Lluita de braços: del bar a la competició

Qui més qui menys ha jugat alguna vegada amb un amic per veure qui és més fort. Donar-se cops és massa violent i ho ha fet amb el que popularment es coneix com fer un “pulso”. Això, que sembla un joc, és ja un esport consolidat amb competicions nacionals i internacionals, normativa i públic. Fins i tot té un nom: és la lluita de braços.

L’any 1987 Silvester Stallone va esdevenir l’actor més ben pagat del món pel seu paper a la pel·lícula Over the Top: un camioner que tracta de reconstruir la seva vida participant al campionat mundial de lluita de braços que es porta a terme a Las Vegas per guanyar-se el respecte del seu fill i el premi principal, un luxós camió i diners que els ajudarà a començar de nou. El que sembla una història inventada per satisfer als espectadors no queda tan lluny de la realitat, i és que la lluita de braços cada vegada té més adeptes. Considerat l’esport més antic del món, hi ha escenes de lluita de braços a les tombes de faraons egipcis, la creació de la World Arm Werstling Federation l’any 1967 va ser el pas definitiu a la seva expansió.

7225070834_dab7102faa_b

Practicar-lo és relativament senzill, però més enllà de la simple taula que ens imaginem, es necessiten unes condicions mínimes per fer “reglamentari” el combat: la taula ha d’estar enganxada al terra, hi ha un agafador -que no es pot deixar anar- pel braç contrari al que està en lluita, un espai definit per posar el colze del braç que està en combat i dos coixins de contacte que marquen el punt fins on s’ha de fer baixar el braç del contrincant per poder guanyar el combat. Tot plegat està regulat per tres àrbitres, un de principal, que marca l’inici i la fi del combat, i dos ajudants, que observen des d’ambdós costats de la taula les faltes que es puguin cometre. Les ungles tallades, sense anells, cabell recollit, fent ús del magnesi per guanyar subjecció si es considera convenient, mantenir sempre la distància o la posició d’espatlles reglamentaria són algunes de les normes bàsiques a seguir.

Les competicions de lluita de braços se separen per sexe, pes i braç utilitzat. Pel que fa la durada, encara que poden arribar als 2-3 minuts de duració (si els competidors estan molt igualats) els combats acostumen a ser molt curts (uns quants segons). Per això, tant o més important que la força, és la concentració i la confiança en un mateix, així com la presa en consideració d’alguns aspectes tècnics rellevants. A nivell físic la lluita de braços demana una certa preparació dels músculs de la meitat superior del cos, especialment els de la mà, de l’avantbraç, bíceps i pectorals.

Tot i no ser una potència, la península pot presumir de tenir diversos campions del món, com Iván Portela, que s’ha aixecat nou vegades amb el títol, i casos curiosos com el de l’exjugador de l’Ademar de handbol als anys 80 José Manuel Corral “Katanga”, que després de passar per la lluita lliure americana ha recalat en la lluita de braços. Al marge de noms, però, l’objectiu actual és batallar per deixar enrere la imatge de forçuts que fan un “pols”. I és que és molt més que això.

 

29432_510663648953199_1612117569_n

NORMES
Terreny de joc 1 taula subjectada al terra (92x66cm) a 71cm del terra si és combat assegut i 100 cm si és de peu

Per cada participant:

  • una zona marcada per posar els colzes de cada competidor (18x18cm)
  • un coixinet de contacte (25x10cm) que si és tocat pel braç del contrincant marca quan acaba el combat
  • un agafador situat a 33cm del límit de la taula de 2,54 cm de diàmetre i 15,24 d’alt
Normes El combat comença quan l’àrbitre diu “Ready – Go” i acaba amb un “Stop”.

Els àrbitres han de poder passar un puny entre l’espatlla i l’avantbraç dels participants

Està prohibit:

  • Tocar la taula amb la mà que és a l’agafador
  • Aixecar el colze del coixinet
  • Deixar-se anar. Si ho fan seran amonestats verbalment, i si cal se’ls lligar
  • Anar amb màniga llarga i el cabell deixat anar i dur anells a les mans
  • Desalinear les espatlles respecte la taula o posar-les més enllà dels agafadors
  • Subjectar el rival o ajudar-se de  qualsevol part que no sigui la mà

Es permet una falta per combat. Dues faltes suposen la desqualificació

Puntuació El combat acaba quan un dels combatents fa que el braç del rival toqui el coixinet de contacte o quan dels jugadors fa dues faltes i queda desqualificat

Quan un participant perd dues vegades en un mateix torneig queda eliminat

 

Imatges de la FCLB (Federació Catalana de Lluita de Braços)

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU