va llançar una granada de mà que va provocar la mort d’una desena de soldats d’Azerbadjan i que també va posar punt i final a la seva vida.

Històries de guerra i una família destrossada que va recobrar forces en veure el gest d’Aleksanyan, que va dedicar la medalla als “soldats que protegeixen les fronteres i a totes les víctimes del conflicte”. El germà de Robert Abajyan va traslladar l’agraïment de la família a través de les xarxes socials. El pare va ser el primer a rebre el lluitador a l’aeroport, amb una abraçada al campió olímpic plena d’agraïment i de dolor.